Arriba l'estiu i sembla que amb la platja, el sol i les cervesetes a la terrasseta d'un bar, comenci unes mitges vacances, tot i seguir treballant. Així m'arriba l'ambient estiuenc. Sense saber com, he començat a recordar moments d'altres estius que he viscut, a l'estil del je me souviens de l'Allau, alhora inspirat en Joe Brainard. Recors desendreçats: llunyans i propers.
I m'he dit que, amb la calor que ens desfà el cervell, potser aquests records lleugers ens ajuden a fer-la més suportable.
Voilà le premier souvenir:
Recordo que el primer viatge transoceànic que vaig fer -són escassos, no us penseu que hagi viatjat tant-, vaig visitar la caribenya i francesa illa de Martinique. Recordo la pluja tropical sota un porxo d'una cabana que ens feia d'habitació d'hotel de luxe a la zona de Le Diamant. Un ruixat intens, de cinc minuts.
En acabat, el descobriment fefaent que la pluja no refrescava l'ambient, com a casa, sinó que simplement n'augmentava la xafogor.
Eulàlia, no saps on et fiques; comences a estirar i...
ResponEliminaRecordaré la calorassa insofrible que està fent aquest cap de setmana, quan freguem els 30° a les 10 del matí. Coi, si la recordaré :(
ResponEliminaDisfruta de l'ambient estiuenc, Eulàlia.
Ai, Eulàlia, m'has fet enyorar els meus viatges transoceànics...
ResponEliminaEl darrer realment digne d'aquest nom va ser al Brasil, i només fa... 20 anys.
De tota manera, l'any passat, al nord d'Islàndia, vaig tocar l'Àntic. Pas mal, tampoc.
Ai, ai, ai... no pararíem mai de viatjar, si poguéssim.