Desperteu-vos!

14 M

Dissabte vaig anar a la manifestació convocada pels sindicats. La crítica anava adreçada al govern dels millors, a les retallades socials, a la potítica de dretes que beneficia els rics i empobreix els més necessitats. Qui vulgui sanitat de qualitat, que la pagui, qui vulgui educació de qualitat, que la pagui. Diguem que va ser una protesta a l'antiga. Tot i així, si jo hi vaig anar és perquè me'n vaig assabentar gràcies a les xarxes socials. Les fronteres no són tan diàfanes, les persones en movem en el món virtual i en el món real i voler tallar amb bisturí totes dues realitats és un error. En el fons som els mateixos.

L'endemà va venir la protesta contemporània. La convocada espontàniament per les xarxes socials.

Tot i que han estat protestes diferents, alguna cosa suma. Per fi, alguna cosa es belluga! Per fi, la societat que semblava tenir sang d'orxata surt de l'apatia i vol ser escoltada. La societat que semblava immobilitzada per un verí anomenat futbol, o F1, o televisió escombraria ara surt al carrer, parla, es fa sentir.

Pa i circ, deien els romans. El circ el tenim ben servit. Però ara comença a faltar el pa.

Se m'acumulen les idees i les imatges. Llegeixo a tort i a dret les notícies als diaris, els blogs, els twits i els facebooks de les acampades de protesta que s'estan produint arreu de forma simultània. Hi ha masses coses interrelacionades com per poder-les dir totes. Combrego amb l'anàlisi que en fa l'artista.
Tot plegat ve d'un cúmul de circumstàncies però en el fons és una sola: la crisi en què estem immersos es deu a la ideologia neoliberal que els darreres 20 anys ha aconseguit fer esborrar teòricament les classes socials, ha aconseguit diluir els discursos d'esquerres, ha aconseguit imposar la llibertat "de mercats" i "financera". Fa cosa d'un mes vaig poder veure al cinema el més que recomanable documental Inside Job, que explica de forma diàfana com les polítiques neoliberals ens han dut amb total impunitat a aquesta crisi. Encara sou a temps de veure'l.




Les protestes espontànies han agafat els partits polítics amb els pixats al ventre. Fora de lloc. Acostumats a visitar mercats a petonejar nadons en campanya electoral s'han vist sobrepassats per les circumstàncies. Ja els està bé.  Fa anys que una remor va sonant per tal que es renovin, que reformin els sistema electoral, cosa que s'han negat a fer amb dilacions absurdes. Demanaven una reforma i ves que no es trobin una revolució.

Els canvis que es demanen són profunds, globals, amplis. No són tan sols de Catalunya, ni Espanya, ni Europa. El món globalitzat demana solucions globals.

Ves a saber, caldrà anar veient com evoluciona tot plegat. Jo sóc optimista de mena.