dilluns, 10 d’agost de 2009

Postals d'estiu (2): Istambul



Istambul, Constantinoble, Bizanci.
El seu sol nom -qualsevol d'ells- evoca, embriaga, torba.

Passejo i em perdo pels carrers.

Què hi faig aquí sola a Istambul?
Escolto, miro. Vaig a poc a poc.
Bado, m'impregno.
M'assec. Camino. Fotografio.
Respiro lentament la ciutat.
Somnio. Enyoro.

3 comentaris:

  1. Eulàlia, vaig ser-hi l'any 1986, a aquesta ciutat. Des d'aleshores, no he deixat d'admirar-la.

    Bona tornada.

    ResponElimina
  2. Ohh, com m'agrada aquest post! Vet aquí la ciutat que tinc ganes de trepitjar en les meves pròximes vacances (a finals d'octubre - novembre) No tots els mortals fem vacances a l'agost.
    Tinc ganes d'impregnar-me d'Estambul...

    ResponElimina
  3. Sembla un tòpic, però és la realitat: Istambul és una ciutat fascinant.
    Jo hi he estat poc, massa poc. L'impregnació ha estat superficial.

    Potser hi torno, algun dia, per perdre-m'hi un altre cop.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails