Cauen les bombes.
Ja no es nadal a Gaza.
Volen els avions.
Cau la runa.
Ja no és nadal a Gaza.
Moren 200 persones.
Moren infants.
Ja no és nadal a Gaza.
800 homes ferits,
dones ferides, nens ferits.
Ja no és nadal a Gaza.
Israel es defensa.
Hamas ataca.
Ja no és nadal a Gaza.
Tots som culpables.
Sempre perden els mateixos.
Ja no és nadal a Gaza.
foto: efe
La cosa està ixí i els cristians callen com putes mentre bomradegen. Enganxo aquí sota un poema que vaig escriure fa un temps.
ResponEliminaA Fal·luja, Bagdad o Bàssora
cauen les bombes i ensorren les aurores. El sol
escalfa el planeta desproveït del filtre de l'ozó,
petit fenòmen que no preocupa gaire
Mademoiselle Aïsha
qui acaba de perdre un fill sota la bombes
que li envia la providencial democràcia.
A Madrid sona un teleèfon a l'estació d'Atotxa
però ningú no l'agafa. No hi ha cobertura
a l'altre barri. Ploren milers de llàgrimes a Antena Tres
per les vídues i els vidus de la guàrdia civil. Cauen crits aguts
als micròfons dels palatins mítings:
Mariano Rajoy vol ascendir al tron.
Un anarquista nu esmorza al sol.
Déu medita teologies. Els bisbes de Crist clamen subvencions.
Cauen tres míssils més a Gaza.
A ma mare li diagnostiquen un tumor.
Quatre bombes a Kandahar.
Un home de Darfour escriu una carta d'amor
i el funcionari de correus s'afanya en sa motocicleta
per una carretera de cadàvers paral.lels.
L'esperança i l'horror fan la cursa
de la llebre i la tortuga.
Mademoiselle Aïsha plora
i en Lou Reed pensa
que qui li havia de dir
que arribaria en aquesta edat
i acceptablement bé de salut