dissabte, 11 d’abril del 2009

Crònica salinera: Sense notícies del monstre


Muntanyes de sal al municipi de ses Salines, Mallorca

M'esperen uns molls rosats, d'aquells de carn clivellada i blanca dels que en Pla parla amb admiració. Els faré torrats, o sigui, a la planxa, sense cap contemplació malgrat pensi que els vegetarians tenen tota la raó i que no caldria matar per alimentar-nos com cal.

Abans de delectar-me amb aquell gust suau i rústic del ruget un comentari sobre el monstre ocult: no ha aparegut mai, no hi ha animal vivent darrere els matolls, no hi ha monstre. En canvi, hi ha la mixeta fidelment infidel que ve quan som a la casa i se'n va quan li ve de gust després d'esmorzar, dinar o sopar a l'ombra del darrera de la casa. I hi ha la merla que s'ha avesat a observar el camp des d'una de les canyes que fan de suport al plumbago, una planta de flors liles petites, molt decorativa. I hi ha una llum transparent que apareix entre els núvols i ens fa veure la serra de Tramuntana i el puig de Randa on Ramon Llull va patir aquella il·luminació divina que el va empènyer a oblidar dona i fills i a dedicar-se a l'escriptura i el proselitisme. I hi ha els conills rodons, blancs i grisos que s'espanten de seguida i s'aturen uns segons, sense respirar, esperant que així els confondrem amb qualsevol pedra del camí.

I, és clar, hi ha també tota la pastisseria típica mallorquina que es desplega per pasqua: les panades de xot i xítxeros, els crespells de saïm, i sobretot els deliciosos robiols de brossat, de confitura d'aubercoc o de cabell d'àngel. Un festival per als sentits i per als estómacs delicats.

He enllestit la lectura de l'Últim patriarca de la Najat El Hachmi. Té un estil propi i molt particular que serveix per acostar-nos al món d'una marroquina emigrant que acaba en terres catalanes i que aconsegueix desfer el lligam tradicional amb la seva família directa per deslliurar-se de tot i ser finalment lliure. Que difícil que és ser lliure...(Per cert, sabíeu que el vestit que duen tants marroquins es diu en català gel·laba?)

Doncs res, que no hi ha cap monstre i jo segueixo a l'illa. Vindran, potser, més cròniques salineres. Començo a llegir Les benignes.

Bon vent!

5 comentaris:

  1. Mmmmm! Esperaré el teu comentari de "Les benignes", de qui me n'ha parlat bé fins ara gent en qui només confio a mitges pel què fa a la literatura.
    Espero que el monstre segueixi absent i puguis llegir, i després ja pensaré si faig la inversió que requereix aquest llibre.
    Per cert: la El Hachmi (de qui no opinaré) pot dir el què vulgui, però la "gel·laba" també es pot dir "xil·laba" sense que passi res. La traducció dels sons àrabs -marroquins- no és tan segura, i valen diverses opcions. Com passa amb el rus i les seves vacil·lacions, tovarich Trilla.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Bosch pre-colonial,

    El monstre segueix absent però, a les nits, apareix una processó de caragols bovés davant de casa que circulen només per l'enrajolat de marès que deu tenir ja prop de 100 anys. Quan vaig a tancar les persianes de la façana, sempre als voltants de mitjanit, he d'orientar-me en la mitja foscor per no esclafar els animals bavosos i no sentir aquell 'crec-crec' esgarrifós de closca fràgil trepitjada. Per què els cargols trien l'enrajolat de marès i no l'herba fresca que hi ha devora? Misteri...
    I d'acord, m'ho apunto: xil·laba, m'agrada més, estimat tovarich Bosch.

    ResponElimina
  3. Ostres Angelina, hòstia, encara no saps adjuntar una fotografia al post? És que ets una inútil, si la meva filla ho sap fer tota sola, reina. A més, quant d'espai hi has reservat, tia, no veus que t'has passat? Potser hauries de rebuscar la fotografia o posar una altra cosa...ens estàs destrossant el blog, merda...

    ResponElimina
  4. Banvolgut alter ego, no cal ser desagradable, no tothom és tan llestet com tu.

    Angelina, tenint acom tinc ncestres lleidatans et puc assegurar que la corrua de caragols aniria "de pet" a la caragolera per passats uns dies anar "de pet" a la llauna... (Les meves patufes xalarien d'allò més de reveure la mixeta i menjar uns bons caragolets i seure al porxo a trencar ametlles!!)

    ResponElimina
  5. "tenint acom tinc ncestres lleidatans" ha de dir òbviament

    tenint com tinc ancestres lleidatans

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails