dijous, 19 de maig del 2011

Desperteu-vos!

14 M

Dissabte vaig anar a la manifestació convocada pels sindicats. La crítica anava adreçada al govern dels millors, a les retallades socials, a la potítica de dretes que beneficia els rics i empobreix els més necessitats. Qui vulgui sanitat de qualitat, que la pagui, qui vulgui educació de qualitat, que la pagui. Diguem que va ser una protesta a l'antiga. Tot i així, si jo hi vaig anar és perquè me'n vaig assabentar gràcies a les xarxes socials. Les fronteres no són tan diàfanes, les persones en movem en el món virtual i en el món real i voler tallar amb bisturí totes dues realitats és un error. En el fons som els mateixos.

L'endemà va venir la protesta contemporània. La convocada espontàniament per les xarxes socials.

Tot i que han estat protestes diferents, alguna cosa suma. Per fi, alguna cosa es belluga! Per fi, la societat que semblava tenir sang d'orxata surt de l'apatia i vol ser escoltada. La societat que semblava immobilitzada per un verí anomenat futbol, o F1, o televisió escombraria ara surt al carrer, parla, es fa sentir.

Pa i circ, deien els romans. El circ el tenim ben servit. Però ara comença a faltar el pa.

Se m'acumulen les idees i les imatges. Llegeixo a tort i a dret les notícies als diaris, els blogs, els twits i els facebooks de les acampades de protesta que s'estan produint arreu de forma simultània. Hi ha masses coses interrelacionades com per poder-les dir totes. Combrego amb l'anàlisi que en fa l'artista.
Tot plegat ve d'un cúmul de circumstàncies però en el fons és una sola: la crisi en què estem immersos es deu a la ideologia neoliberal que els darreres 20 anys ha aconseguit fer esborrar teòricament les classes socials, ha aconseguit diluir els discursos d'esquerres, ha aconseguit imposar la llibertat "de mercats" i "financera". Fa cosa d'un mes vaig poder veure al cinema el més que recomanable documental Inside Job, que explica de forma diàfana com les polítiques neoliberals ens han dut amb total impunitat a aquesta crisi. Encara sou a temps de veure'l.




Les protestes espontànies han agafat els partits polítics amb els pixats al ventre. Fora de lloc. Acostumats a visitar mercats a petonejar nadons en campanya electoral s'han vist sobrepassats per les circumstàncies. Ja els està bé.  Fa anys que una remor va sonant per tal que es renovin, que reformin els sistema electoral, cosa que s'han negat a fer amb dilacions absurdes. Demanaven una reforma i ves que no es trobin una revolució.

Els canvis que es demanen són profunds, globals, amplis. No són tan sols de Catalunya, ni Espanya, ni Europa. El món globalitzat demana solucions globals.

Ves a saber, caldrà anar veient com evoluciona tot plegat. Jo sóc optimista de mena.

34 comentaris:

  1. Tothom té la idea que alguna cosa haurà de canviar, doncs ja es veuen els símptomes del descontentament. Fa temps que el mateix sistema s’ha anat blindant de la societat i molta gent ja no confia en els seus representants. Els antisistema creixen i cada cop són més normals i fins i tot vesteixen discretament i no duen rastes, ni botes, ni jaquetes de pell.
    Malauradament encara hi ha molta gent fàcil de manipular, abduïda i confusa per la mediocritat del pa i circ i de les escombraries de la TV i molts dels més preparats, pel seu escepticisme, estan orfes de lideratge.
    Això és el que preocupa: Que tot aquest esforç i indignació se’n vagin pel pedregar de la demagògia i el lideratge oportú i aprofitat d’instàncies fosques i manipuladores...
    Haurem de veure-ho tot amb esguard vigilant.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Anit -entre dos filòsofs impedits, dues becàries portugueses, un parell de músics incessants i un salvatge servidor-, a Gràcia en parlàrem:
    -Diuen que a la Plaça del Sol hi han acampat més de 8000!
    -Vols dir que ja hi caben, a la del Sol, aquests 8000?
    -Mentre hi hagin prou ganes sempre s'hi cap!

    ResponElimina
  3. Jo també espero que tothom es deperti...
    et recomano també aquest film del Michael Moore
    http://www.youtube.com/watch?v=PbHUisUtMBE

    ResponElimina
  4. que alguna cosa es comença a moure, es palès, caldria que els treballadors si sumessin i algú n'agafés les rendes per centrar més les reivindicacions, ara molt disperses i algunes utópiques.

