dilluns, 3 de maig de 2010

Segona carta a Esperanza Aguirre



Benvolguda Esperanza,

Ja em perdonaràs aquest segon atreviment. No em pensava pas tornar a escriure't. Com que ja ens vam tutejar en aquella ocasió, sento que ja hem assolit un cert nivell de confiança i pressento que no et molestaràs pel que haig de dir-te. Perquè sé que se't refum allò què penso. Recordo que vaig rebre unes respostes un tant insòlites a la meva primera carta i, tot i que no n'esperava gran cosa, vaig optar per no insistir. Però de vegades el cos és feble i, mira per on, em trobo aquí de nou. Ja sé que no servirà de res, llevat potser d'una certa catarsi personal que em permeti fer-me passar l'astorament que algú com tu pugui guanyar elecció rere elecció sense cap mena càstig.

Vigila, perquè hom diria que t'estàs tornant anarquista. Afirmes, i et quedes tan ampla: "La corrupció és una cosa consubstancial a totes les institucions".
I es diria que d'una afirmació d'aquesta mena tan sols queda una sortida possible: la inferència lògica seria que per arrencar de soca-rel aquest mal tan sols ens queda l'abolició de l'Estat. Què sorpresos no estarien Bakunin i els pensadors anarquistes! Potser és un exemple més que els extrems es toquen.

Però em temo que els teus raonaments van per una altra banda. És clar. Perquè en realitat tu no vols abolir l'estat, ni les institucions. Primer aprofitem-nos-en tan com puguem. Embutxaquem-nos la pasta, i enviem-la lluny, a les Cayman, per exemple.
Després hem de saber nedar i guardar la roba: agafem uns quants caps de turc, secundaris, si pot ser, i a seguir vivint del "cuento".

Em fas més por que una pedregada, sincerament. Perquè al madrilenys sembla que els encanti tenir-te de "lideresa", el teu posat xulesc i les teves astracanades. No sembla que la teva manera de fer influeixi per res en els resultats electorals, especialment si veiem que l'alternança no es produeix des de fa 20 anys i ara tens majoria absoluta.

Tan sols em queda esperar -pobra de mi segueixo essent una il·lusa- que la teva escalada no vagi a més.

Atentament,

8 comentaris:

  1. Demano permís per dir-ne una de lletja. Sí? Gràcies.

    Quins collons!

    Ja està. Prometo no tornar-hi. Salut.

    ResponElimina
  2. Trobes lletja l'Espe? Jo diria que té un cert morbo, doncs. No la insultis massa, que podria arribar a dictar-te les lleis.

    ResponElimina
  3. La seva condició de dona em tira força enrere, en aquestes qüestions. Tot amb tot, no sé si li trobaria morbo, fos la meva condició una altra.

    Vamus, que te la regalo tota. Sencera.

    ResponElimina
  4. En aquestes qüestions no m'hi poso, perquè em passa el mateix qua tu, Ferran, que la meva condició em pesa massa.

    No sé pas que ens arribarà si la Doña Espe aquesta puja i puja, i de lideresa passa a coses pitjors. bufff...

    ResponElimina
  5. Una cosa sí sabem, Eulàlia: pugi on pugi, seguirem sense trobar-li morbo ;)

    ResponElimina
  6. A mi potser em faria morbo fer-li vudú. O alguna cosa semblant. ;)

    ResponElimina
  7. Eulàlia, mucho me temo que esta Mrs. Hope Aguarri andará ahora preguntándose si Bakunin será un nuevo fichaje del Real Mandril de Madrizzz.
    Saludos y felicitaciones por tu blog.
    JL

    ResponElimina
  8. Bienvenido, José Luís. Bien pudiera ser que ni sepa quien fue. Desgraciadamente hay una gran desmotivación, una pérdida de dignidad y ética que permite que gente que hace estas afirmaciones siga en el poder... Hacen falta quizás, leyes que lo impidan. O una revolución. Está por llegar

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails