dimarts, 24 de maig de 2011

Fades a la serra del corredor

Hi ha moments en què la màgia existeix. No saps ben bé perquè passa. Però és aquí.
Quan les coses surten a la perfecció.

A l'arribada, alguna imatge gore per culpa de les maduixes que regalimen. Petons. Holes. Presentacions. Grans i petits. Els petits -les petites i el petit, per ser exactes- van directes a l'aigua. Rialles de fons. Aperitius explosius.

dinamita

Les paraules brollen a tort i a dret, les rialles les acompanyen. Les menges s'exposen. Amanides, pingüins, i unes magdalenes que esdevindran Proustianes en el nostre imaginari. A la casa del costat, macarronada.


Però es tractava de menjar arròs sec: tres paelles arrenglerades, i en Leb amunt i avall, ara l'una, ara l'altra. Més arròs, Carme. Vaig. Flaires. Aromes. Ohs, Ahs, i mmms.. Assaborir.

El procés d'elaboració de l'arròs sec en tres flaixos

Converses a dreta i esquerra. Els somriures, les complicitats. Recordem algunes absències. Arriben les postres, els cafès deliciosos i la rotllana per seguir amb les tertúlies que mai no s'han aturat.


De ma en mà corren llibres diversos. Petites joies. De la mà d'en Girbén, no podia ser d'altra manera, fullejo amb beneració una de les meravelles de la jornada que jau sobre la falda. El volum correspon al Vallespir i el Capcir.  Una joia del 1919 herència del seu avi.


Llegeixo que a l'Estany Negre d'Evol hi ha llegendes fantàstiques de fades i encanteries.

N'estic segura:  la màgia ha sortit del llibre i les fades estan entre nosaltres. Potser a la piscina de ca la Carme. O potser acompanyant els nostres somriures.

38 comentaris:

  1. Sembla que el Josep us tingui por, mig amagat darrere la columna ;-)

    ResponElimina
  2. Fades i esperits, Eulàlia. Em reuneixo amb amb un munt de persones, suposant que només et conec a tu, que fa 30 anys que no ens veiem, i resulta que tinc relació, més o menys directe, amb sis comensals!

    I ara apareix el Ferran (hola, Ferran!), amb qui no ens hem vist mai, però amb qui estic relacionat a través del COBDC.

    Màgia, sens dubte, màgia! I què bé que ens ho vam passar!

    (El Josep, por? No; deu ser discreció! :-D )

    ResponElimina
  3. segueixo llegint les cròniques i ummm quines coses més bones que tenieu...
    Cada cop em feu més ullets...

    ResponElimina
  4. Quina vetllada tan bonica no?

    Crec, però, que no va ser cosa de les fades... us ho vau fer tot vosaltres, bona companyia, bones tertúlies, bons llibres... i bona teca!

    ResponElimina
  5. Les dinamita al punt com la companyia!

    I com bé dius, hi faltava força gent... potser a la propera!

    ResponElimina
  6. Les Dinamites del Galde, si en poden arribar a fer de mal!

    No és que el Corredor sigui una serra gaire de fades; mancada com està de bons cursos d'aigua... Recordo la Roca del Diable, no lluny de Cal Leb; els aplecs de bruixes a la Pedra Gentil (ara, un cop desplaçat de lloc, al dolmen se l'ha privat de qualsevol possible efecte)... Però sí, del tot d'acord, les fades del Corredor s'apleguen totes a la piscina de la Carme.

    ResponElimina
  7. Ferran, gens de por, el Josep, que som bona gent i no espantem gaire. Dic jo, vaja.

    ResponElimina
  8. Enric, la cosa demostra que la teoria dels 6 graus de distància, a Catalunya es deu reduir a 2 o 3.
    I sí, ens ho vam passar molt bé petits i grans

    ResponElimina
  9. Mostrem allò que podem mostrar, jomateixa, les menges delicioses, que s'intueixen però no podeu assaborir.
    El millor de tot no ho podem mostrar i són les mil converses que vam establir entre tots nosaltres...

    ResponElimina
  10. porquet, i quina millor màgia que aquesta?

    ResponElimina
  11. Galderich, les dinamita tenne un nom molt escaient. Esternuts i foc!

    ResponElimina
  12. Girbén, hi havia aigua per les fades concentrada a la psicina, sí!
    I la màgia, sens dubte que hi era.

    ResponElimina
  13. Això es un reportatge excel'lent! Les fotografies gastronòmiques son dignes d'una revista. M'alegro que us ho passessiu bé.

    ResponElimina
  14. Algun dia en Galderich haurà de rendir comptes al tribunal de L'Haia per les seves olives. Llàstima que me les vaig perdre però :(

    En Josep no us (ens) té por, només que és l'home més discret del món. O que està fent un estudi antropològic i som els seus conillets d'Índies :P

    ResponElimina
  15. Millor no intentar esbrinar d'on prové la màgia, que funcioni i deixem-ho així!

    ResponElimina
  16. M'has fet venir ganes d'anar a sopar, parlant de les olives encara més.

    ResponElimina
  17. A part de bruixes, fades i diables ... no veu sentir l’udol d’un llop? La veritat és que acostumo a mourem molt per la serra del Corredor i el Montnegre. Felicitats per la moguda!

    ResponElimina
  18. Quina salivera! Una trobada gastronòmicament reeixida (i pel que he llegit, la resta també ba anar molt bé). Gràcies per la crònica i per retratar les famoses olives assassines.

    ResponElimina
  19. No tinc cap dubte que per allí corrien fades i follets!
    Bon reportatge Eulàlia :-)

    ResponElimina
  20. aquestes olives tenen perill!!!!!! amb poques fas prou.....però tot i així va ser molt més explosiva la trobada. Tots sou genials!!!

    ResponElimina
  21. Llop estepari,

    No només vam sentir l'udol sinó que també els biòlegs del grup van comentar la presència del llop ben aprop, i no el de la caputxeta ni els qui van saltar la tanca del zoo...

    ResponElimina
  22. Doncs sí, la teva teoria em sembla ben possible.

    ResponElimina
  23. Caldrà tractar convenientment l'aigua per a respectar, fauna flora i fades!

    ResponElimina
  24. :) quina salivera. Aviam si a la propera puc venir, que ja me n'he perdut dues!

    ResponElimina
  25. La primera imatge confirma allò del Fantabulós, però les olives tenen aspecte de bomba de rellotgeria ...

    ResponElimina
  26. Aris, vols dir? les fotos no fan justícia a l'exquisidesa de les menges... Però la veritat, que et diguin que ets bona fotògrafa sempre senta bé ;)
    A veure si al propera pots venir!

    ResponElimina
  27. clidice, no saps l'atac que em va agafar de tos i d'esternuts amb la primera dinamita! la segona ja no em va semblar tan perillosa... A veure si a al propera pot tornar a tastar-les

    ResponElimina
  28. Puigcarbó, a la propera a veure si t'hi apuntes, home, que un blogaire tan popular com tu ja estaria bé desvirtualitzar-lo ;)
    Espero que el sopar anés de primera, per cert.

    ResponElimina
  29. llop ja t'hha respost en Galderich ;)
    Estaria bé que la propera t'hi apuntessis...

    ResponElimina
  30. "Les famoses olives assassines", SM dixit. i jo ho corroboro. Bé gairebé assessines, que jo encar estic aquí escrivint. Calla, que potser sóc un fantasma i no me n'he adonat...

    ResponElimina
  31. Carme de la maleta, sens dubte! (sobretot, hi havies unes quantes fades i un sol follet a la piscina del costat!)

    ResponElimina
  32. garbi24, explosiva del tot! Va estar molt bé.

    ResponElimina
  33. marta (voalrde nit). jo n'estic plenament convençusa, de la meva teoria, ves què haig de dir!

    ResponElimina
  34. alguna trobada de ls que comentem? o ja sou coneguts?

    ResponElimina
  35. Berta,
    Les trobades són per a tothom. En Leblansky anuncia que farà l'arròs i s'apunta qui no té vergonya... com es pot observar!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails