dilluns, 12 de gener de 2009

Flaixos de diumenge al Capcir

I
Velocitat. Lliscar. Descendre.
El vent fred gelant-me les galtes i les orelles.
Velocitat. Córrer. Lliscar.
Treure adrenalina.
Més.

II
El telecadira s'atura.
El run-run dels motors defalleix emmudint.
Un silenci blanc m'envolta.
Sola.
No sóc on voldria ser.
I aquest silenci es filtra pels porus.
Em xiuxiueja: dorm i oblida.
Abandona't.
Un ocell -no sé quin- canta.
Em desvetlla de la meva tristor.
Hi ha vida, malgrat tot.

III
Necessito protegir-me de tu.
Fer-te fora de mi.
Però no puc.

IV
Milions de cristalls blancs
em miren
fuetejant-me reflexos irisats al rostre.
Aquesta neu em mostra
els milions de cristalls en què m'he convertit,
absurdament penjada
de la teva veu.

V
Quanta bellesa m'envolta
aquí al Capcir.
Rajos de sol travessen branques d'avets
i juguen a fet i amagar.
Els ocells es responen enmig del silenci nevat.
A la llunyania, aus de corral.
I el motor d'un cotxe, més enllà.
Quanta vellesa sento
aquí a la solitud.

VI
Nens juguen a tirar-se boles de neu.
Al costat del cementiri nevat.
Un gall fa eco dels seus crits enjogarrats.
Obren la tanca del cementiri
i s'enfonsen a la neu dels morts.
A Fontrabiouse, la vida juga amb la mort.
A Gaza, la mort juga amb la vida.

VII
Voldria no enyorar-te.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails