La deessa Chtulhu

Aquest matí com en una revelació -quan parlem de Déus ja acostumen a passar aquestes coses- ho he vist clar. El que li cal a aquest blog és una bona masculinització.

Per masculinitzar el blog em caldria trobar unes bones dosis de testosterona. Temes d'aquells virils i aptes per ments masculines. Posem per cas, el futbol. No vaig bé. Jo no en sé ni un borrall de futbol, i tot el que podria dir per aquí serien tòpics, en el millor dels casos, i més aviat acabaria despotricant com he fet ja en altres vegades, sobre l'alienació de la societat darrere d'un pretés entreteniment. A més conec molts homes que no els agrada i moltes dones que sí. No vaig bé. Podria ser barroera, utilitzar un llenguatge pretesament  masculí, parlar d'uniformes militars, policials, actituds de conquesta. Però sóc pacifista, i em consta que molts altres homes també.  I hi ha dones amb actituds violentes. No, definitivament, per aquí no vaig bé si vull masculinitzar el blog.

Però m'adono que en Lluís ho va aconseguir fa ben poc: tan sols cal que parli de Chtulu, o de Cthulu, o de Chthulu o potser de Cthulhu i el miracle es produeix. A veure si funciona.

Aquest Déu sorgit de l'imaginari de Lovecraft és amorf, indefinit, amb alguns elements apuntats, suggerits més que descrits, del qual en sabem ben poca cosa. I no obstant, malgrat aquesta indefinició, les imatges són abundants i diverses, i van des un osset de peluix al monstre més terrorífic. El merchandising ja les té aquestes coses, es tracta de fer arribar productes al mercat, a mida, per als fans incondicionals: i si aquests creixen i tenen fills.... què millor, per continuar la tradició, que regalar un cthulhu al teu reietó?

Enmig d'aquest maremàgnum imaginari m'he preguntat per què a Chtulhu se'l dibuixa amb formes mig humanes. I a sobre, clarament masculines. Un Déu home.

Caram, ja hi tornem a ser: un déu home.  La barba blanca ha estat substituida per uns tentacles capaços d'arribar a tot arreu (quina metàfora!).

Doncs no. Demano la feminització de Chtulhu. Crideu-la amb el mateix nom, però canvieu-li el sexe. Poseu-li un bons pits i unes bones caderes. Formes generoses i tel·lúriques. Una deessa de la terra, obscura i tèrbola. De vegades terrible, amb tsunamis i terratrèmols. D'altres generosa, amb la pluja abundant o el sol d'hivern. Una deessa de la terra i del mar, perquè Cthulu al cap i a la fi prové del fons de l'oceà.

Jo no penso rebregar el dibuix, no se sap mai, amb les deesses no s'hi juga.