    ResponElimina
  5. M’agrada aquesta revolta! He baixat algun dia a la Plaça Catalunya (la nostra Àgora) i m’ha agradat el civisme, la participació espontània de gent de totes les edats, l’absència de banderes i eslògans politics i, sobre tot, la proposta assembleària de la Democràcia inclusiva.
    Cal veure quins seran els propers passos en quan a organització i coordinació amb altres ciutats (els de Madrid van més forts) per tal de presentar propostes concretes i unitàries. Tant de bo hi hagi continuïtat, serà difícil i vol temps; però si més no la llavor penso que s’ha plantat.
    Enllaç a Democràcia inclusiva
    Un udol.

    ResponElimina
  6. Trobo molt interessant el tractament mediàtic que s'està fent de la protesta (que no revolta, de moment). Ahir la TV3 repetia sovint els missatges patètics dels polítics, però informava poc dels fets. Em diverteixo molt veient com ERC prova d'encaixar que els hi hagin espatllat la festa final (quin fart de riure!). I especialment bona també la quasi-psicòloga Ortega, advertint que hi pot haver una resposta "contundent".
    Jo diria que quan la gent no té res o quasi res a perdre, està disposada a molt. I això és el que passa. Jo crec que cal confiar en aquesta energia: polítics (quasi tots) i banquers han jugat a això, i algun dia els hi havia de petar. Ara falta veure què fan els que tenen coses a perdre: cap on s'inclinaran?

    ResponElimina
  7. A mi també m'agrada aquesta protesta tirant a revolta. (Fa 20 anys vaig estar en l'ocupació del rectorat de la UAB, primer per demanar millores a la universitat i després per canviar el món, una cosa porta a l'altra... vam aconseguir algunes millores). De moment, en algunes coses que es demanen com no rescatar els bancs (i que tornin el capital) fins i tot hi està d'acord el Xavier Sala Martín... alguna cosa bona ha de sortir de tot això.

    ResponElimina
  8. Doncs ara resulta que dissabte és il·legal, que s'ha de reflexionar. I ho decideixen després d'una reunió de cinc hores amb aire condicionat, secretàries de bon veure i catering abundant.

    La reflexió la tenim feta, són ells que no volen reflexionar. Dissabte nit tindrem gresca.

    ResponElimina
  9. Una bona reflexió i repassada a la situació, Eulàlia. I gràcies per la recomanació; el documental fa tota la fila de ser molt interessant.

    N'estem farts, sí. Farts de veure com uns quants taurons fills de puta arriben a dalt per aprofitar-se dels recursos de tots; farts de les mentides, de la incapacitat manifesta, dels lladres sense vergonya... Farts, tips. El que està passant no pot acabar com si res; caldrà estar atent als esdeveniments, i per suposat afegir-se a l'onada d'indignació.

    ResponElimina
  10. Està bé la reflexió que fas, perquè el malestar és profund. Però jo crec que les respostes que es demanen els polítics no poden satisfer-les totes, perquè van més enllà. Els polítics són els gerents del sistema, no els amos... És clar que el gerent té més influència que no un administratiu, però...

    Sí que és veritat que els polítics podrien fer algunes coses. Reformar la llei electoral, o potenciar les llistes obertes, per exemple.

    Però el malestar profund té arrels econòmiques i fins i tot culturals. I els culpables romanen indemnes. Tenen més sort que l'Strauss-Kahn, per exemple, a qui li costarà demostrar que és realment innocent -tendeixo a pensar que no- dels greus delictes que se l'imputen.

    En fi, així és com ho veig, sense voler allargar-me.

    ResponElimina
  11. Estic d'acord en el que escrius i em sembla esperançador que la gent ens comencem a bellugar-nos, cal fer un tomb a la situació, trobar un nou model econòmic, social i polític, el que està clar és que el model actual no serveix

    ResponElimina
  12. Alberich, haig de reconèixer que el volum de notícies que van apareixent, em supera.
    El sistema es blinda i ens va fent fora a tots.
    Resulta sorprenent com en alguns àmbits s'està menystenint el que està passant com es barregen coses, com s'intenta desprestigiar el que està passant. Tinc la impressió que n'hi haurà molts d'intents demagògics que intentaran demuntant la protesta.

    ResponElimina
  13. Girbén i si no s'hi cap s'omplen els carres colindants. La taca d'oli en què s'està convertitnt la protesta resulta sorprenent.

    No l'he esmentat, però des del primer moment m'ha vingut al cap Thoreau. Desobediència civil.

    ResponElimina
  14. Aris, cal ser optimistes, però també realistes, moltes altres vegades ja ha passsat: els intents per desmunatar el moviment i desprestigiar-lo no s'estan fent esperar.
    Els documentals del Moore són provocadors, però ell té un punt de pallassada que el fa poc seriós, tot i que vulgui justament fer evident les coses amb les seves estratègies. L'Inside job, és un documental didàctic, ben documentat. Recomano l'enllaç a l'article que posa l'artista al seu post.

    ResponElimina
  15. Puigcarbó, sí, apuntes alguns dels punts febles.

    ResponElimina
  16. Llop, a mi també m'agrada! Aquest migdia baixaré a veure com estan els ànims...
    Malgrat els punts febles jo crec que el que ha passat ja ara no és en va. Espero que n'hi hagi més.
    Gràcies per l'enllaç.

    ResponElimina
  17. Lluís, vaig veure les declaracions del Portabella i eren lamentables. Els partits polítics, els sindicats i alguns mitjans i tertulians estan totalment descol·locats.
    La teva pregunta final és clau, tant o més com la poca concreció o falta de lideratge. Potser la classe mitjana que té (tenim?) alguna cosa a perdre s'adonarà que la frontera cap el no-res és molt prima i que tots estem al mateix sac. Ho anirem veient

    ResponElimina
  18. Gemma Sara la teva referència a l'impresentable del Sala Martin m'ha fet posar els pèls de punta. I m'ha fet pensar en allò de ser un "chaquetero". Serà per les seves americanes. O més aviat no.

    ResponElimina
  19. Joan, en realitat prohibint les acampades estan fent un favor a la protesta: si sobraven els motius ara n'hi algun d'extra.

    ResponElimina
  20. Ferran, el documental aconsegeuix allò que diu en Hessel al seu llibret: indignació.
    Som molts els que fins i tot sense poder-nos-hi acostar, sigui per la raó que sigui (la distància, per exemple)estem allà, no?.
    (Jo hi aniré d'aquí una estona).

    ResponElimina
  21. Joan Alcaraz, els polítics tenen a les seves mans fer les polítiques per fer que les coses canvïin: fent lleis que regulin les coses. Si estem on som és perquè han escoltat aquests poders fàctics i els han donat la raó. El començament del documental Inside Job és demolidor (i la resta, encara més):després de la crisi de 1929 i durant més 40 anys el sistema financer no va sofrir cap crisi important, perquè estava motl regulat. Els neocons val clamar oper una deregularització, i ara som on som.

    Una de les coses que m'agrada és que s'hagi començat a escampar, seria una gran notícia que no fos la #spanishrevolution sinó la #globalrevolution.

    No crec que puguin fer "tan sols" coses a nivell de reforma electoral, sinó que podrien fer altres coses. o no es reuneixen a Bussel·les per altres qüestions?

    A nivell estatal, la cosa que tenen més fàcil és la que tu apuntes: la reforma electoral. Però resulta que és un tema que els afecta el seu"modus vivendi", i han desoït les veus que demanaven canvis en aquest sentit.

    ResponElimina
  22. Elfreelang, està clar que no serveix, però de moment tothom semblava ancorat en un "no hi ha altre remei".

    ResponElimina
  23. El títol del post estava dedicat a tots els descol·locats per la situació que ha plantejat la protesta. Ara el dedico especialment a la Junta electoral, qui ha donat ales al moviment espontani.

    ResponElimina
  24. La cosa té que acabar petant per algun lloc. Trobo genial això que està passant. Tant de bo s'estengui!

    ResponElimina
  25. Eulàlia,

    Gràcies pel teu post. L'esperava. A mi m'entusiasma el que està passant. Demà aniré a fer-los costat. Els polítics estan desconcertats. Jo crec que hi ha un abans i un després d'aquesta acció. Veurem cap a on va tot plegat. De moment hi ha unes demandes concretes, com que es canviï la llei electoral. Tot comença a sobreeixir.

    ResponElimina
  26. Buff... No sé, sincerament, amb tots els respectes, no crec que aquesta protesta, no pas revolta, canviï res. Jo fa temps que estic indignada, molt de temps, però he de tirar endavant dues filles petites i no puc anar de càmping! Respecto moltíssim la gent que s'aplega a les places, però només hi veig una protesta romàntica poc organitzada i molt festiva: ioga, cançons, floretes. Una mena d'àgora on tothom pot buidar el pap i desfogar les seves penes. Ep! està bé, ja és molt! Però, es pot organitzar un país, fent una assemblea improvisada a la plaça Catalunya? Es pot fer un informe de com hauria de ser la sanitat o l'ensenyament? De quins recursos caldria assignar-hi? de quants diners cal destinar-hi? De com podem crear més llocs de treball? La política (la gestió política) és complexa, però necessària. No m'agrada aquest passotisme, aquest "No voteu". Està bé que la gent estigui enfadada, però no hi veig prou nivell perquè això tiri endavant. Una mare de família que curra dotze hores al dia per tirar endavant la seva família i que no pot anar de càmping sí que és una revolucionària!!

    ResponElimina
  27. Amàlia, no hem de menystenir el que hi ha, el que està aconseguint la protesta. El seu problema fonamental l'apuntes tu, la poca concreció de les propostes. Però menystenir els qui protesten com uns campistes em sembla simpificar massa les coses. Jo també tinc dues filles petites, i també em costa arribar a fi de mes, i també n'estic farta del pensament neocon que ha aconseguit aletargar-nos i fer-nos creure qui-sap-lo durant més d'una dècada. Que hagi arribat el moment de dir prou no em sembla sinó una bona notícia.

    Ahir vaig passar per la Plaça Catalunya. Vaig signar la meva adhesió. El públic era molt divers, l'espectre d'edat ampli. Aquest fet té punts forts i febles, entre els forts: vol dir que no som quatre matats els qui protestem, sinó una part molt àmplia de la societat que en tenim prou. Jo tampoc no puc acampar allà però m'hi sumo d'una altra manera. Aquesta és una altra gràcia d'aquesta protesta (perdoneu, però em sembla que jo no he parlat de revolta a l'article), que t'hi pots sumar a través dels blogs, dels twitts, del facebooks. Jo penso que ja s'ha fet molt i que encara que no ho sembli aquesta protesta "ja està" tenint conseqüències. Fins i tot si es desinflés dilluns, cosa que no desitjo, i semblés que quedés en un no-res, tindria conseqüències.
    Demà a votar, perquè per mi votar forma part de la protesta, per aquesta raó.

    ResponElimina
  28. DoMMaster, sembla que ja s'està extenent. Ja ho he dit abans, el problema és global. A veure què passa...

    ResponElimina
  29. maite mas, veig que ho veiem més o menys de forma similar... Vaig seguint el que passa com puc i la veritat és que el sentiment és un "ja era hora". Respecte les reformes electorals ja fa temps que els ho demanen i han passat de tot. Espero que ara escoltin el missatge... però a mi em sembla que el que està passant tindrà conseqüències.

    ResponElimina
  30. Eulàlia,

    Et recomano aquest article del Manuel Delgado. Explica molt millor que jo el què d'aquest moviment ciutadà:
    http://manueldelgadoruiz.blogspot.com/2011/05/el-peligro-ciudadanista-intervencion-en.html

    ResponElimina
  31. Ah, i una cosa més Eulàlia,a Madrid, cridaven l'altre dia "España unida jamás será vencida", una mala recreació del franquista "Antes roja que rota". No cridaven "El poble unit mai més serà oprimit"...

    En fi, segons el meu parer, és una mena de perfomance ludicofestiva patrocinada per cerveses Damm, que hi està fent l'agost!

    I no menystinc el moviment, en absolut, l'analitzo i n'opino, que és ben diferent.

    Salut!

    ResponElimina
  32. Amàlia, gràcies per l'enllaç. Tot i que el Manuel Delgado no és molt sant de la meva devoció ho diu coses interessants.

    ResponElimina
  33. Dir que és una performance ludicofestiva patrocinada per cerveses Damm és menystenir el moviment, t'ho miris com t'ho miris, Amàlia.
    No és una crítica constructiva, ves.

    Hi ha una cosa: després d'ANYS de fer-noo creure que les classes socials no existeixen, com vols que es mobilitzi la gent en nom de les classes socials? Em sembla òbvia la resposta.

    ResponElimina
  34. No sé si l'Arcadi Oliveres és sant de la teva devoció però el vídeo del seu discurs a la Plaça de Catalunya és una repassada general a la situació.
    http://www.youtube.com/watch?v=f8FDIcsLLgY

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails