dijous, 13 d’agost de 2009

Dies d'agost, a l'agost

Seguint en la línia que en Lluís comenta en el post que ha penjat fa poc sobre Second Sight, afirmo, com ell, que el 33 ens aporta petites joies que val la pena no deixar escapar (hauria de dir, en justa mesura, que m'ha trepitjat l'argument).

El dia 1 d'agost, un pur atzar em va fer captar els darrers segons del programa Sala 33 documental de l'Àlex Gorina. Deixava caure la frase:

- La setmana vinent: Dies d'agost de Marc Recha, amb molt de gust.

El cor em va fer un salt i vaig maleir la meva mala sort. Just estaria voltant per Turquia i no la podria veure. Afortunadament el meu pare i la tecnologia van venir a ajudar-me. Convenientment vaig poder programar l'aparell (era el primer cop que ho feia) i vaig marxar de viatge com qui posa un ciri a la verge, encomanant-me a l'aparell en qüestió. Des de la Capadòcia, estirada al llit de l'hotel la nit del dia 8, el meu pensament va volar cap aquell aparell sovint infernal el qual, sempre que vols que enregistri alguna cosa, especialment si la programes, mai ho fa, perquè tot falla i tot se'n va en orris.

En Lluís ja ens va parlar de Dies d'agost tangencialment fa uns mesos, quan homenatjava Ramon Barnils, a qui malauradament jo no vaig tenir fortuna de conèixer. De fet, no era ell qui en parlava sinó el video que hi va annexar: una entrevista a Marc Recha amb motiu de la pel·lícula.

La tecnologia no ha fallat. I ara he pogut gaudir de la pel·lícula, de les imatges, de les sensacions que transmet de forma subtil i delicada. Se'm fa difícil dir res que no sigui banal, perquè tot suggereix, la veu en off acompanya amb algunes frases que m'agradaria haver sabut escriure jo. Les imatges i els sons transcorren i diuen. La música, les lletres. Crec que més que dir-ne res, el que cal és sentir-la.

En la introducció aprenc que Marc Recha ja té a punt Petit Indi per sorprendre'ns de nou. I que aquesta setmana l'ha presentada al festival Locarno. En Gorina la deixa pels núvols.

Esperaré l'estrena, àvidament.


4 comentaris:

  1. Vaig llegir que a Locarno Petit Indi havia tingut molt d'exit. Recha és d'aquells directors més valorats fora que aquí, car la veritat és que les seves pel·lícules les van a veure quatre i duren una setmana en cartellera.

    salut

    ResponElimina
  2. Per cert que fa uns anys a traves d'una tercera persona que considerava que una novel·la meva (no publicada) "Amor Particular" vaig fer-li arribar a través de l'escola de cinema que hi ha al passeig de Colom un disquette. Al cap d'un parell de mesos em varen trucar atès semblava l'interessava la història i em van demanar que els hi tornés a enviar imprés en paper. Així ho vaig fer i aquí es va acabar l'història, de la que haig de dir que amb ell no hi vaig arribar a parlar cap vegada.

    ResponElimina
  3. Afortunadament El 33 és un oasi dins la teleporqueria nacional
    Marc Recha em sembla un director interesant.Vaig veure en el seu dia Pau i el seu germà i em va agradar.La van passar també pel 33.
    Si més no el programa Sala 33 fa una bona tasca per difondre el cinema més nostrat, que al contrari del que pensa la majoria existeix i en alguna ocasió ofereix films interesants.

    ResponElimina
  4. La llista de pelis del Recha és molt interessant. Jo el vaig descobrir a L'arbre de les cireres (que tot i ser la segona, ja és molt bona). Després venen Pau i el seu germà i Les mans buides, abans de Dies d'agost. Cada nova peli és més rica que l'anterior. Estan plenes de referències, literatura, i té un do especial per explicar arguments i conceptes complexos com qui no fa res.
    Suposo que en aquest país hi ha poca cultura cinematogràfica i això fa que se'l valori a fora, i també cal entendre que va començar a França i això li ha donat un segell clarament més europeu que no pas "ibèric".

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails