diumenge, 30 de maig de 2010

El conte d'un país en crisi (3)



En Pep Sabater no estava del tot convençut, però tot i així va llençar una gran proclama:

-Vilatans! Vilatanes! Súbdits tots! Prepareu-vos! Tenim la solució! Sabeu aquesta colla de desvagats que no serveixen per res perquè esmorzen tot el sant dia i no foten brot? Sí sí, els funcionaris del regne! Aquests pagaran el pato . Sabeu els vellets del parc? Com que s'estan tot el dia al parc no els cal gran cosa: a aquests no els traurem res -de moment-, però tampoc no els donarem més, al cap i ala fi, no ho necessiten... I les persones que no es poden valdre per si soles, les que necessiten ajuda? Aquestes tampoc els donarem res, que els moqui la iaia... És que estem fatal!


Els subdits es van mirar. Alguns hi van estar d'acord: Sí, sí, que els bombin que tenen la vida assegurada... D'altres resignats van dir què hi farem, ara ens toca estrènyer-nos el cinturó...

I a algú se li va ocórrer preguntar:

- I els ogres? Si estem així és per culpa dels ogres... No se'ls fa res als ogres?

- I ca, dona. Els ogres són intocables!

En Pep Sabater no les tenia totes. Algun cop pensava en els ogres, però s'escagarrinava a les calces. Qui posava el cascavell al gat? I va dir:

- Ara no. Potser demà -qui dia passa any empeny-.

I pels passadissos va parlar amb la colla de petits enemics que tenia a la cort i es feia el simpàtic perquè necessitava el seu suport. Però uns per molt i els altres per massa poc ningú ni volia ser amic seu. Finalment, però, en Josep-Ton li va dir: mira, com que sóc molt responsable i no em toques els meus amics ogres, callaré i així te'n sortiràs. I en Pep va respirar. Per un dia.

I els reis -us preguntareu-? Què feien els reis? Escoltaven músiques a palau, s'engalanaven, menjaven, dormien... ociosos. Sense fer res, de res, que era el que millor els esqueia. Sense que els retallessin el pressupost, no fos cas...

6 comentaris:

  1. Veig que el conte continua i estic segur que continuarà...estic ansiós de veure la quarta entrega. Més que res per veure si surten els sindicats i repeteixen "allò de no sabem si volem convocar una vaga general"i per veure quina reacció té el gran Pep Sabater.

    ResponElimina
  2. Molt em temo que aquest conte no acabarà bé. Al menys per al subdits.

    ResponElimina
  3. Més que Pep, el que és, aquest, és un Pepet... I sap greu, perquè jo, de bon començament, li tenia una certa simpatia. Però, mira, s'ha dedicat poc a les seves sabates, i així li va... i ens va.

    I encara sort que el principal adversari és bastant curt de gambals...

    ResponElimina
  4. I els reis? Els reis recollin herències que des d'una illa els donava un plebeu que així intentà, una vegada mort, relacionar-se amb els reis...

    El conte, evidentment acaba malament pels funcionaris, els no funcionaris... menys pels ogres que han d'estar ben peixats.

    ResponElimina
  5. Encara no sabem com acabarà, el conte, però confio en què potser no tan malament com ens pensem... Un conte és un conte. I sempre porta moralina. Quina moralina durà aquest? Ja ho veurem.

    ResponElimina
  6. El conte sembla ser que no te fi. Aquesta vegada el "colorín colorado", es veu una mica llunyà.
    Salut.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails