Ja havia aclucat els ulls i Morfeu començava a acaronar-me quan el retruny de quatre canonades m'ha arrencat dels seus dolços braços.
Sembla que tindrem una nova dosi de pa i circ. I els diaris de la premsa rància tindran ocasió de posar en paral·lel la manifestació d'ahir i la victòria futbolera.
Tan sols tenen dues coses en comú, em temo: ambdós seran catalitzadors de catarsis col·lectives diverses. I ambdós es fondran com el fum.
I creieu-me que m'agradaria ser menys escèptica. Poder somniar més.
Tornaré ara cap el llit, amb l'esperança de retrobar Morfeu ben aviat.
Una anàlisi del més encertada per tots els costats!
ResponEliminaTenim tots els números per quedar-ne ben tips, si. Que els braços de Morfeu et sigui ben acollidors!
ResponEliminaDorm, Eulàlia, que el món et serà més favorable. De totes maneres el dinosaure t'estarà esperant quan et despertis.
ResponEliminajo estic emocionat encara d'escoltar les savies i mesurades paraules de Camacho i de l'escena de pel·lícula de Hollywood de Casillas, i del que m'ha acostat trobar al Morfeu aquest amb tant de xivarri aquesta nit.
ResponEliminala imatge de Puyol i Xavi amb la senyera va valer la pena. Ens va fer passar els mals ( una mica)
ResponEliminaQue Morfeu et sigui favorable, però no cal que posis en el mateix pla el que són dos estats emocionals ben diferents.
ResponEliminaQue hi ha fums i fums. N'hi ha que són molt negres... el de la xemeneia del Tribunal Constitucional, per exemple.
Una mica més d'alegria!
ResponEliminaHem demostrat que quan volem, podem. Que no ens preocupin les celebracions per la victòria de "la Roja", que no ens sorprenen!
*Sànset*
Si una manifestació de més d'1 milió de persones es fon en quatre dies, significa que tenim un problema. Espero que no sigui així!
ResponEliminaSànset, Albert,
ResponEliminaEm temo que sóc realista:
Què se n'ha fet d'altres manifestacions multitudinàries?
Una cosa és l'emoció, la resposta del moment i l'altra, molt diferent, la plasmació política "real" que se'n derivi.