Aprofito la canícula estiuenca, les vacances, la calor i la menor visibilitat dels blogs. Malgrat la crida que ens va fer el Xexu per a no abandonar-los, m'obro un període de reflexió per pensar què faré en aquest Riell Bulevard.
Aquest Riell va néixer amb la voluntat de ser un projecte col·lectiu. Per raons diverses s'ha anat esprimatxant fins ara quan, de facto, m'he quedat sola. Per part meva, no espereu moltes actualitzacions aquest estiu. El meu ritme és significativament més lent que el que duia en Lluís i llavors érem dos a escriure. Fins ara, els autors han anat i vingut com els ha plagut, i sempre hem mantingut les portes obertes per seguir col·laborant si així ho desitgen. I això no canviarà.
Bon estiu a tothom.
respira fondo, Eulàlia! un petó, lali
ResponEliminaEulàlia, ens anem llegint!
ResponEliminaAra cal reposar i deixar passar la canícula.
Una abraçada.
Ai quin degoteig de desercions! Està quedant un panorama d'allò més trist. Descansa, Eulàlia, però no triguis en tornar. Bon estiu!
ResponEliminaBon estiu i renova forces, l'aventura s'ho val.
ResponEliminaBon estiu Eulàlia. La canícula i les vacances van sempre unides. Un petó.
ResponEliminafas ben fet, cal parar una mica de tant en tant :) que tinguis unes bones vacances! :) [jo tancaré el 30, fins a l'últim dia treballant! :P]
ResponEliminaA reposar, que ja toca, però res de deixar el Riell! Amb aquest nom o un altre, tu mateixa, però esperem els teus posts.
ResponEliminapots anar-te'n de vacances tranquila, ja em quedo jo de guardia pel que faci falta, tot i que aquests mesos l'activitat blocaire baixa molt.
ResponEliminaBones vacances!
Bones vacances!!
ResponEliminaAmb vacances o sense, a mi no em sembla que un hagi d'autoimposar-se la obligació d'escriure amb regularitat i, molt menys encara, d'angoixar-se quan no pot complir amb la dita obligació. Però, per descomptat, és una opinió d'allò més personal i intransferible.
ResponEliminaSigui com sigui, jo seguiré passant per aquí per veure què hi ha de nou.
Salut.
Bones vacances, Eulàlia; a descansar i, si convé, també de blog, que la tardor vindrà carregadeta i ens ha d'agafar amb energies!
ResponEliminaUna abraçada,
Bon estiu Eulàlia i bona carregada de piles. Sense aquesta calda que ens cau a plom, es decideix millor.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBones i merescudes vacances!
ResponEliminaEsperem el teu retorn, com sigui!
Vaja, i jo que quan tinc vacances tinc el blog més actualitzat que mai i faig grans descobriments (malgrat les notícies per no dir amenaces de vacances i desercions diverses...). Fes les vacances que vulguis i escriu quan vulguis però escriu. Salut
ResponEliminaBon estiu! Refresca la ment de cara al retorn!
ResponEliminaPara nuestro amigo 陳佑發
ResponEliminaCreo que tus enlaces del tipo:與人相處不妨多用眼睛說話，多用嘴巴思考, independientemente de estar llenos de la libertad que a todos no debe amparar. Son: ordinarios, bastante pesados, dentro de lo soez. Pediría que desistieras en tu mal gusto.
Bones vacances, Eulàlia, i carrega bateries! Respecte al Riell, a mi ja m'agrada el nou tempo més pausat, que dona opció a llegir tots els posts. Abans era un no parar: entrava i descobria que en un dia s'havien penjat tres o qautre posts, i no trobava temps suficient per llegir-los i comentar-los tots.
ResponEliminaCom que jo també inicio un "periode de reflexió" i em plantejo seriosament què faré amb el meu bloc, no puc donar-te massa consells, però sincerament a mi m'agrada molt tal com l'estas fent, amb el toc intimista i molt personal que li estas donant :)
No se si esta obert el blog per si algu si vol afegir ara que has quedat més sola. A mi m'aniria bé escriure en un bloc fent companyia. la proposta és seriosa
ResponEliminaFins aviat, Eulalia. . . .veig que novios no te'n falten, a mí els teus post m'agraden molt i em faig seguidora expectant. Bon estiu!
ResponEliminaLa proposta d'escriure és purament d'escriptor. En cap cas intentava presentar-me de novio, Carme. estic feliçment casat;)
ResponEliminaGràcies a tots pels comentaris. He desconnectat, he tornat però aviat torno a marxar i torno a desconnectar...
ResponEliminaPer a Robert Amat: escriu-me a l'email que trobaràs al meu perfil. La possibilitat que Riell segueixi essent un blog col·lectiu és la que més em satisfà. Així que obrir Riell a nous autors és una de les coses que, havíem parlat amb en Lluís alguns cops, però mai posat en pràctica.