Barack Obama ha estat elegit 44è president dels Estats Units d'Amèrica. Repasso la premsa i em sorprèn que gairebé tots els titulars destaquin d'una manera o altra el fet històric que suposa que un "negre" ocupi la Casa Blanca.
Em sorprèn. Jo no crec en les races, ho sento. O no, no ho sento: no hi crec i punt. No crec que hi hagi cap diferència entre un asiàtic, un afroamericà, un esquimal o un blanc. Cap diferència que sigui rellevant i substancial, és clar. Per tant, per mi -que sóc poc representativa de res- no és la "negror" allò que suposa un fet històric. Em sorprèn també perquè justament el fet "racial" ha estat poc utilitzat durant la campanya. Silenciat. Per mi el titular hauria estat un altre: "El carisma del canvi guanya". Per mi, el fet històric, allò que destacaria veritablement, és que Barack Obama ha conquerit, ha seduït, amb el seu missatge de "podem canviar" una majoria arravatadora del poble americà (i del món). El fet històric ha estat també l'ús intel·ligent d'internet en la campanya, la manera de recol·lectar diners. I el carisma d'aquest home.
O potser és que m'agradaria que això fos així, que el fet de ser negre no fos notícia, que no fos un fet històric. Voldria dir que vivim en un món millor.
Així, em sorprèn i potser no m'hauria de sorprendre. En una tertúlia de cafè em diuen xifres que, si són certes, són esfereïdores. Els afroamericans representen un 12 % de la població. En canvi, un 50 % de la població reclusa als Estats Units d'Amèrica és afroamericana. Irònicament em dic que el tant per cent restant deuen ser llatins. I els indigents, els pobres, són majoritàriament negres.
Si tot això és cert, realment, no m'hauria de sorprendre que el fet més destacable sigui que un "afroamericà" -ai! aquest terme políticament correcte- hagi arribat a president dels Estats Units.
De fet, això no fa sinó accentuar el carisma del personatge que ha guanyat, el seu missatge enlluernador, que ha aconseguit "esborrar" el fet "racial" del vot dels americans, tot i les pors que planaven.
No sé com serà aquesta nova etapa que sens dubte ens afectarà a tots. El temps, com sempre, ens ho dirà. En tot cas és una bona notícia la il·lusió i entusiasme que ha generat en tothom. Esperem que no defraudi. El que si podem dir, però, és una cosa: el gairebé ex president George ha estat tan nefast per al món que li ho ha deixat bastant fàcil (i alhora difícil) a Barack Obama. Això sí: li deixa una bona feinada.
Mentrestant, mentre tothom - especialment occident, especialment Europa - contempla embadalida la "grandesa de la democràcia del poble americà", les bombes segueixen esclatant a l'Iraq, a Palestina, a l'Afganistan, a tants altres llocs. Nens agafen les armes i són obligats a abandonar la infantesa. I moltes mares i molts pares, ploren.
Foto: AP / Morry Gash
Dncs no, a mi no em sorprèn gens que es destaqui que Obama serà el primer president negre de la història USA. Ja sabem que això de les races és un conte molt més complexe del que ens venien de petites però el que és innegable és que aquest home pertany, almenys en un 50 per cent, a un col·lectiu d'immigrants nord-americans que van arribar a aquesta terra com a esclaus. Que ara, tant de temps més tard, finalment, ha aconseguit arribar a la Casablanca, casa que semblava vetada a tota persona de color, com sembla vetada a les dones i els homosexuals (homes i dones). Sí que estic d'acord que si Obama ha arribat on és no és només perquè és negre, sinó precisament per la seva competència, pel seu caràcter, la seva elegància personal. I amb tot, no oblidem, són els afroamericans els que l'han votat en massa i era el reverend Jesse James el que plorava mentre escoltava Obama des del Grant Park de Chicago. No fotem: és el primer president de color dels USA, i moltes coses més, és clar.
ResponEliminaDe fet, ja sé que és molt significatiu que sigui un negre (perdó: negre en un 50%, per tant és tan blanc com negre) qui hagi arribat a la Casa Blanca.
ResponEliminaJo volia fer esmenten què m'agradaria, de fet, que no s'hagués de destacar una cosa així. Perquè crec que Obama ha arribat "malgrat" ser negre. M'agradaria que no s'hagués de destacar ni pel fet de ser negre, ni pel fet de ser musulmà, ni pel fet de ser dona, ni per qualsevol altre fet que no tingui a veure amb les seves "competències".
Aquí ja es va destacar que tinguéssim un "José" (enlloc de Josep) com a president de la Generalitat.
Què passarà quan sigui un Mohammed? I quan sigui i Xiu Lin?
També es destacarà. Desgraciàdament. Perquè estaria bé que no s'hagués de posar l'accent en tot això...
Eulàlia: el que és evident és que el teu desig és universal perquè a tothom li agradaria que arribés el dia en què no calgués destacar de ningú si és negre, si és musulmà, sí és dona, homosexual o oriental. Però som al món que som, i penso que pel fet que aquesta és la primera vegada que un home, diguem-ne, una mica negre arriba a la presidència de la primera potència mundial, calia fer esment del detall, no era gens sorprenent. Jo també, com la inmensa majoria, desitjo que això no sigui destacable en el futur. No sé si ho veurem, Eulàlia.
ResponEliminaAi! Crec que deu haver una colla de feixistes racistes que no deuen estar d'acord amb tu quan dius:
ResponElimina"a tothom li agradaria que arribés el dia en què no calgués destacar de ningú si és negre, si és musulmà, sí és dona, homosexual o oriental"...
En tots cas som uns quants a qui ens agradaria i, afortunadament, nosaltres estem d'acord en això!
Una abraçada