 |
| Imatge del blog El jabon casero |
Fa cosa d'un any vaig anar a la fira de l'oli d'Espolla, a pocs quilòmetres del suggerent castell de Llers. Recordo que era un diumenge de gener, fred i gris. Entaforats dins d'abrics gruixuts i bufandes acolorides ens vam passejar entre les parades que ofertaven productes diversos fets o relacionats amb oli. Olives macerades, planters d'olivera, estris de cuina fets amb la seva fusta, olis de massatge, oli verge de la zona i més enllà, sabons...
Una de les activitats més concorregudes va ser un taller. Explicava en detall com fer sabó de l'àvia. El sabó té alguna cosa d'alquímica. Resulta sorprenent que una barreja de greix amb altres substàncies alcalines doni com a resultat un element que serveixi, precisament, per netejar el greix. Aigua, sosa càustica, greix, aroma en les quantitats justes, molta paciència remenant, i es produeix el miracle. Greix que neteja el greix.
Poc després rebia un correu amb la recepta. Confesso que no he gosat encara posar-la a la pràctica.
Ara, un any més tard, ves quina casualitat, una bona amiga m'anuncia que crea un blog. Sabó de mans, l'anomena. Ús de sabó ancestral, de les àvies i tietes, per netejar idees. Mira, la cosa promet. Potser fins i tot promet una mica d'alquímia...
I després de lamentar-me per una pèrdua, em congratulo per un naixement.
Ja m'ho deies en l'anterior entrada... tot és un cicle. No cal dir que hi anirem de visita. De la fabricació artesanal de sabó, en tinc un grat record d'Aleppo -Síria. Segles de tradició... O sigui que ja només per això... I el nom, poètic!
ResponEliminaHe donat un tomb pel blog que recomanes i em sembla que promet. Gràcies fer fer-nos-el conèixer.
ResponEliminaSalut.
Cicle de vida blocaire!
ResponEliminaOstres,
ResponEliminaCanvies d'imatge del bloc com els blocaires es van alternant!
Gràcies per la recomanació. Serà qüestió d'anar seguint aquest nou naixement.
Jordi Solà, una amiga que fva visitar Síria me'n va portar un de sabó! El tinc al bany, cada dia una mica més prim...
ResponEliminaAlberich , encara és molt recent, però jo crec que sí, que promet.
ResponEliminaJoan, amèn.
ResponElimina(però què dic?????)
Galderich , He canviat la imatge del post per una qüestió de drets. M'he adonat que estava sotmesa a copyright. Per coherència amb el post de fa uns dies, l'he de canviar!
ResponEliminaMmm, el sabó artesanal. Tota una joia.
ResponEliminaAcabat d'ensabonar amb gel d'oli de la cooperativa de la Selva del Camp:
ResponEliminaAl preciós mercat d'Acs (Ax-les-Thermes) hi ha una parada de sabons com poques. Allà vam comprar sabó de llet de burra, el mític cosmètic de Cleòpatra.
Alyebard, certament, una joia, sí.
ResponEliminaGirbén, fa cosa d'un any vam anar a Acs. Va ser un dia gris, metereològicament parlant, però un dia brillant en l'esperit. Malauradament, no era dia de mercat. M'apunto la visita a la parada de sabons com a deure pendent.
ResponEliminaSabó de llet de burra! quin luxe!