Surto. Hi ha pocs signes de la primavera que s'acosta. Tan sols aquesta llum potent, transparent, enlluernadora. Té un efecte gairebé hipnòtic.
Passejo vora la vall de les herbes remeieres. Encara és d'hora, ja ho sé, cal que hi torni al juny, potser al juliol. Hi tornaré, però no em servirà de gran cosa, al cap i a la fi no en sé ni un borrall d'herbes guaridores.
Un pas i un altre, arribo a un camp. Torno enrere, la neu -un pam tot just- no em deixa avançar.
L'aire és fresc, però ja no pessiga. M'assec sobre una pedra i puc arribar a veure una rapinyaire que cau, s'abat sobre la presa com una pedra en picat. Un esparver, em dic. I ves a saber, què en sé jo, de rapinyaires?
Tot és d'argent, els troncs d'alguns arbres, la neu, d'un argent fresc com una joia acabada de sortir del taller de l'orfebre; les branques, l'herba, les muntanyes d'un argent vell, rovellat, fosc.
Respiro els colors de l'hivern.
Eulàlia, al vídeo -m'agrada molt- és veritat que tot te aura hivernal, però jo ja fa alguns dies que començo a notar senyals de la primavera, sobretot en els arbres.
ResponEliminaOn es Eina? es molt bonic...
ResponEliminaa l'alta muntanya tarda una mica més a arribar la primavera. Aqui com han plantat els ajuntaments aquests arbres japonesos ja tenim carrers i places curulls de flors roses o blanques. De fet falta una setmana i un xic per que siguem a la primavera.
ResponEliminaLEB, el video -m'alegro que t'agradi- l'he fet diumenge passat. I és cert que per aquí on som ja està tot una mica més avançat... al Vallès, com al Maresme, es veuen també els primers brots...
ResponEliminaAris, En Puigcarbó et respon una mica... Eina és a la cerdanya francesa, a pocs quilòmetres de Mont Louis.Allà els primers símptomes de la primavera es noten perquè la neu es desfà (tot i que aquest any, de neu, poqueta...)
ResponEliminaPuigcarbó, falta molt poc, per això volia penjar el post abans no fos tard... No sé si ho recordeu, però ara fa un any el paisatge al vallès va tenir aquesta pinta...
ResponEliminaEls arbres japonesos fan bonic, a la primavera...
I jo començo a tenir també símptomes d'astenia primaveral...
Molt bonic, Eulàlia
ResponEliminasort en tens de no saber res de rapinyaires, jo te'n podria fer cinc cèntims
bon cap de setmana, reina
Ah, aquesta Cerdanya tan màgica!.
ResponEliminaUn excel·lent vídeo!
Aviat veurem verdejar tots aquests prats!
Salutacions
Oh! M’agrada veure aquest apunt i les imatges. Eina, Cambra d’ase, torre d’eina, coll de finestrelles ... Perdona, però quan veig neu i muntanyes m’emociono. Bé, suposo que si hi vas sovint et deus remullar als Banys de Llo!
ResponEliminaSalut.
No a la Cerdanya, però sí que a d'altres muntanyes se sent la primavera. Vàrem passar quatre dies a les Muntanyes de Prades: amb màniga curta pels ametllerars florits coberts per un pamet de neu. Sublim!
ResponEliminaGregori, perles de rapinyaires en sentit metafòric, imagino? Llavors millor quedar-me en la inòpia.
ResponEliminaPerò si és en sentit literal saber-ne una mica no estaria gens malament...
Bon cap de setmana!
Alberich sí que és màgica, sí.
ResponEliminaJo buscava veure si la primavera es despertava... i vaig trobar-me amb l'hivern. Per`po alhora els colors eren fantàstics.
En alguns locs, per exemple al jardí de casa, ja comença a despertar-se la natura, els narcissos, les tuplipes, treuen el cap de sota terra... Segur que avui, una setmana més tard ja deuen voler obrir les seves flors.
Jordi vendrell, veig que em podries fer de guia... m'alegro que t'agradi el video. Els banys de Llo són encara una assignatura pendent que espero que un dia no molt llunya pugui superar (no costa tant al cap i a la fi, no?),
ResponEliminaSalut!
Girbén, a¡vaig pensar en tu mentre provava d'entrar cap a la vall. No sé si em vas sentir que et deia, ja ho sé Girbén que no trobaré cap herbeta que no sigui sucarrada pel fred...
ResponEliminaTambé em fas enveja amb la serra de Prades en màniga curta i ametllers floris. Ho volem tot!
Una abraçada. M'agrada veure't per aquí.
Esplèndid vídeo ....avui però els colors són grisos i la pluja ho embolcalla tot ...bon cap de setmana! la pluja em fa venir malenconia....pobre granpix!
ResponEliminaAvui ha fet un sol fantàstic! Donava gust passejar-se per la muntanya i copsar que la primavera s'inicia.
ResponEliminaElfreelang, és cert que la pluja fa venir melanconia. Però sense pluja mai no tindríem els colors verds lluents primaverals!
ResponEliminaGalderich, un dia de pluja, un dia de sol, una dia gris... sí, la primavera s'acosta!
ResponElimina