Corro el risc de ser ensucrada en aquest post. I és que hi ha moments en què ser ensucrats tampoc no és un defecte.
Què et puc dir de nou, amiga, que no sàpigues? Sé, sempre, que estàs allà i que puc comptar amb tu per aguantar-me les alegries i les tristors. Les neures.
Repasso coses que hem viscut. Parèntesis que hem patit. Els anys que et van dur lluny d'aquí i de mi. En la vida que ens va allunyar.
I que ens ha retrobat.
Hi ha amistats que són un bé preuat.
Un tresor que guardo en la trista capseta del meu cor.
Estem al millor del bell mig d'aquesta vida. Potser és estranya, de vegades dura, de vegades trista, de vegades alegre. Però estem aquí. I ens tenim. I ens tindrem.
Un petó molt gran en el teu aniversari, Angelina. Anem sumant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada