dimarts, 21 de desembre del 2010

Nadal

Fotografia www.lapsusdememoria.com

Caminava depressa per la Plaça Major, pensant en les seves coses, quan un tuf nauseabund li va ofendre les narius i el va treure de les seves cabòries. Una dona d'edat indeterminada, probablement més jove del que el seu aspecte podria fer pensar, arrossegava els peus feixugament. Allò que els cobria havien estat, feia temps, unes sabates llustroses d'home. Ara, massa grosses pel peu que embolcallaven, lligades amb cordills, deixaven en l'aire uns dits ennegrits per la immundícia. Amb passes curtes i coixejants la dona empenyia un carret del Caprabo, brut, ple de bosses de plàstic i cartrons. Els parracs que cobrien el seu cos havien perdut també la lluïssor dels vells dies i ara prenien una varietat imprecisa de marrons, negres i grisos.

- Farà fred aquesta nit, tingueu. - va allargar-li unes monedes.

El va fitar amb ulls emboirats i un somriure desdentegat. Els diners servirien per a una nova dosi d'alcohol a les venes, per sobreviure un nou dia miserable.

- A la meva salut! -va exclamar.

Es va allunyar sense girar-se.

No es va sentir millor, sabia que el gest era influït per les dates en què es trobava. Li dolia haver caigut en aquell acte inútil de caritat cristiana.

A cops de colze, la gent corria adelerada pels carrers de la ciutat, compulsivament entraven a les botigues i en sortien amb els cabassos plens i les targetes buides. Un desfici desaforat s'havia apoderat de tots els habitants.

25 comentaris:

  1. duríssim. però és el que hi ha ... "més val saber-ho i dir-ho"!

    ResponElimina
  2. No es va sentir millor, però si no les hi hagués donat s'hauria sentit pitjor. Es va allunyar pensant que havia estat un gest inútil, i potser el pensament li va durar poc. Però cal mantindre aquesta tensió interna que -potser- serà llavor d'alguna petita acció. Quan tot estarà perdut serà quan aquesta tensió no hi sigui i caiguem tots en la indiferència.

    ResponElimina
  3. Un toc de realitat que, justament aquests dies, també ens cal...

    ResponElimina
  4. Veus les cues a la caixa dels centres comercials i et preguntes com coi pot haver-hi una crisi. Qui se l'ha inventat? Alguna cosa s'ha fet refotudament malament, sí.

    ResponElimina
  5. Sí, això del Nadal també va per barris...

    Malgrat tot, i sense caritat cristiana, bon Nadal o millor Solstici d'aquesta època, si vols.

    I a consumir, sense excessos, els torrons, neules, cava, etc., que et puguin pertocar. Ara que podem, si podem... conscients que n'hi ha que no poden.

    ResponElimina
  6. Kika, jo no em conformo amb "és el que hi ha".

    Em dol viure en una societat que al desembre dóna uns dinerons per la marató ja es queda amb la consciència tranquil·la i cofoia de "quina societat tan magnífica que som". A l'hora de la veritat,en canvi, vota la dreta carrinclona per tal que governi el país, una dreta que no aposta ni de lluny per les polítiques socials.

    Això si que "és el que hi ha".

    ResponElimina
  7. Brian, probablement el pensament li va durar poc. Molt poc. Just el temps que va trigar a arribar a la primera botiga guarnida amb llumetes nadalenques.

    ResponElimina
  8. Rita, volia fer un post que m'allunyés de les felicitacions ensucrades.
    Tanmateix no n'estic del tot satisfeta. Crec que, sense voler-ho, he entrat en el seu joc, el dels bons desitjos per tothom, abraçades i caritat pels desamparats.
    No era això el que volia.

    ResponElimina
  9. Joan, la classe mitja ho aguanta tot. Fa cosa d'un parell d'anys ens omplíem la boca amb la invenció del Sarkozy de la revisió del capitalisme... I un carall. si és evident que els que ens han prtat a la crisi no en en poden treure!! I la gent arreu vota dretes, en fi...
    Sí, alguna cosa s'ha fer refotudament malament.

    ResponElimina
  10. Joan, és una qüestió de barris?
    Bon solstici d'hivern. M'hi sento més a gust en aquest concepte.

    ResponElimina
  11. El principal problema es que no tenen on dormir. No hi han albergs suficients pels rodamons. Els pocs que hi han només els deixen dormir un dia i només hi poden tornar al cab de quinze dies. Perquè no ens enganyem, hi han milers de pisos buids però els lloguers no baixen de 400 euros i hi ha gent que no té ni un euro al mes. Em sembla que no som conscients de que un dia ens pot pasar a nosaltres. bon nadal.

    ResponElimina
  12. Aclareixo: quan escric "barris" vull dir, en realitat, circumstàncies personals.

    ResponElimina
  13. El Nadal, entre d'altres coses patètiques, mostra una de les cares més hìpòcrites de la nostra societat.
    Hom pot ser un autèntic malparit la major part dels dies de l'any, però al Nadal, tot es cura si es dona almoina a un pobre, o se'l convida a taula.
    Despés, tot segueix igual o pitjor, però com que el desembre és cíclic, doncs tot arreglat. Això si, cal controlar que no s'ho gasten en beguda, que aquests pobres, ja se sap... O sigui que qui té poc o res, a més de pobre, ha de ser sa?

    ResponElimina
  14. Aris, sí, un dia ens pot passar a nosaltres. S'ajunten 3 o 4 circumstàncies adverses i et veus vivint a l'aeroport.
    La pega és que no n'hi ha prou amb una dutxa i dormir cada 15 dies, calen altres mesures de reinserció social, psicòlegs, habitatges...

    Però això són polítiques socials, que tan sols podem esperar d'un govern d'esquerres. I ara acabem d'estrenar un de dretes, que tan sols es preocuparà d'afavorit els seus. Digui el que digui el Sr. +.

    ResponElimina
  15. Joan Alcaraz>, ah, ara t'entenc millor...

    ResponElimina
  16. Leblansky, completament d'acord amb el que dius. Sí, a sobre els hem de fer que s'ho gastin en el que nosaltres voldríem... pobres però sans. Si és que en som d'hipòcrites!

    ResponElimina
  17. Quan dic "allò que nosaltres voldríem", vull dir des del punt de vista d'allò políticament correcte. Potser si fossim honestos i no mediatitzats per aquesta hipocresia reconeixeríem que ateses les circumstànices, abans un vi que ves a saber què.

    ResponElimina
  18. Caritat pública vs. caritat privada. Aquesta és la qüestió. Però mentre discutim, què fem? Deixem el tema com està i tanquem tantes institucions dedicades a ajudar als altres independentment si és Nadal o no?
    L'altre tema és: què és caritat?

    ResponElimina
  19. L'altre dia hi havia unos noietes de Càritas quer a l'entrada del Condis et donaven informació sobre si els hi volies deixar aroos, oli, sucre i així per fer un dinar el dia de Nadal per 400 persones pobres. Gairebé tothom els hi deixava una cosa u altra i en un moment varen omplir dos carros.

    Si fossim un estat democràtic amb un Govern democràtic i eficient no hi hauria tants pobres i el que hi haguessin el Govern se'n cuitaria. Mentrestant, s'han d'anar tapant forats.

    ResponElimina
  20. Bona entrada!

    A mi el Nadal és una època que no m'agrada. Que queda del veritable esperit nadalenc? Res. S'ha tornat una festa consumista i hipòcrita. Una festa que ens "obliga" a ser feliços, a fer bones accions i a fer regals per compromis.

    Ens oblidem que la resta de l'any també podem ser feliços, podem fer bones accions i també podem fer regals si ve de gust.

    Pels rodamons no hi ha Nadal. Però potser gràcies a la hipocresits que envolta aquestes dates poden malviure una mica millor.

    Ei, malgrat tot, bones festes i bon any, eh? Que no soc un cascaràbies ;P

    ResponElimina
  21. No sé si t'acabo d'entendre. Volies escriure contra el nadal i tens la sensació que t'ha sortit un escrit que crida els bons sentiments i no t'agrada? No et dec haver entès, em sembla.

    L'apunt m'ha semblat que era una fotografia molt bona d'una part de l'absurd del temps que vivim. Aquest tipus d'imatges m'interessen.

    El que llegeixo en els comentaris, en canvi, no m'explica res sinó que em genera dues preguntes: 1) per què hi barreges la política? 2)què proposes?

    A mi em sembla que el món, tal com el coneixem, no s'aguantarà gaire. I això ho deu haver pogut dir qualsevol persona en qualsevol moment de la història i en qualsevol país, sense equivocar-se! ja ho sé... El que vull dir és que: jo només em sento capaç de no fer mal als altres, ni tan sols als que em fereixen. No és gaire guai i em temo que és un comportament de perdedora total. Però realment creus que és possible fer més que això?

    ResponElimina
  22. Galderich, Em sembla que respodre la pregunta nquè és la caritat necessitaria una extensió més llarga que un comentari. No entenc el concepte de caritat pública. M'emplaço a reflexionar-se en un post, si m'ho permets.

    ResponElimina
  23. DoomMaster, a les meves filles els encanta. Però a mi cada cop se'm fa més costa amunt, el nadal.

    ResponElimina
  24. marta (volar de nit), quantes preguntes!!Ja m'agrada això...
    Bé, el que volia dir, i probablement m'he contradit en els comentaris, és que no volia fer un post que despertés la "caritat", sinó que en volia fer crítica. Perquè la caritat em sembla un concepte inventat per la religió per netejar consciències dels poderosos i rics: mentre es fa caritat, es manté l'statu quo, en realitat no es vol canviar res, sinó que res no canvïi.

    D'altra banda no hi barrejo la política, sinó que aquest post és clarament polític o crítica política. No és amb caritat que es resolen aquest tipus de problemes sínó amb polítiques socials. I ara em remeto al comentari que li he fet a en Galderich abans, el tema és prou complex com per fer-ne, potser un altre post on m'expliqui millor...

    Què proposo? Si aquestes persones arriben al punt en què arriben és perqupe la seva situació és desesperada i cal un suport emocional clar. Una política social, amb pisos compartits, atenció psicològica, formació que els reinserti a la vida social i laboral, són tan sols algunes de les coses que se m'acuden a primer cop d'iull. Això és lluny de una dutxa cada 15 dies... I és un tipus de política que un govern de dretes (el que inauguem ara) no farà.

    ResponElimina
  25. Gràcies per la resposta. Per mi la caritat pot venir de la compassió i la compassió de l'empatia. Ataques molt la religió i la política i jo més aviat les deixo per impossibles. No crec que la religió expliqui la caritat i la política...ni d'esquerres ni de dretes no fan prou i segurament no poden fer més del que fan (ni salvo ni demonitzo ni uns ni altres). Fantàstic si en fas un altre apunt

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails