dimecres, 8 de juliol del 2009

Caritas in veritate


Llegeixo la notícia a El País, La Vanguardia i El Periódico. I em quedo més blanca que un paper, un d'aquells papers tan poc ecologistes, un d'aquells papers blanquejats amb clor acabats de sortir de fàbrica.

Cada cop que el papa obre la boca, o escriu unes quantes paginetes, o pronuncia una homilia... cada cop, no puc sortir del meu astorament. No ho puc evitar. Em segueix sorprenent la immensa hipocresia de la cúria i el seu capitost. Beneit XVI si no fos perquè em sembla tan pervers. La capacitat de fagocitar els discursos i integrar-los com si fos allò que l'església hagués promulgat "des de sempre" no deixa de sorprendre'm.

Per començar, el vaticà deu estar en crisi, pel que sembla. Es veu que l'encíclica ha trigat més del que voldria -mesos de retard!- en fer-se pública per la manca de traductors al llatí. No deixa de ser curiós que tenint tants treballadors al seu càrrec, i tots havent fet llatí al seminari, no els sigui possible traduir 137 pàgines en dies. Un exemple de bona gestió, diria jo. Molt eficient.

No seré jo qui lloï el funcionament de l'ONU, però dir que necessita simplificar la seva burocràcia no és una novetat, precisament. L'ONU no s'ha caracteritzat per la simplificació en termes burocràtics, però el fet que qui alci la veu sigui justament el papa, des d'una organització tan burocratitzada com és l'església no deixa de ser paradoxal. El Vaticà deu ser un exemple de democràcia directa no burocràtica a ulls del papa.

Però això és el de menys.

Perquè tot el que segueix és hipocresia pura. Fagocitació de les idees d'esquerres que l'església ha trepitjat durant anys. En aquesta encíclica el Ratzinger lloa la Il·lustració, els valors de la qual segueixen vigents. Si em punxen no em treuen sang. La Il·lustració!!! Encara resultarà que la desamortització va ser idea de l'església. Que la separació de poders ja l'havia predicat déu nostrosenyor a través de la inquisició. Que la laïcitat i el centrar la religió en l'àmbit exclusivament privat ha estat sempre defensat pel Vaticà. Suposo que volen ser també els inventors dels drets humans. Afirma en la encíclica que l'església no vol ni ha d'intervenir en els estats... però: fa altra cosa que no sigui política?

A qui vol enganyar?
El papa, d'esquerres? Talment com si s'hagués convertit. Encara ens sortirà anarquista...

Afortunadament però, al final de l'article de El País tot torna al seu lloc. La culpa de tot plegat, de les injustícies, de la manca de transparència, dels desequilibris socials és l'ateisme.
Cita l'article que el papa diu:

"La cerrazón ideológica a Dios y el indiferentismo ateo, que olvida al Creador y corre el peligro de olvidar también los valores humanos, se presentan hoy como uno de los mayores obstáculos para el desarrollo".

I tampoc no pot evitar caure de nou en la seva creuada contra l'avortament.

Afortunadament, sí, tot torna al seu lloc.

4 comentaris:

  1. si que es veu han perdut diners:
    http://kollonades.blogspot.com/2009/07/la-santa-seu-i-el-vatica-reconeixen.html

    Quan a Beneit, pixa molt fora de test i desbarra més del compte.

    ResponElimina
  2. Mentre desbarrin tot va bé, lo fotut serà quan vulguin ser "guais", que ja ens tocarà patir! Així que els ateus indiferentistes oblidem al Creador? manda güebs! no l'oblidem monsieur, el neguem directament! si ej keeee

    ResponElimina
  3. El Vaticà -malgrat algun Papa honest, com Joan XXIII, per exemple- constitueix una gran impostura des de fa segles.

    Entre els aspectes més positius, figura haver contribuït al renaixement d'una polis com Roma. Però els aspectes negatius són tants...

    Qui no ho vulgui veure, és que és un cec (a)satisfet (a).

    I això no vol dir que l'Evangeli -o els Evangelis, inclosos els apòcrifs- no tinguessin aspectes d'interès. Però el que ha vingut després, si més no des de l'Emperador Constantí, és una gran impostura, insisteixo, i amb episodis força cruels.

    I és que el Papat s'ha comportat, massa vegades, com un poder temporal. Sort que, avui, la seva influència -tot i que no cal menysprear-la- és limitada.

    ResponElimina
  4. Sincerament, arriba un moment en què em comencen a avorrir tantes bajanades juntes.
    I és realment curiós això "d'oblidar" el creador: és exactament del revés: no el coneixia ni m'interessava gens, però per desgràcia em veig obligat a lamentar-lo. A ell i als pederastes grassos que el representen.
    Per cert: ja que el Vaticà és la darrera dictadura d'Europa, a veure si algun dia la ONU li decreta un bloqueig i -ja posats- que l'Obama hi enviï els Marines, i fem net d'una vegada.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails