dissabte, 10 de setembre de 2011

Regal virtual

Al llarg de la nostra vida anem trobant persones de tota mena. Tothom amb qui ens trobem entra i surt de la nostra vida fruit d'un atzar fortuït, d'una cadena de baules que es fa difícil de desxifrar. No deixa de sorprendre'm els enllaços que regeixen aquests encontres i que ens configuren la vida, els amics.

Si vaig conèixer en Ferran va ser per un d'aquests atzars entrellaçats. Si no escrivís al blogs, no l'hauria conegut. No escriuria al blog si no hagués trobat uns amics de feia 25 anys. No hauria trobat aquests amics, si no m'hagués divorciat. O potser les baules podien ser diferents. Tot depèn del punt on fixem l'atenció, el focus d'interès. Vaig conèixer en Ferran perquè cap dels dos va guanyar un premi. Vaig conèixer -millor- en Ferran perquè vaig voler conèixer Berlín. Vaig conèixer el Ferran perquè vaig llençar-me a una aventura esbojarrada que es feia dir 1.TBfC.

Què va passar a Berlín ?
Bones vibracions.
Un viatge màgic, fruit també d'una sèrie de casualitats personals. No hi hagués anat si no fos que... però hi vaig ser.

Tots els qui vam viure aquella experiència se'ns fa difícil de qualificar-la.

I en Ferran (i la resta de la colla) va entrar en la meva vida per una d'aquelles jugades de l'atzar. I va fer-ho per la porta gran.
Avui és un dia especial. En Ferran fa anys. En una conspiració blogaire, els seus amics els de Berlín ens hem unit per fer-li un regal virtual. Digueu-ne treball cooperatiu (o parida col·lectiva).



Felicitats Ferran. Ets genial.

23 comentaris:

  1. Hahaha!!! Estàs épatant, Eulàlia, meravellosa tu!!! Moltíssimes gràcies per aquesta sorpresa impressionant que ha estat veure aquest vídeoregal en els vostres blogs. Vielen Dank!!

    "Al llarg de la nostra vida anem trobant persones de tota mena", sí. Saps -sabeu- de sobra que la TBfC ha estat una de les (esbojarrades?) idees que més celebro haver tingut en els últims 44 anys.

    Un petonàs enorme, guapíssima!!

    ResponElimina
  2. Costa trobar experiències viscudes i compartides que tinguin tanta complicitat com la 1.TBfC i tots plegats vam ser prou "bojos" com per fer-la realitat.

    Un petó!!!

    ResponElimina
  3. Ja tornem a bledejar... hahaha

    Maco, Eulàlia, i tu.. tota una artistassa!!!
    Petons!

    Rita

    (No em deixa entrar amb el perfil)

    ResponElimina
  4. Ferran, felicitats per haver aconseguit poder crear aquest ambient que possibilita un vídeo així!

    ResponElimina
  5. guapa!
    les casualitats no existeixen, som nosaltres que les fem possibles amb les nostres decisions (que potser són inconscients però mai en va), cada una d'elles respon a una necessitat interna i després es converteix en un munt de possibilitats per viure i gaudir!
    petons companya!

    ResponElimina
  6. Això dels blocs és gran...jo no hi vaig anar a Berlin pero seguint els blocs vaig llegir el vostre viatge i una mica molt de lluny és com si almenys hagués participat d'algun trosset....el Ferran només l'he llegit, no el conec in person però amb el regal que l'heu fet i el que diueu intueixo que és una gran persona!

    ResponElimina
  7. eulàlia!!! que guapa estàs artistassa! es veu que ho portes a la sang! i pel que sento no ens veurem... llàstima! molts petons i fins aviat!

    ResponElimina
  8. @Galderich, moltíssimes gràcies pel teu comentari. No vull que sembli que peco de falsa modèstia, però creu-me: l'ambient el creem entre tots. Alguna cosa fa que hi hagi màgia entre nosaltres :))

    @Elfreelang, moltíssimes gràcies també a tu pel teu amable comentari. Si em permets, però, el "piropo" fes-lo sisplau extensiu a tots els participants a la 1. TBfC: la màgia és sense dubte compartida :-)

    ResponElimina
  9. Com que no conec en Ferran, m'ha agradat llegir un post (d'una colla de blogs) als quals no em cal respondre. És molt agradable escoltar felicitacions per a un altre: de passada, sé que no sóc jo el qui un any més.

    ResponElimina
  10. Et vam trobar a faltar, sobretot perquè volíem felicitar-te per la magnífica intervenció: com diu la Rita, es veu l'artista que portes dins, eh? Bé, ja ho havíem notat amb aquests videoblocs que fas darrerament.

    Com diu la mar, no tot és fruit de les circumstàncies, que alguna cosa també vam decidir nosaltres, eh? I l'existència de l'esperit berlinès, està clar, la vam forjar nosaltres mateixos :)

    A veure si ens veiem aviat!

    ResponElimina
  11. Per cert, que ens veurem el 21? :)

    ResponElimina
  12. Ferran!!! Les idees esbojarrades acostumen a ser les bones! Ha quedat alguna cosa intensa de tot allò, oi?
    I res, gràcies per l'elogi, no crec que sigui una artistassa, però el "vergonyes fora" imagino que ho va ajudar. I l'ajuda de les meves filles... hi va haver alguna "toma falsa" no et pensis, però no la vam poder incloure al video final...
    Espero que fos un dia genial!

    ResponElimina
  13. Lluïsa, ser prou boig deu ser un valor en sí mateix, sobretot si això ens porta a viure coses com la 1TBfC

    ResponElimina
  14. jajaja, Rita, gràcies per dir-me "artistassa"!!
    Encara resultarà que hauré equivocat la carrera!
    (Bentornada, ni que sigui per un dia!)

    ResponElimina
  15. rita: espero que no sigui només per un dia, per cert.

    ResponElimina
  16. Galderich, malgrat que en Ferran vulgui ser discret, la veritat és que sense ell res d'això no hauria estat possible. I això és un fet!!

    ResponElimina
  17. mar, segurament hi ha una barreja entre atzar i decisions pròpies. Coses que t'hi porten i decisions que prens tu.

    ResponElimina
  18. Elfreelang, coincideixo que això dels blogs és gran. A mi m'ha donat moltes satisfaccion i algun disgust: com la vida. Però si miro la balança, la part positiva pesa molt més que la negativa. Si mai vas a Berlin, no dubtis a desvirtualitzar-te amb en Ferran ;), és ben bé com diem que és.

    ResponElimina
  19. kika, gràcies. Al final em posaré vermella, tu!

    ResponElimina
  20. quin video, no te perdua! a partir d'aqui es pot establir uns perfils de bloggers? femenins? admiradores totes de Ferran?
    Ferran, felicitats!

    ResponElimina
  21. Lluís, això de fer anys cadascú ho porta com pot. Però no t'enganyis: avui li toca al Ferran, però passen els dies i t'arribarà el moment en què seràs tu qui faràs un any més... (i sincerament millor fer-lo que no fer-lo).

    ResponElimina
  22. Nur, l'esperit berlinès és un d'aquells misteris valuosos de la vida que se m'escapa... l'únic que puc fer és gaudir-ne!!

    (per cert per això del 21 -inter-nos-, ho intentaré).

    ResponElimina
  23. Aris, no crec que sigui una qüestió de gènere, més aviat diria jo que els personatges masculins no van aparèixer
    1- per falta de temps i
    2- per vergonya?.
    Fonamentalment per falta de temps, perquè vam fer-lo cuita-corrents!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails