Si hagués tingut l'esperit de reportera gràfica més fi, hauria pogut fer un reportatge fotogràfic a l'estil del que fa un any vaig fer amb motiu de la ventada. Però ahir jo tenia a sobre l'esperit pràctic del dia a dia, aquell que fa preocupar-se de les coses habituals. Tot just anava a recollir les meves filles al lloc on presumiblement me les havia de portar l'autocar escolar. No acostumo a anar a buscar les filles amb la càmera de fer fotos, tot i que potser acabaria per ser un exercici interessant. En tot cas, m'esperonava el temps i tan sols vaig anar amb les claus de casa i el mòbil a la butxaca. Resulta sorprenent recordar que fa molt pocs anys ens bellugàvem tan tranquils sense aquests estris de comunicació a la butxaca.
Quan va resultar evident que l'autocar no arribaria, vam decidir recollir les filles al cole, amb el cotxe. Tot i que no teníem cap intenció de treure el cotxe del pàrking, ens hi van obligar les circumstàncies. Tenir una germana amb el cotxe ben equipat, gràcies a la seva afició muntanyenca va ser de gran ajuda. Amb unes fantàstiques cadenes vam endinsar-nos pel paisatge apocalíptic d’arbres i branques caigudes per arribar a rescatar les filles.
Pel camí, ens vam trobar un seguit d’eixelebrats que anaven a passejar els gossets i que els portaven sense lligar. Vam patir perquè de poc que no ens carreguem un, travessat enmig del carrer. Potser el amos no deuen saber que dominar un cotxe en condicions adverses, com és frenar sobre de neu, per moltes cadenes que portis, és molt més difícil que dominar un gos lligat. I encara somreia divertida, la noia.
Després, sentia a la televisió com tiraven la cavalleria per sobre de la Conselleria d’Interior. En aquest sentit, m’adhereixo al comentari de Francesc Puigcarbó. Sembla que com a ciutadans ens comportem com a nens petits, i no com els adults que se suposa que som.
Els italians tenen una bella expressió per a definir aquesta actitud del ciutadà que reclama a les autoritats que li resolguin tot per a poder-se comportar com un nen de tres anys: "Piove? Porco governo...!"
ResponEliminai perdre'ns l'oportunitat de carregar-li els neulers de la nostra inconsciència a algú altre? Eulàlia dona! tu vols matar l'esport nacional! :)
ResponEliminaI jo que em pensava que l'esport nacional era el futbol!!
ResponEliminaEn què estaria jo pensant?
Del tot d'acord. Amb tu, Eulàlia, i amb en Francesc Puigcarbó. Com que el comentari em sortia massa llarg, finalment n'he fet un post: http://castellsdecartes.blogspot.com/2010/03/llicons-dhumilitat.html
ResponEliminaSalutacions!
A casa vàrem improvisar sobre el possible tall de veu de l'Alícia i pràcticament el vam clavar.
ResponEliminaPorca oposicione!
I qui s'ho ha de fer mirar, i molt, són els canalles d'Endesa i Red Eléctrica; a aquests sí que tot els hi sua.
Només explicar-vos que ni ahir ni avui he anat a treballar per estar de neu fins al gorro, i que només fa una hora que tinc llum (ara són les 21:15 del dia 9, i estem a -1 de temperatura a l'exterior). O sigui que m'afegeixo al Girbén: a aquests d'Endesa sembla que tot els hi sua, excepte els guanys.
ResponEliminaEn canvi, quan passen aquestes putades els veins ens sentim més persones que mai.
jo estic d'acord que aquests d'endesa i ree en són els culpables. Només volen pasta! Catalunya per ells és una bicoca, poca inversió i molt benefici!
ResponEliminaDec ser un friqui, però a mi, la nevada -tot i que no m'ha fet massa nosa-, m'ha emocionat molt menys que a la majoria.
ResponEliminaFins i tot em vaig qüestionar si feia fotos o no, i al final no en vaig fer. Això, sóc un friqui de pebrots.
D’acord amb tots dos, tu i el Francesc. Sequeres, focs, nevades...TOT CULPA de la mamà administració que no ens mima con ens hauria de mimar...
ResponEliminaavui deien per radio que 50 mil abonats encara afectats sense llum a les comarques gironinies, mes que romantica l'experiencia ha de ser traumática. Com es pasen els de fecsa i endesa
ResponEliminaAlbert,
ResponEliminaEm sembla que ningú aquí ha dit que l'experiència sigui romàntica. Al contrari
Resulta clar que aquí cal -l' Administració-exigir més a les empreses elèctriques. I com fpot fer-ho exigint que compelixin la normativa. Si compleixen la normativa i no es pot garantir que es donin els serveis està clar: cal canviar la normativa i exigir que la compleixin. És així de simple. I així de complicat.
em referia que 50 mil persones son moltes
ResponEliminaI jo diria més encara, Eulàlia i Albert, perquè entenc que 50.00 abonats sense servei elèctric, no necessàriament vol dir 50.000 perjudicats. Vull dir que són molts més! Posem que a cada casa hi visquin de mitjana 3 persones o que a cada empresa n'hi treballin 12. I a més cal afegir-hi els restaurants, els hotels, les escoles...
ResponEliminaEM Sembla que la pregunta:
Qui vetlla pel bon funcionament de la xarxa?
malauradament es queda sense resposta.
A mi em sembla que la pregunta "qui vetlla pel bon funcionament de la xarxa" té una resposta, i és ben clara. De qui és la xarxa elèctrica?
ResponEliminaPotser el problema és que darrerament anem veient les virtuds i els avantatges de les polítiques liberals i el resultat de les privatitzacions. Hem deixat que les grans empreses de serveis públics es privatitzin, que acumulin beneficis i no tinguin cap control. Tant Fecsa com Telefònica -per exemple- fan allò que volen i ningú no els reclama mai res. Ells, a canvi, es passegen pel món amb beneficis astronòmics, i van comprant empreses a Amèrica (Central i del Sud), al Nord d'Àfrica... No inverteixen mai, es despreocupen, tan sols passen a cobrar. El model liberal.
El que volia dir és que malauradament les companyies semblen estar només pendents dels beneficis que no pas d'oferir un bon servei als abonats. I de l 'Administració que caldria que s'assegurés i vetllés perquè les empreses complissin , no sé dir-te si estaran a l'alçada.
ResponEliminaEra això el que volia dir.
no nomes dels beneficis sino que a mes quan un INTENTA donar-te de baixa d'alguna companyia, no pot. Ja veureu lo que costa. Tenen la paella pel manec i el govern què fa????????? remenar la perdiu dos o tres dies i ja está.
ResponEliminael greu i gran problema és que desde Platja d'Aro seguim igual unes quantes setmanes després..Sense electricitat, sense llum, sense menjar i AMB fred
ResponElimina