dimarts, 6 de juliol de 2010

Desafecció


Em fatiga tot aquest afer de l'estatut, el tribunal constitucional, la crònica dels esdeveniments llargament anunciada, les reaccions tan previsibles dels partits polítics, dels mitjans... Reconec que no sé massa què dir. No és perplexitat sinó apatia allò que sento, peus feixucs que s'arrosseguen lentament sota la calor angoixant, déjà vu...

Si googlejo una mica trobaré cronologies diverses, esbiaixades, que em relaten "els fets". Però els meus records em diuen que ningú no es va manifestar clamant per la reforma de l'estatut. Em sembla recordar que tampoc hi va haver cap manifestació en contra. El PP, no podia ser d'altra manera, s'hi va oposar. Els meus records em diuen que durant tota la legislatura la mustela del l'Artur Mas no va poder acceptar de cap manera la derrota democràtica i s'hi va posar de cul, fent una oposició a nivell del seu intel·lecte: deplorable. Els meus records em diuen que arran d'un exabrupte del president Maragall clamant que el problema de CIU era el 3 percent de poc no trontolla la tan desitjada reforma. Ara sabem que Maragall va ser moderat, era el 4 i mig. Crec recordar que Esquerra no el va votar, al parlament i després en va demanar el no. Crec recordar que el van retallar molt al congrés de diputats. Crec recordar que malgrat tot això es va aprovar en referèndum. Segurament -no, no ho recordo- la participació no va ser per llençar coets. Després el PP -com no!- va denunciar-lo al Tribunal constitucional. I va començar un periple de 4 anys en què s'han anat dictant lleis amb l'espasa de Damocles sobre el cap. Anar fent, fins el dia aquell en què "passarà allò que és inevitable". I ara aquell Tribunal deslegitimat ha dictat sentència....

I tot, tot, és tan previsible... I tothom crida i s'esvera, i es declaren emprenyats i es rasguen les vestimentes. Una obra de teatre. Amb una escenografia de teatre de barri, i els actors amateurs, o ho semblen. Impostats. Més que empipada, em sento cansada.
Sembla que ara toqui sentir-se empipat, cabrejat. Plantar cara, protestar. I jo el que sento és un cansament infinit. I potser m'hauria d'empipar amb mi mateixa per sentir-me així. Em temo que estic desafectada. Protestar, manifestar-se, però amb quina finalitat? quin ús se'n farà del meu gest, si em manifesto?

Em canso.

Potser aquest post no és sinó un més de la sèrie retalls d'estiu, amb records borrosos.

13 comentaris:

  1. La manifestació del dissabte per l'Estatut és molt complexa. De fet és una manifestació per un estatut devaluat. Jo vaig votar no a l'estatut per la seva devaluació , però encara no sé si aniré a la manifestació. Si la pancarta diu "PER UN ESTAT SOBIRÀ" , segur que hi vaig.

    ResponElimina
  2. El sentiment és compartit.

    Sembla que ens prenguin per rucs. Ens han fet ballar el cap tant de temps per no aconseguir res i -para más INRI!- encara tenen els trons de seguir-se barallant per una pancarta. Quina poca feina!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. No sé per quina estranya raó tècnica han desaparegut dos comentaris:

    El primer deixat per Ernesto Niebla:
    "La manifestació del dissabte per l'Estatut és molt complexa. De fet és una manifestació per un estatut devaluat. Jo vaig votar no a l'estatut per la seva devaluació , però encara no sé si aniré a la manifestació. Si la pancarta diu "PER UN ESTAT SOBIRÀ" , segur que hi vaig. "

    El segon per Sànset, Sanset i Utnoa:
    "El sentiment és compartit.

    Sembla que ens prenguin per rucs. Ens han fet ballar el cap tant de temps per no aconseguir res i -para más INRI!- encara tenen els trons de seguir-se barallant per una pancarta. Quina poca feina!

    *Sànset*"

    ResponElimina
  4. Això és una prova per saber si apareixen els comentaris al blog

    ResponElimina
  5. De vegades tinc la temptació de no fer més comentaris d'actualitat.

    Però alguna cosa dins meu es remou sense remei...

    ResponElimina
  6. Al marge de senyeres i eslògans, em penso que el sentiment de desafecció serà l'autèntic protagonista de la manifestació... és una sensació que compartim la gran majoria de catalans, amb independència de creences polítiques...

    ResponElimina
  7. recordes bé Eulàlia, i ara a més a més no s'aclaren a l'hora de la mani a veure quin lema i possen, o si la senyera sola, qui va on va. Un desgavell, sovint re corden les paraules de Tarradellas dient que en política es pot fer tot men ys el ridícul. Doncs bé, aquests ho fan tot i a més a més el ridícul.

    ResponElimina
  8. Eulàlia, entenc el teu cansament, i trobo que, en alguns aspectes, és més que justificat.

    Tot i així, crec que cal reaccionar d'alguna manera. Catalunya és una realitat, si ens la creiem. I Espanya, una realitat tangible, que se la creuen més, amb un poder que no volen deixar.

    T'animo, malgrat tot, a contribuir a la reacció necessària.

    ResponElimina
  9. Arrel tot aquest penós assumpte he pensat molts cops en les assignatures de mediació i de resolució de conflictes, on és molt habitual veure-hi polítics (regidors, diputats, etc) matriculats. Em pregunto quina nota deuen treure. Suposo que un zero, perquè el cas de l'estatut català és ben bé de llibre de negociació i en canvi és impossible fer-ho pitjor.

    ResponElimina
  10. Entenc i comparteixo en part aquest cansament que tant bé defineixes. De totes maneres cal dir ben fort que la Constitució és un nyap dictat sota la por dels sabres; el TC un tribunal exòtic en democràcia, doncs no es pot treure legitimitat a allò que determinen els poders legislatius i és referendat, no havent-hi precedents en dret comparat, doncs el paper d’aquest tribunals hauria de ser el de vetllar per l’aplicació constitucional de les lleis, no fotre-les pel pedregar...I una darrera cosa: necessitem un estat, entenent com a tal un consens de delegació de sobirania, cosa que a Espanya no ha existit mai, malgrat les bones intencions des del 1812, avortades una vegada darrera l’altra per assonades, guerres i repressions. Aquest pot ser federal, confederal o contemplant la secessió de qui no s’hi trobi bé, si aquest no s’arriba a aconseguir. S’ha de pensar que hem arribat al segle XXI i som a Europa i el més calent, encara, és a l’aigüera i això no ho arregla una manifestació...
    Salutacions.

    ResponElimina
  11. També cal recordar que el PRIMER que va esmenar l'estatut aprovat el 2005 al Parlament va ser el Montilla, que va presentar més de 60 esmenes. Cal recordar, tb, que el Defensor del Pueblo (PSOE) i altres CCAA socialistes tb hi han interposat recurs. I, tb, que els membres del TC els escullen a dit PSOE i PP i es limiten a seguir les ordres d'aquests dos partits. És un tribunal polític inventat perquè aqeusts dos partits justifiquin, sota una falsa fáçana de legalitat, les seves decisions. PSOE i PP en són exactament igual de responsables.
    Sobre l'apatia, justament és això el qeu ells volen. Que ens cansem, que deixem de reivindicar el que necessitem i mereixem. I per això hem d'anar aquest dissabte a la manifestació. A deixar ben clar que exercirem el nostre dret a decidir. Amb això, afeguir, deplorable l'actitud del president i del seu partit, negant-se a encapçalar la reivindicació per estar en desacord amb el lema. Aquesta deplorable actitud no l'he vista en cap President de cap altre país.

    ResponElimina
  12. sóc independentista, abans de l'Estatut i abans de l'anterior també, o sigui que els estatuts me la repampinflen. Ho dic així per si algú pogués trobar el mínim matís si ho digués d'una altra manera. Ara, però, veig a tot el meu entorn un munt de gent que abans consideraven la independència com cosa de quatre barbuts descerebrats (sempre em va xocar això, atès que mai m'he deixat barba i alguna cosa hi tinc entre les dues orelles). En tot cas aniré a la manifestació en suport dels nou-caiguts de la figuera. I és que són com criatures, tot els ho has d'anar explicant ;)

    Dels comments, ara n'he hagut d'esborrar perquè alguns surten, d'altres no. Això és una casa de senyoretes de les que fumen i diuen als homes de tú. :(

    ResponElimina
  13. hem d'anar a la mani TOTS I TOTES encara que la unitat no hi sigui pero ns hem de fer sentir

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails