diumenge, 27 de març del 2011

Un fantasma em visita a la primavera

Cada any em passa el mateix i sempre m'agafa desprevinguda.  Com si confiés que aquest any no em passarà. Però em passa. El cap em pesa, les espatlles em pesen, les cames em pesen. Se m'enganxen el llençols i, tot i que vaig anar a dormir d'hora, no puc obrir els ulls. Tanco la musiqueta  del despertador i em fusiono amb la penombra de l'habitació. Avui mateix compro jalea real o complexos vitamínics.

Un petit cos se m'acosta i m'abraça. Quan has vingut fins el meu llit? Avui no t'he sentit.
Amb els ulls tancats sento com la calefacció remuga el seu enrenou misteriós. Sorolls estranys i familiars alhora.

- Ho has sentit?
- És la calefacció...
- No. Era una veu que deia "qui hi haaa...!"
- Com?
- Una veu. Qui hi haaaaa????.
- No, dona. És la calefacció.
- Mama. Has obert els ulls?
- No encara.

Els obro, sobre els nostres caps una llum balla una  dansa macabra.



D'on surt aquella llum quasi corpòria? He tornat a tancar els ulls amb el cor disparat. La taquicàrdia bombejava adrenalina per tot el cos.

Quan els he tornat a obrir era ben sola dins el llit. El sostre ja no relluïa reflexos irisats.
M'he alçat.
La meva filla dormia plàcidament al seu llit: no s'havia mogut en tota la nit. Encara ara no m'ho explico. Tot ha estat ben real.

19 comentaris:

  1. Caram, Eulàlia, la primavera la sang t'altera, però molt, no? Que hi tinguis un bon transcurs (malgrat aquesta entrada poc trionfal).

    ResponElimina
  2. jo em ginyo, tant si és real com si ho somio.

    ResponElimina
  3. A veure, jo m’ho ha currat:
    0.11´ - s’escolta una porta d’un cotxe que es tanca.
    0.36´ - s’obre un calaix.
    1.20’ - s’escolta una veu que diu: aaaaquí.
    1.49´ - una cremallera que s’obre (o es tanca).
    2.06´- es pot escoltar clarament la veu de la teva filla que diu: Va mama, no facis tan de cuento ni t’inventis histories. Aixecat que ja son les 8!
    Salut.

    ResponElimina
  4. Caram Ferran, d'això en dius poc triomfal? No passa cada dia que et visiti un fantasma, tu!
    Pregunta-li al Iker Jiménez del Cuarto milenio... que aquell, tot i saber-ne del tema fantasmal, busca tonteries sota les pedres. Ai, ves que no em convidi un dia al seu programa arran d'aquest post. Ostres, em faria més por això que no pas el fantasma.
    Bona primavera!

    ResponElimina
  5. Jordi quina anàlisi, felicitats! ara bé jo al minut 0.11' més aviat sento el frec d'un roba,i no pas la porta d'un cotxe... la cremallera de 1.49' em sembla clara. Deu voler dir això que el fantasma duu cremalleres? Deu ser un fantasma "recent", "modern"...
    Ara, la veu de la meva filla al 2.06' crec que l'has somniada: per més que l'escolto amplificat no l'escolto per enlloc. Tot i que és més que probable que em digués una cosa així, o que fos ella qui veiés el fantasma i l'escoltés més clarament que no pas jo... al cap i ala fi va ser ella qui em va fer obrir els ulls ;-)

    ResponElimina
  6. Haig de dir que tot el que apareix en aquest post ha passat a la realitat.

    ResponElimina
  7. No t'hi amoïnis el fantasma potser és el senyor astènia però això que t'ha passat és un fenomen natural , si ho vols llegir http://es.wikipedia.org/wiki/Alucinaci%C3%B3n_hipnop%C3%B3mpica

    ResponElimina
  8. Elfreelang, em tranquilitzes, veig que és un fenomen natural. Ja començava a pensar que estava per tancar. Per allò del "oigo vooooces".

    ResponElimina
  9. Vols dir que no és que has dormit una hora menys i això es nota?

    ResponElimina
  10. Galderich, bona aquesta! però els "fets" no han passat avui. Ni ahir. Ni abans d'ahir.

    ResponElimina
  11. Estem rodejats, Eulàlia. La primavera ataca amb totes les seves forces esclatants i els fantasmes, de tal manera que jo, avui, que soc a la Cerdanya em sento com l´ós del teu enllaç...
    Salut.

    ResponElimina
  12. Sí que ens ataca sí... Jo com a mínim m'hi sento. D'ossa a ós...
    Em fas una enveja! Ara mateix m'asseuria al sol esclatant cerdà a llegir una estona...

    ResponElimina
  13. La llum no tant però els sorollets fan una mica de por, esclar que nosaltres no estem en situació d'al·lucinació hipnopòmpica com tu (quin nom més pompós, no el coneixia). Aquest estadi entre el son i la vigília és molt interessant, afavoreix les percepcions estranyes i també els somnis lúcids (o autoconscients, com jo els dic) que és aquell somni en què somies que estàs somiant, que ets conscient del somni, vaja. Jo acostumava a tenir-ne fa anys, ara quasi mai, per desgràcia...

    ResponElimina
  14. Es l'al·lergia primaveral, a mi també em passa...la meva filla ni s'aixeca...ni la meva dona i el despertador vinga sonà...Les llums son les pupil·les dilatades...uns quants histaminics i no ets entiràs així...;)

    ResponElimina
  15. Sempre m'ha sorprès aquesta dèria d'assignar als fantasmes mal rollo. Per quan un de simpàtic que et faci pessigolles?

    Amb tot però, a mi em sembla que era la teva consciència mirant de despertar-te.
    -Vinga, Eulàlia, que farem tard. I tu que repliques amb un: -Calla nena, i deixa'm dormir una miqueta més...

    ResponElimina
  16. Gemma Sara, jo tampoc no conaixia això de la'l·lucinació hipnopòmpica. Tens raó aquest estat dóna peu a unes imatges màgiques i a una gran creativitat

    ResponElimina
  17. Aris a tu també et passa?. Ostres! els antihistamínics de vegades encara t'enfonsen en un món de boira molt més al·lucinant que la hipnopòmpica aquesta...

    ResponElimina
  18. Joan, doncs mira et dono la raó, ens falta una mica de bon rotllo amb els fantasmes...
    Ara, estàs segur que era la meva consciència? Quina consciència tan estranya que tinc, fa llumenetes i tot! ;-)

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails