dimarts, 30 d’agost de 2011

Declinar de l'estiu


Els dies encara són llargs i calorosos.  Al migdia el sol apreta i millor amagar-se dins de casa amb les finestres tancades i les persianes baixades. Llegir, escriure, dormir al sofà. Hom gairebé no se'n sap avenir que fa dos dies esclataven els petards per donar la benvinguda a l'estiu.

I han passat coses aquest estiu, algunes les has contades, d'altres t'han indignat. Unes terceres, les importants, te les guardes al calaix dels tresors.


Passen les hores. El dia declina i al capvespre (com era aquella deliciosa expressió que en diuen a les illes?) l'ambient s'endolceix. Respirar a la fresca.

I una veu interior et diu que gaudeixis del que et resta de l'estiu, que aviat s'esvairà el repòs i tot serà brogit. Inici d'escoles, folrar llibres, signar papers. Soroll. I t'hauràs de posar les piles.



Abans que tot això arribi encén unes espelmes que foragitin els mosquits. Respira a fons. Seu al porxo. llegeix un llibre. Mira com es lia una cigarreta el teu amor. Menja-te'l a petons.

24 comentaris:

  1. Certament es noten els primers símptomes que l'estiu se'ns està escolant un cop més. Bon moment per a reflexionar i quedar-se amb totes aquelles bones que ens ha dut aquest!

    ResponElimina
  2. Eulàlia en estat pur. Aquest cop, llegir-te m'ha encantat especialment (i veure't altre cop, un plaer). Petons!

    ResponElimina
  3. Lamento dir-ho, però l'estiu s'ha acabat.

    ResponElimina
  4. L'estiu s'acaba per uns i comença pels qui han estat de guardia. Malgrat tot, el que compte és la immensa majoria. Quan els qui canvien l'hora cada sis mesos entendran que és millor canviar el calendari i començar l'any pel 1 de setembre i acabar-lo el 31 d'agost?

    ResponElimina
  5. Passa l'estiu, però la natura ens portarà la tardor amb els dies rogencs i anar a caçar bolets. O trepitjar fulles seques.

    ResponElimina
  6. Jo vull una mica de fred...només una mica, eh?

    ResponElimina
  7. Enyor de s'horabaixa, deu ser això. Si de cas menja-te'l abans que encengui la cigarreta no fos cas que acabis amb una cremada als llavis.

    S'acabi o no, tot plegat va al calaix dels tresors, oi?

    ResponElimina
  8. Les coses que guardem al calaix dels tresors -les importants- són les que ens fan passar millor els estius, suportar els rigors dels hiverns, endolcir les nostres primaveres i no sentir tant -si és que hi són- les "depres" tardorenques...

    M'ha quedat passablement poètic, però deu ser ben bé així.

    ResponElimina
  9. porquet, més que l'estiu s'acaben les vacances, les quals moltes vegades són sinònim de l'estiu. I moltes altres vegades, no...

    ResponElimina
  10. Ferran ja veig que hauré de sortir més als meus videos per satisfer els meus fans ;) (!!!???)

    ResponElimina
  11. Ai, allau, jo encara tenia esperances d'allargar-lo tan com fos possible. Però la publicitat ja retorna per recordar la realitat: col·leccionables i "vuelta al cole", hi ha evidències més palpables que aquestes?

    ResponElimina
  12. Galderich, hi ha molts llocs on l'any "fiscal" és justament de setembre a agost... i ara no sabria dir si aquesta és una bona notícia o no.

    ResponElimina
  13. Alyebard , cada estació té les seves coses. SI haig de ser sincera, com més grn em faig manys m'agrada la tardor, tot i els colors fantàstics amb que ens regala. A l'hivern, com a mínim el dia s'allarga, però aquest lent anar cap els dies més curts, em deprimeix

    ResponElimina
  14. Airs, au, va, no et queixis, que l'estiu ha estat suau i a sobre tu has anat a Galícia on diuen que no tenen estius massa calorosos...

    ResponElimina
  15. Joan, no era s'horabaixa l'expressió que buscava, però m'has ajudat a recordar-la: "es fosquet". Ara no sabria dir si és pròpia de Menorca o de totes les illes, ves.
    També es pot esperar a que l'apagui, no?

    ResponElimina
  16. Joan Alcaraz és probable que sigui així. En tot cas cadascú té els seus propis tresors. I són intransferibles.

    ResponElimina
  17. En què l'estu s'ha acabat coincideixen l'Allau i el Corte Inglés, una parella impossible. Més enllà de calendaris laborals i astronòmics, l'estiu és una impressió borrosa en els límits. Quan em jubili quins límits tindrà l'estiu?

    ResponElimina
  18. la ultima frase es cómetelo en pelotas?

    ResponElimina
  19. Lluís, la impressió borrosa ve segurament de la fusió de dos conceptes: estiu i vacances. També podem ajuntar estiu i calor, o encara pitjor estiu i xafogor. Però com que tenim tendència a recordar les coses bones ens agrada més aquest límit borrós mental, gairebé bucòlic, diria jo.

    ResponElimina
  20. anònim, res que ja t'ha respost en Cristobal.

    ResponElimina
  21. Cristóbal, quin gust tornar-te a veure per aquí!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails