dimecres, 15 d’abril de 2009

Captiva (Maltracte IV)

Només el vols complaure.
Fer-lo feliç.
Estimar-lo.

Però no ho saps fer,
et dius,
tot ho fas malament.

No saps, encara,
què has fet.
Perquè l'has fet enfadar tant.

CAPTIVA
LLIGADA
PERDUDA

Has caigut al seu parany.

Aquells qui ens aneu llegint sabreu ja que tinc una sèrie de poesies dedicades als maltractaments de les quals he publicat aquí al blog tres de diferents, sense ordre (IX, I i II), centrant-me en allò que m'inspiren les vivències de la víctima. Us deixo aquesta nova mostra.

3 comentaris:

  1. Aquesta mostra el procés inicial pel qual passen algunes víctimes, el fget de pensar que si són agredides és perquè "fallen" en alguna cosa (sense ser conscients que, en realitat, tot es redueix a que són sota el paraigua d'unes autèntiques bèsties).

    ResponElimina
  2. El drama rau en el fet que aquestes persones pensen que 'estimen', però estimen malament, sobre una base errònia, i les víctimes acaben creient també que són estimades, encara que això comporti cops, males cares, pressions psicològiques. Imagino que el més difícil és abandonar al teu botxí pensant que, en el fons, t'estima. Però quina manera d'estimar, tu...

    ResponElimina
  3. Potser estimen malament. Potser no saben estimar, els botxins.
    Las víctimes estimen i els costa entendre la manipulació a la qual són sotmeses. Aquell qui més t'estimes et fa sentir que ets un no-res, que no vals per res, que ets inútil en tot el que fas. I la víctima s'ho acaba creient. Acaba pensant veritablement que la culpa és d'ella i no del veritable culpable.
    I als manipuladors maltractadors els dic: això no és estimar.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails