dijous, 8 de juliol de 2010

Retalls d'estiu: el rierol


En aquest exercici de recreació literària del passat que he iniciat, retorno a quan tenia quatre anys:

Jugo en un rierol petit a prop de Planoles. Més enllà de la piscifactoria on criaven truites. Tinc els peus dins l'aigua. No recordo si era freda, l'aigua, però l'experiència posterior als rius del pirineu em diu que deuria tallar la pell. Dec fer tentines xafant les pedres del llit del riu. Alço el peu dret. La imatge que em retorna la neurona, nebulosa com si hagués estat un somni, però jo sé que és real, és la del peu dret. La planta està coberta de sang. Molta sang. M'espanto, ploro . El pare m'agafa a coll i be. Un tall m'atravessa la planta del peu, verticalment.

En realitat, deuria ser minúscul.


Fotografia: Joan Calsapeu-Layret

10 comentaris:

  1. M'alegro de fer-te començar el dia amb un somriure, Allau.

    ResponElimina
  2. A mi em va passar quelcom similar, i com tu, no em vaig espantar fins que vaig veure la sang, i aleshores el meu pare em va agafar.
    L'únic que canvia és que en el meu cas era el peu esquerre, i que em van haver de posar uns quants punts, snif...

    ResponElimina
  3. és curiós com quan ets petita t'acostumes al dolor físic, cops, caigudes, i ets poc conscient del mal que et fas. Si d'adultes ens donéssim la meitat de cops que ens donàvem de petites no ho suportaríem :)

    Ah! i és xulo que hi hagi un pare que et "salvi" :)

    ResponElimina
  4. Un "exercici" plaent de llegir de bon matí. Com plaent és banyar els peus al riu, això sí, sense talls per minúsculs que siguin.

    ResponElimina
  5. aixó es quan devies ser la princesa de l'estora que deia en Serrat. Deia sovint el meu sogre referit a la mainada, que on no hi ha enteniment no hi ha ni fred ni calor.

    ResponElimina
  6. El record tot ho magnifica!

    Bon relat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Aquest "retall" me l'has encertat plenament.

    Deu ser per l'edat, però cada cop m'agraden més els rierols, les rieres, les fonts i l'aigua que flueix al meu voltant.

    Ja saps, la major part del nostre cos és aigua... o això he sentit dir. Deu ser veritat.

    ResponElimina
  8. Una excel·lent evocació d'aquelles coses que sovint recordem quan apareix la nostàlgia.
    Salut.

    ResponElimina
  9. Planoles pertany a la memòria estival de molts -encara que no a la meva, desplaçada enllà de la foradada de Tosses- per mor del tren (i tinc constància de què així continua passant).

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails