diumenge, 13 de febrer del 2011

La deessa Chtulhu


Aquest matí com en una revelació -quan parlem de Déus ja acostumen a passar aquestes coses- ho he vist clar. El que li cal a aquest blog és una bona masculinització.

Per masculinitzar el blog em caldria trobar unes bones dosis de testosterona. Temes d'aquells virils i aptes per ments masculines. Posem per cas, el futbol. No vaig bé. Jo no en sé ni un borrall de futbol, i tot el que podria dir per aquí serien tòpics, en el millor dels casos, i més aviat acabaria despotricant com he fet ja en altres vegades, sobre l'alienació de la societat darrere d'un pretés entreteniment. A més conec molts homes que no els agrada i moltes dones que sí. No vaig bé. Podria ser barroera, utilitzar un llenguatge pretesament  masculí, parlar d'uniformes militars, policials, actituds de conquesta. Però sóc pacifista, i em consta que molts altres homes també.  I hi ha dones amb actituds violentes. No, definitivament, per aquí no vaig bé si vull masculinitzar el blog.

Però m'adono que en Lluís ho va aconseguir fa ben poc: tan sols cal que parli de Chtulu, o de Cthulu, o de Chthulu o potser de Cthulhu i el miracle es produeix. A veure si funciona.

Aquest Déu sorgit de l'imaginari de Lovecraft és amorf, indefinit, amb alguns elements apuntats, suggerits més que descrits, del qual en sabem ben poca cosa. I no obstant, malgrat aquesta indefinició, les imatges són abundants i diverses, i van des un osset de peluix al monstre més terrorífic. El merchandising ja les té aquestes coses, es tracta de fer arribar productes al mercat, a mida, per als fans incondicionals: i si aquests creixen i tenen fills.... què millor, per continuar la tradició, que regalar un cthulhu al teu reietó?

Enmig d'aquest maremàgnum imaginari m'he preguntat per què a Chtulhu se'l dibuixa amb formes mig humanes. I a sobre, clarament masculines. Un Déu home.

Caram, ja hi tornem a ser: un déu home.  La barba blanca ha estat substituida per uns tentacles capaços d'arribar a tot arreu (quina metàfora!).

Doncs no. Demano la feminització de Chtulhu. Crideu-la amb el mateix nom, però canvieu-li el sexe. Poseu-li un bons pits i unes bones caderes. Formes generoses i tel·lúriques. Una deessa de la terra, obscura i tèrbola. De vegades terrible, amb tsunamis i terratrèmols. D'altres generosa, amb la pluja abundant o el sol d'hivern. Una deessa de la terra i del mar, perquè Cthulu al cap i a la fi prové del fons de l'oceà.

Jo no penso rebregar el dibuix, no se sap mai, amb les deesses no s'hi juga.

23 comentaris:

  1. Aquest el el Chtulhu que més m'agrada! Feminitzant els déus d'aquesta manera segur que atraus la clientela masculina.

    ResponElimina
  2. Mmm, i per què volies masculinitzar el blog?? Sí, reivindiquem les deesses. Aquí en tenim unes quantes: http://www.thaliatook.com. Apa, siau.

    ResponElimina
  3. Puigcarbó, la Belén Esteban? Renoi, ja sabia jo que dibuixo molt malament...
    Per cert, abans o després de passar pel quiròfan?

    ResponElimina
  4. SM, ja sabia jo que ens fans Lovecraftians apreciaríeu una nova visió del mite.

    ResponElimina
  5. Gemma Sara a les revelacions no se'ls pregunta per què... són revelacions dels Déus, per tant inqüestionables: cal seguir-les fil per randa
    ;)
    Gràcies per l'enllaç a les deesses.

    ResponElimina
  6. I per què una sexualitat genital humana per a la Chtulhu?
    Tornem al mite de la Creació bíblica!

    ResponElimina
  7. Galderich... si mires imatges veuràs una tendència a la "humanització" del personatge....

    ResponElimina
  8. Masculinitzar el blog? i ara! Tot i que a la nostra societat potser el que ens cal són més deesses, de les de debò, no les siliconades (pst! si et convé sóc de les poques dones que sap veure un fora de joc ;P)

    ResponElimina
  9. Si t'haig de ser sincera, Clidice, m'ho estic passant d'allò més bé amb aquest joc. La broma està produint reaccions força diverses i variopintes...

    (i ja m'explicaràs com va això del fora de joc...pensant-ho millor no, mira, millor no... que crec que m'avorriria)

    ResponElimina
  10. Té collons(amb perdó) que per masculinitzar el bloc no se t'acudeixi res més que plantar-hi un cos de dona despullada amb una bossa al cap ...

    P.S.: *caderes!! Arrrrrgggghhhhh. Cthulhu et castigarà (que hem quedat amb en Lluís que el paio és de la Cerdanya).

    ResponElimina
  11. Joan, mira que dir que he dibuixat una dona amb una bossa al cap!!! Potser Cthulhu et castigui a tu!

    P.S: acabes de carregar-te la meva carrera d'artistística pictòrica...

    PS2: perdonat.

    PS3: Potser haurem de fer una trobada blogaire a la Cerdanya per comprovar si trobem en Cthulhu ;P

    ResponElimina
  12. Com que no he llegit res de Lovecraft, m'ha recordat, no sé exactament per què, el àlbum Abraxas, de Santana.

    ResponElimina
  13. Cthulhu, no està gens malament però sóc més d'Astarté, Lilith, Alfito, Anna Fearina...a més te un nom que se les porta per pronunciar-lo.

    ResponElimina
  14. Eulàlia, com que em coneixes, ja saps que no sóc com el Berlusconi,però...

    ...que m'emboliquin la deessa del dibuix de coll en avall.

    Per Chtulhu!

    ResponElimina
  15. Brian, ves a saber, la veritat és que per res tenia jo al cap el disc en qüestió. Però qui pot dir d'on ens provenen les influències i els referents?

    ResponElimina
  16. Alyebard, potser el que jo intentava és la Ishtarització de Cthulhu, sí (tot i que m'hagi sortir una deessa pin-up).

    ResponElimina
  17. Joan Alcaraz, i jo que em pensava que el que t'agradarien serien els ulls de gata!

    ResponElimina
  18. No m'hi havia fixat prou,però també, ara que ho dius...

    En tot cas, veig que dibuixar se't dóna molt bé. Ara sense conya.

    ResponElimina
  19. Joan Alcaraz, ja m'agradaria poder compartir la teva benevolència sobre les meves qualitats pictòriques... però en tot cas, s'agraeix l'elogi.

    ResponElimina
  20. Crec que el Lovecraft tenia molts problemes amb les dones i va estar temporalment casat per tornar a Providence...hi ha molts homes que els hi fan por les dones...el dibuix es molt bo, més que una chtulu femenina, jo diria que es un hibrid... (de predators i alien)

    ResponElimina
  21. Aris, no m'estranya que tingués por a les dones, especialment en la socitat que li va tocar viure. El cristianisme ja s'ha encarregat durant segles de fer por sobre la deessa terra, femenina. Un hibrid de predators i alied, dius? caram!(això del blog és una teràpia, tota la vida pensant que no en sabia ni un borrall, de dibuixar, i ara encara m'hauré de creure que puc fer-ho!)

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails