dijous, 16 d’abril de 2009

Perspectiva



De llapis... no me’n falten,
però no me’n calen.

No em cal res per dibuixar-te.
Només em fan falta
el meus llavis.

Per viatjar pel teu univers.

Aquest viatge té un final:
allí, on acaba la teva cintura.

4 comentaris:

  1. Al penúltim vers, no hi ha un article que hi sobra?

    Si és que sí, es deu poder esmenar. Si és que no... llicències del llenguatge poètic.

    ResponElimina
  2. Joan,
    Tens tota la raó... coses de retocar textos i anar una mica ràpid a l'hora de penjar els posts. Ara mateix l'elimino, no me n'havia adonat.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat Eulàlia i la fotografia també. De tota manera: has provat de dibuixar amb un llapis a la persona que estimes quan es troba lluny de tu? És un exercici que sempre m'ha agradat i que ha acabat fent que m'adoni de tot el que sé del seu cos. Ara gairebé ja és un personatge de còmic.

    ResponElimina
  4. Em temo que les meves capacitats pictòriques són molt limitades i no les he practicat gaire.
    Un cop, però, haig d'admentre que ho vaig fer. Però el resultat va ser tant lamentable que me'n vaig avergonyir. Un retrat grotesc i penós. Però no era amb un llapis, sinó amb un bolígraf que ho vaig fer (crec recordar).

    Potser ho hauria d'intentar més. Com en tot, potser és qüestió de pràctica...i al final aconseguiria alguna cosa millor que aquell retrat que tan poc favor feia a l'original.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails