divendres, 18 de març de 2011

Aquells acords


L'he deixat reposar uns dies, però avui em decideixo a parlar-ne. Un títol,  Primavera, estiu, etcètera..., una autora, Marta Rojals

Ja ho han dit d'altres abans que jo, l'artista va ser qui va destapar la capsa de pandora i com una taca d'oli es va anar escampant i escampant. Poc després va ser la matilde,  i mes endavant ho va dir l'allau i més endavant el llibreter i més tard... bé, encara no ha acabat.

Així que entre tots ells vaig pujar-me al carro. I sí, com a ells em va agafar per la solapa, em va amorrar  a les planes i ja no no em va deixar fins el final. En fi, em vaig deixar endur per l'entusiasme. Benvingut sigui l'entusiasme. 

Hi ha coses que només et poden passar amb cert tipus de llibres. Seus al tren i et capbusses, i van passant les parades i de sobte el tren s'atura a mig camí entre una estació i una altra. Estrany. Alces els ulls i les lletres vermelles diuen Catalunya on haurien de dir Provença. Amb el nas enganxat a les pàgines, aliena a tot, acabes de passar-te l'estació de tren on havies de baixar. Avui arribaràs tard a la feina.

No diré res del que hi passa, ni del final, ni de l'ús de la llengua, renoi ja va bé una mica de respecte per les varietats dialectals (en Jaume Cabré n'hauria d'aprendre, d'això; i ja em perdonareu per gosar dir-li a una patum com ha d'escriure o deixar d'escriure).

No res, que els altres ja ho han dit abans que jo, però jo m'hi afegeixo.
Llegiu i jutgeu vosaltres, que d'això de comentar lectures, jo en sé poc. També han sortit les primeves veus més o menys crítiques, i ja està bé que així sigui. Després, passeu-vos per aquí i m'ho expliqueu.

Tan sols afegiré un parell de coses. Com l'autora no fa literatura, sinó un exercici de llengua, segons ens adverteix a la solapa, espero que vinguin molts altres més exercicis de llengua com aquest, que jo m'hi apunto. I la segona, si vols dedicar-te a escriure, has d'estudiar arquitectura? Jo ja faig tard, em temo.

19 comentaris:

  1. Mai és tard per redirigir els teus interessos...

    Ara, què és la literatura sinó un exercici de llengua? Canviar el nom de l'etiqueta no canvia el producte, no.

    ResponElimina
  2. Compte que i surt una referència al Sr. Marce·lí

    ResponElimina
  3. Així,doncs, has xalat, oi? Pos d'això es tractava.

    ResponElimina
  4. En parlaven i molt bé al programa d'Emili Manzano i me'n van fer venir ganes.L'endemà llegeixo una altra bona crítica al diari.I justament al metro fa dos dies dues noies que seien al costat meu n'exaltaven la lectura. I ara tu, Eulàlia en parles també. Me n'anoto un més a la pila de llegir.

    ResponElimina
  5. Apunta't queda! I com diu en Joan, efectivament, la literatura és un exercici de llengua: només cal conéixer la llengua, tenir unes quantes idees i saber connectar-les de manera que facin passar una bona estona als lectors :) Com si fos tan fàcil, oi? ;)

    ResponElimina
  6. Joan, sí és clar, la literatura és això. I em temo que em fairia molta mandra apuntar-me a arquitectura, que és una carrera una mica "puta" per allò que no els deixen ni respirar. Conec un cas proper. Ni a temps complet ho podria fer!

    ResponElimina
  7. Doncs me l'apunto! a veure si puc posar-me al dia! encara tinc una pila de llibres per a llegir gràcies per la recomanació! això de l'arquitectura i la literatura és curiós: Joan Margarit per exemple un poeta arquitecte o un arquitecte poeta? de moment no penso a fer la carrera d'arquitectura

    ResponElimina
  8. jo també me l'apunto!

    ja et diré!

    una abraçada!

    ResponElimina
  9. Puigcarbó, sí que hi surt el Sr. Marcel·lí, i moltes altres referències. Però el que trobo millor no és el quee hi diu , que també, sinó com ho diu.

    ResponElimina
  10. Doncs sí matilde, he xalat. Me n'alegre d'haver-lo lligit.

    ResponElimina
  11. Doncs sí, Montse, es va escampant com una taca d'oli. EL boca orella , el FB i es bogs hi estan contribuint. Me n'alegro, perquè el trobo un bon llibre, amb un final que fa pansar al lector, cosa que fa que molta gent se'l llegeixi més d'un cop (el fina). Jo inclosa.

    ResponElimina
  12. Nur, com si fos tan fàcil!!!
    La veritat és que jo no acostumo a recomenar moltes lectures, em sembla que donar els meu criteri (en ticn de criteri?) no és gaire interessant per als altres... Però si esmento llibres hio faig des d'una visió personal i més aviat faig algun esment "enquadrat" d'algunes lectures que faig. No es pot dir que siguin crítiques, sinó visions personals.
    Si el llegiu, ja em direu...

    ResponElimina
  13. Elfreelang tens raó, no hi havia caigut jo, en Joan MArgarit i això que a mi-que no sóc gaire de poesia- m'agrada especialment...
    Ja em diràs.

    ResponElimina
  14. mar ja em diràs, sí...
    Abraçades

    ResponElimina
  15. Caram! Vaig llegir la fantàstica crítica que en va fer l'Allau i vaig córrer a comprar-lo. El tinc pendent de lectura.

    Això de no poder llegir al ritme que un vol stressa molt!

    ResponElimina
  16. tirantloblog a mi em passa el mateix amb la meva llista de pendents... sóc lenta, què hi farem.

    ResponElimina
  17. cada vegada m'agafen més ganes de llegir-lo. La Marina Espasa també en parla amb entusiasme en la seva columna de dijous a l'Ara, al quellegeixes el deixen la mar de bé...

    Deu ser que alguns arquitectes, de tan construir i inventar edificis, els queda l'ofici de construir també bones històries

    ResponElimina
  18. viu i llegeix , estaria bé que algú ens parlés d'aquesta relació entre l'arquitectura i la literatura... M'agrada el boca orella que s'està produint amb aquest llibre. Però no hi ha res com jutjar cadacú per si mateix.

    ResponElimina
  19. amb això vull dir que quan ho llegeixis, ens ho expliques ;)

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails