divendres, 17 d’abril del 2009

Infraestructures



Avui llegeixo en gairebé tots els diaris l'elogi que Barack Obama ha fet de l'AVE espanyol (en el seu tram més consolidat, el Sevilla-Madrid), i d'altres països com França, i com la seva aposta per rellançar les inversions passa necessàriament per implementar un model similar.

El que menys m'importa en aquest cas és que Obama elogiï el cas espanyol. L'AVE potser és un bon exemple, però Rodalies encara dista de ser allò que seria desitjable... Aquí, on vull posar l'accent és precisament en la paraula “model”.

A Europa he pogut tastar dos models de transport públic totalment oposats. Un és el cas britànic, basat el transport privatitzat: és car, els trens no enllacen, les màquines són obsoletes, per fer pocs quilòmetres has de fer un munt de transbordaments. Resultat: el transport públic no funciona. L’altre cas és l’alemany: amb una xarxa ordenada, trens nous, puntualitat increïble, una xarxa d’autobusos interconnectada que ja ens agradaria. Resultat: impecable.

D’aquestes dues vivències en vaig treure una conclusió evident:

El transport públic ha ser públic.

Com en tantes altres coses, la privatització no resol els problemes, contràriament allò que ens volen vendre: els preus no baixen, el servei empitjora, l’usuari es veu perjudicat. Aquesta reflexió es pot aplicar als transports, però també a moltes altres àrees de servei públic: tenim “millor televisió” des que tenim les “privades”? Tenim millor servei telefònic des de la privatització de les companyies telefòniques?

Hi ha altres elements prou importants a tenir en compte, especialment en el món del transport. Les inversions en un o altre model de transport ens porten a un o altre model de país.

En aquests moments en què els factors mediambientals no poden ser menystinguts (llevat que al nostre DNI figuri el nom de José M. Aznar López, és clar) sembla clar que si volem fer deixar el cotxe a casa, la inversió en transport públic és una peça fonamental. Si el transport públic funciona, la gent el farà servir i la millora serà per tothom: menys trànsit, menys accidents de circulació, menys contaminació, més qualitat de vida...

Aquestes vacances, per raons que no venen al cas, els meus pares van haver de marxar des de la Cerdanya a Barcelona abans d'hora. Després de veure les diverses opcions, van marxar amb tren. Un tren que té moltes mancances amb una durada de trajecte de 3 hores... Tot i així l'andana a Puigcerdà estava plena. Ens vam preguntar què passaria si d'una vegada invertissin en aquesta línia i fessin que funcionés. Estic segura que hi hauria gent que oblidaria l'existència del Túnel del Cadí.

En fi, celebro que Obama prengui partit per aquest model, especialment en el país on van triar justament optar per fer inversions en carreteres i oblidar els ferrocarrils.

Per acabar, un joc. Potser voldreu tornar a ser petits i fer de maquinistes de tren:

1. cliqueu http://www.o-zoners.com/eurostar/eurodriver.html

2. cliqueu "GIOCA"

3. pugeu el pantògraf

4. i a conduir...


Agrair l'enllaç a aymamípuntcat

3 comentaris:

  1. Tens raó que els trens anglesos presenten molts problemes de connexió i que la xarxa de rodalies pot ser també un caos, ho he viscut en primera persona. Els trens més meravellosos del món i els més eficients (crec que en un any acumulen 1 minut de retard sobre els horaris previstos)són els japonesos. Surten a l'hora, arriben a l'hora, estan nets, pots seure en una butaca impecable amb espai per a les cames i tens un lloc gran on deixar les maletes sense por que te les prenguin. Si reserves el seient, et diuen a quin lloc exacte t'has de col·locar a l'andana per accedir el més ràpidament possible al teu lloc. Això sí, són caríssims, però paga la pena fer l'experiència per descobrir que el viatge en tren pot ser ràpid, eficaç, net i, sobretot, puntualíssim i rapidíssim (ja saps que tenen el tren bala).
    Per cert, i per contrast: a Mallorca existia fa uns 40 anys una xarxa ferroviària acceptable que en un moment donat es va desmantellar parcialment. Resultat: tenen un sistema d'autobusos per connectar les diverses poblacions que no fa sinó seguir congestionant les carreteres i oferir un servei pèssim basat en uns busos de l'any de la picó francament impresentables. Crec que el president Antich vol moure el que calgui per afavorir el transport públic. De moment, ha proposat instal·lar un tram a la ciutat de Palma i ja té un munt d'opositors patint pel trànsit rodat a la ciutat. Veurem si aconsegueix millorar les comunicacions terrestres...

    ResponElimina
  2. No he anomenat el cas japonès perquè no el conec de primera mà, però és un clàssic.
    Rodalies té encara moltes mancances. És l'assignatura pendent. El cas mallorquí és una mostra més.
    Jo tinc la fortuna de poder gaudir dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per anar i tornar de treballar (un comentari a post d'en Lluís en vaig parlar). Són una meravella: ràpids, puntuals... però la línia se'ls està col·lapsant. De fet fa anys estan fent els possibles per millorar-los i ja s'estan plantejant altre solucions com una nova línia que passaria per una altra vall de Collserola (ara no sé si per Sant Medir, cosa que portava crítiques o per Horta). Els de FGC em sembla un bon exemple de com s'ha de plantejar una línia de rodalies. I tinc entès que la línia de Manresa també funciona correctament.

    ResponElimina
  3. saps, el transport públic es el que hauria de probar Obama, agafar una setmana rodalies i veuria de que anava el trassumpte de l'assumpte. I no es tan sols questió de diners sinó d'eficacia els Catalans funcionen prou bé.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails