dimecres, 24 d’agost de 2011

Les relacions entre pares i fills (de "Sota la Pols" a "Sukkwan Island")

Fragment de la coberta de Sukkwan Island editada per Empúries.
La vida ens parla de vegades de formes estranyes. En envia missatges confusos que no sempre sabem interpretar. La vida és plena de casualitats que ens diuen alguna cosa de nosaltres mateixos. No es tracta d'esoterisme ni res d'això, però d'alguna manera els missatges hi són i no sempre sabem com interpretar-los. I la meva mare sempre m'ha dit que jo sóc una mica bruixa. I no la contradic.

I la vida em deu estar dient alguna cosa, ves a saber perquè per vies paral·leles m'ha arribat a les mans en moments diferents dues lectures aparentment molt dispars, però que comparteixen alguna cosa.

Una companya de feina en saber que tenia al cap un projecte de novel·la situada al franquisme em va deixar Sota la pols, on es mostra l'ambient de postguerra. De la postguera dels vençuts. En un altre context completament diferent, i amb uns quants mesos de decalatge, un amic em va recomanar de Sukkwan Island. Tots dos els tenia a la llista de pendents i ni sé com vaig decidir triar-los com a unes de les lectures previstes aquest estiu.

Els dos llibres tenen poc a veure. Jordi Coca va guanyar un premi Sant Jordi l'any 2000 amb un text molt clàssic, però que a mi em va semblar fluix. No sé què em passa amb els narradors en primera persona que es posen en boca de nens. No me'ls crec. En la part positiva posaria com ens transporta amb èxit a l'atmosfera de pobresa pròpia de la postguerra. Però en conjunt em sembla una obra amb debilitats, em va semblar inacabada o no va aconseguir ficar-m'hi del tot. Tot i que vol parlar-nos de la relació entre un fill amb un pare maltractador i que és un autèntic fracàs, no aconsegeuix transportar-me al moll de l'os. A més, va enllaçant fets com els nens els enllacen als seus contes: encadeno mil i una accions i, quan em ve bé, poso "fi", i ja està. Acabat. Què ha canviat en els personatges que faci preveure que no tornaran a passat les coses que prèviament ja hem vist? Al meu entendre, res.

Decebuda, vaig enfrontar-me a Sukkwan Island i la primera sorpresa va ser veure que m'enfrontava a una novel·la que em volia presentar una història similar: la relació entre un pare i un fill. La relació entre un pare i un fill adolescent que marxen un any a viure a una illa a Alaska, amb l'objectiu visible de refer la seva relació, però amb altres objectius no dits, ocults, que van surant a mida que avança la novel·la. David Vann posa els personatges contra les cordes, i ens porta a l'interior de les relacions humanes. A l'interior de les tenebres de les nostres pròpies contradiccions.

Torno a l'inici. La vida ens parla de formes estranyes. Ens dóna pistes de les maneres més insòlites.
Com és que he triat llegir aquestes lectures seguides? Com és que les he triades justament l'any en que la meva filla gran ha fet un pas decidit cap a la preadolescència?

12 comentaris:

  1. Ha, ha... és el mateix que passa quan esperes un fill i pel carrer només veus dones embarassades. Tot sembla signes i casualitats quan en realitat la relació pares fills és un dels grans clàssics de la literatura perquè són relacions humanes.

    ResponElimina
  2. Ai reina, la vida està plena de coses que ens preparen d'una o altra manera cap al que ens ha de venir, sigui en forma de lletres, de sensacions, d'estats d'ànim, només cal ser sensible per adonar-se'n, i això ja ho tens!

    ResponElimina
  3. quina coincidència! bé, potser no es tan estrany que pensis en relacions pares-fills, es el subconscient que treballa d'amagat...

    ResponElimina
  4. Com a bona bruixa ja deus saber que els senyals només hi són per a qui els vol veure i els saps llegir. La curiositat és veure com un parell de llibres et fan plantejar-te coses. El poder de la paraula. Ui, haurem de vigilar que escrivim...

    ResponElimina
  5. Galderich no sé si és només un tama d'atenció envers allò a que som sensibles, com en el cas de les embarassades... el que em sorprèn d'aquestes lectures i que em fa pensar en la màgia és: primer com a mínim en una d'elles no tenia ni idea que tenia a veure amb una relacio paternofilial. Segon, com és que he escollit llegir-les l'una darrera l'altra?

    ResponElimina
  6. zel, qui sap si és un tema de sensibilitats. Quan la meva mare em parla de la meva bruixeria sovint penso que tan sols son enllaços sinàptics. Però perquè es produeixen aquells enllaços i no uns altres?

    ResponElimina
  7. Aris el subconscient de vegades és malparit. Diguem que les històries d''aquestes dues novel·les, especialment la de Sukkwan Island, no són precisament "l'alegria de la huerta".

    ResponElimina
  8. Joan, com que et llegeixo sovint, vesw amb compte: ves a saber quins encanteris t'esperen ;-)

    ResponElimina
  9. la vida i els fets que s'esdevenen no són cap casualitat... són fruit del que som i del que vivim...
    la sensibilitat en captar els detalls que ens explica és tot un do que, de vegades, no volem o no podem o no sabem escoltar...
    estic convençuda que la saviesa s'amaga en les persones sensibles als petits missatges invisibles...
    bona setmana Eulàlia!

    ResponElimina
  10. Jo també m´he trobat amb un altre coincidència, m´he portat per llegir a l´estiu "Snuff" de Chuck Palaniuk i "Hotel DF" de Sergio Fadanelli i tots dos han resultat dos "llufes".
    Molt refrescant el video d´en Vila Matas i la piscina. Borgo.

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies, mar, de moment la setmana va acabar molt bé... i ha començat bastant bé. Respecte la sensibilitat de vegades no sé que dir, perquè molts cops em sento cega davant d'evidències que per als altres són clarividents....

    ResponElimina
  12. Renoi aquestes coincidències ja no són tan bones, i potser són més habituals, Miquel. No he llegit cap dels dos, però el Chuck Palaniuk no deixa indiferent ni en un costat ni en l'altre...

    Hauré de recordar de mirar-lo, el video, quan em senti en necessitat de moments refrescants!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails