divendres, 16 de setembre de 2011

Educar i passar el mort: el curs que comença


Aquesta setmana ha estat la que simbolitza el retorn a la rutina. Carteres, llibres i llibretes, signatures de permisos. Comprar corre-cuita aquell estoig, les sabatilles d'esport que han quedat petites. L'inici de curs, l'inici de l'any.

M'atreviria a dir que hi ha en realitat dos cursos que comencen, i no un.

Hi ha el curs de les escoles concertades i privades, que venen a ser el mateix però amb un lleu matís: les concertades reben recursos públics importants per jugar a la puta i la ramoneta: quan convé jugo el paper de donar un servei públic, quan convé esgrimeixo el meu component "privat". Les privades són cada cop més escasses i totes d'un classisme que les caracteritza ben evident. El pares que porten els seus fills a aquestes escoles no han tingut canvis significatius en relació al curs que comença: els seus fills segueixen tenint el mateix horari, i segueixen tenint sis hores diàries, potser algun recurs menys, perquè la crisi ho és per tots, però poca cosa al capdavall.

Hi ha l'altre curs, el que comença a l'escola pública. Hi haurà menys professors, una mitjana de més d'un professor per escola, diuen. Però no patiu, que hi haurà més nens. La recepta perfecta per fer de l'escola pública una escola de segona. Com s'imparteix anglès a 27 nens? Com es reforça aquell alumne que va més fluix? Com s'atèn aquell que va massa bé i s'avorreix sense un suport adequat?
Amb la retallada de la sisena hora, els horaris s'han escurçat: ara sortiran com a molt tard a les 16.30. Els nens surten abans, però ja se sap que la conciliació laboral i familiar mai ha estat una prioritat dels governs de dretes. Quina gran decisió! Tindran menys hores lectives, els alumnes, què hi farem, que la sisena hora és molt cara i no pot ser que l'escola pública sigui igual o millor que la concertada. O potser es tracta de dinamitzar l'economia a base de contractar extraescolars? No, no pateixis, que qui se'n farà càrrec seran els avis. Quin remei! Ves, d'alguna manera han de pagar la seva jubilació de luxe -jubilació que nosaltres no tindrem- i què menys que oferir "serveis a la comunitat" i cuidar-se dels seus néts en sortir de l'escola. Aviat veurem protestes d'avis que es queixaran d'haver d'assumir aquesta tasca sense poder dir-hi la seva. I si eres usuari de transport escolar públic prepara't que se t'encarirà un 400%, poca cosa, al capdavall (però és clar això els passa als veïns de Sant Cugat i ja sabem que tots viuen molt bé allà)...

El curs comença amb un allau de despropòsits que perden de vista qui és realment important: els nens i les nenes. Parlem de diners, però al final parlem dels nostres fills i del futur. De persones humanes en formació.

Amb una sabata i una espardenya. I ja t'ho faràs. Així comença aquest nou curs a l'escola pública.
Corren vents nefastos pels serveis públics. Per l'educació pública. Ja se sap la consigna del govern dels millors és aquesta: si vols sanitat, te la pagues, si vols educació, te'l pagues.
D'un plomall s'ho carreguen tot.

Vivim en l'època del mecaguntot.

16 comentaris:

  1. Un vídeo ben gràfic.
    Es pot ser una mica més d'esquerres cada dia? em pensava que amb l'edat, un s'anava conservadoritzant. Celebro veure que no sempre és així.

    Acabarem amb aquestes polítiques de dretes, per la senzilla raó que els qui menys tenen cada dia són més. Potser per això la dreta abusa: perquè saben que no podran fer-ho gaire temps més.

    ResponElimina
  2. I què bé als ha anat la sentència sobre la immersió! Tothom parla d'això i es bandeixen altres temes... i vinga fer bullir l'olla!

    Sense cap mena de dubte, són els MILLORS!

    ResponElimina
  3. Ferran, jo també ho celebro. Però els resultats electorals i les previsions no fan augurar bons temps per l'esquerra. Jo espero quese'ns inflin els nassos i la èrplexitat i el passotisme donin lloc a noves menres de fer...
    Digues-me utòpica

    ResponElimina
  4. Galderich, subtil i atent als detalls com ets, veig que te n'has adonat de la meva omissió deliberada ;)
    He volgut parlar de les retallades dels recursos em sembla el problema real i greu d'aquest curs.
    De la sentència ja hi ha massa gent que en parla...

    ResponElimina
  5. I com es pagaràn una sanitat i una educació privada, la meitat de la població, que es troba al atur? No sembla pas, que ens hagin d'abaixar els impostos!

    Jo, perdoneu-me el pessimisme, però veig un futur, ben negre.

    ResponElimina
  6. Carme de la maleta, no me n'he pogut estar de fer una ironia amarga en la resposta anterior al teu comentari. Naturalment als del govern dels millor "se'ls en fot" com s'ho pagaran: que vagin a la pública degradada i siguin uns pàries en el futur: com s'ha fet "tota la vida".
    Ens han fet creure que no hi havien classes socials, ara ens adonem que les classes nohan desaparegut mai, tan sols ens havien disfressat d'aburgesats i ens ho havíem cregut i tot, que vivíem bé.
    Jo també veig el futur negre, però penso que després d'aquest futur a curt termini negre sorgiran altres coses millors.

    ResponElimina
  7. Eulàlia, el que s'ha de fer és llevar-se d'hora i treballar, el que hem fet tota la vida, malgrat hi hagin dretes o esquerres. Els que encara no teníem 14 anys i ja teníem la nostra primera feina, no vam poder protestar mai, per desgràcia. Ara ens podem considerar afortunats en la nostra jubilació, però també hem suat mols anys amb sous ben petits.

    ResponElimina
  8. Marta, el moviment obrer català té una història brillant, i també obscura, però en tot cas es van aconseguir moltes millores socials. Però sovint des de la dreta burgesa s'ha volgut silenciar.
    Ara aquest govern es carrega 200 anys de lluita per les millores socials, anys en què molts gent s'hi va jugat -i vaperdre- la vida. Si cobres jubilació és gràcies a aquests lluitadors. Em revolta que es passin pel forro tant anys de lluita obrera. Ens pensàvem que el que havíem aconseguit ja no es perdria. I resulta que perdrem molt més. Jo dubto que pugui cobrar la jubilació, ves.

    I em pregunto què fem amb aquells que no poden anar a treballar (un 20%!)?

    ResponElimina
  9. Amb la onada liberal que ens cau al damunt, la sanitat i l'esducació públiques tindran un paper novament subsidiari i per tant veurem com es van empobrint. Però mentre les eleccions les guanyin els partits de dreta... què hi vols fer?
    Pel què fa a la cosa del castellà i del català, jo diria que CiU i PP la saben molt llarga, i que saben organitzar campanyes com cortines de fum molt ben muntades. Així, enlloc de discutir sobre els efectes de les retallades, ara han fet la comèdia de la sentència per canviar de tema.
    Potser aviat ens faran discutir si els metges o les infermeres parlen prou bé el català, per exemple.

    ResponElimina
  10. Lluís, més que onada neoliberal em sembla que és un tsunami.
    I és que no entenc com en un país amb majoria de treballadors puguin guanyar les dretes. Com és que la gent està -encara- tant alienada?

    ResponElimina
  11. Marta, no me n'havia adonat, però el teu comentari s'assembla molt a un discurset que va fer un tal Guardiola quan li van donar un premi...

    ResponElimina
  12. El missatge es: en Somalia estan pitjors, o sigui que aguanteu, i doneu gràcies al Senyor que encara hi ha una escola retallada i una medicina més retallada. Fa poc un empresari em confessava que ell preferia emigrants per a treballadors que no espanyols, perquè els emigrants no li exigeixen tan ni estan sindicats. S'avenen a treballar en B.

    ResponElimina
  13. per cert, jo porto a la meva filla a una concertada i son 27 per classe i 4 línies...

    ResponElimina
  14. Aris, acabes de donar la clau de per què no hi ha més revoltes al carrer: amb una cinquena part de la població sense feina, com s'aguanta que la gent estigui tant conformada i no munti barricades pel carrer? La caixa B
    4 línies!! quin horror!

    ResponElimina
  15. En aquest país molta gent vota pensant que els d'aquí són diferents, que no són dreta-dreta. No, ni de misa tampoc, no. Gens.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails