diumenge, 22 de febrer de 2009

Carta a Esperanza Aguirre

Benvolguda Esperanza,

Perdona que tingui la gosadia d'adreçar-te aquestes ratlles. I ja em perdonaràs també que et tutegi essent com és que tenim la fortuna de no conèixer-nos personalment. Crec sincerament que no et mereixes que dediqui ni un segon del meu temps, però avui dec tenir un dia feble i potser una mica avorrit. I aquí em tens, perdent el temps miserablement escrivint aquestes lletres.

Haig de reconèixer que la teva trajectòria supera amb escreix les expectatives que tenia de tu. Quan et van nomenar Ministra de cultura, no hauria donat un duro per tu, amb afirmacions d'un nivell tan elevat com dir que t'alegraves que una dona (Sara Mago) hagués guanyat el Nobel. És clar que el meu criteri no té cap validesa. Al cap i a la fi tampoc donava un duro per Bush fill, a les primeres eleccions, i mira com ens ha deixat el món...

Espero que no t'ofenguis si et dic, ara que ja tenim una certa confiança després d'aquestes ratlles escrites, que em repugnen les teves maneres, les teves idees, el teu tarannà de dretes (feixista, diguem-ho clar) que et serveix (això no cal negar-ho) per sorgir per sobre de totes les hòsties indemne i traient un rèdit d'imatge considerable.

El meu nivell de sorpresa augmenta cada dia en veure la teva prepotència, la teva capacitat de teatre i de tergiversar les coses. Apareixes amb les sabatetes i mitjonets després de fugir escagarrinada i el teu nivell de popularitat augmenta, es descobreix que probablement tens muntada una xarxa d'espionatge (als teus!) i et vesteixes de víctima, enmig d'un temporal de corrupció que acusa la teva administració vas tu i apareixes vestideta de bandera autonòmica a l'assemblea madrilenya...

Com a dona em sap greu -què vols que et digui-, més aviat em rebenta, que una de les dones que ha arribat a un lloc rellevant en la societat siguis justament tu. Tan facinerosa, opaca i poc transparent. Ets un exemple ben galdós per a les dones d'aquesta societat.
I dic jo que, amb els teus tripijocs, els deus tenir a tots ben collats. Deus saber un munt de secrets d'aquells d'escàndol... I els deus fer xantatge a tots plegats (amb mi ja pots ser sincera, no et calen màscares de presumpció d'innocència).

Bé, ja no et robaré més el teu temps: no m'estendré més. Tan sols dir-te que espero que se us vegi al llautó a tots plegats, a tu i als amiguets corruptes del teu partit estimat. Espero sincerament que tingueu un judici ben exemplar i que no us escapeu d'una bona condemna, perquè penso que hi esteu tots ben empantanegats.

Atentament,



P.S. Això de "Benvolguda" és un formalisme, gairebé un eufemisme, no t'ho prenguis a mal.
P.S
2 Ja sé que m'adreço a tu en una llengua que potser no entens, suposo que deus tenir accés a algun servei de traducció. I si no, pregunta al teu amic Correa, segur que ell et podrà resoldre la papereta.

5 comentaris:

  1. Doña Eulalia (¡sin acento, por Dios!)

    Ya le perdono -me gusta hacer obras de caridad-que sea catalana. Lo que no concibo es que me llame facha, cuando ya sabe, querida, que soy tremendamente liberal.

    Sara Mago, mi jefa de prensa, está igualmente horrorizada.

    Besos (y puñales) muy afectuosos.


    Esperancita (la lideresa)

    ResponElimina
  2. Queridísima Eulalia,
    Ante todo quisiera agradecerle su mensaje de ánimo y soporte. A veces es tan árdua la tarea de las mujeres liberales...! Da gusto ver que no caigo en saco roto de mujer imcomprendida, y que de algo me sirvieron mis calcetines empantanados de sangre tercermundista (pobrecitos los pobres, tan pobrecitos). Incluso yo he sido víctima de bromas y bromitas sobre la liberalidad.
    Creo que somos muchas las que aspiramos a construir un mundo más redondo.
    Alejandro Agag, gran amigo de la familia aunque sea medio moro -pero un gran financiero- no me comprendre: vea usted a dónde llega la estupidez...!
    Veo que en su bonito bloque hablan de mi tío Jaime Gil. Otro pobrecito...! De pobrecito no tuvo nada, pero el pobre era un poco sarasa, y encima vivía en Barcelona.

    Bueno, en nombre mío y de mis amiguetes, le agradezco su misiva. Nos vemos en Génova?

    Un sincero abrazo

    ResponElimina
  3. Benvolguda Esperanza lideresa (de pa sucat amb oli),

    Perdona la meva insistència i tossuderia, però com veig que entens tan bé com m'expresso (sic) seguiré utilitzant aquesta llengua "vernàcula", però ben meva al cap i a la fi.

    No comptava pas en rebre resposta teva tan ràpida. I per duplicat, a sobre. Estic escandalitzada.

    Em temo que a Gènova se m'hi ha perdut més aviat poca cosa però si algun dia, per aquelles casualitats de la vida, les passes em porten per allà davant espero tenir la sort de no topar-me amb tu.

    El món més rodó el deus pensar fer a costa dels miserables i els pobres desgraciats i desgraciades (entre els quals malauradament m'hi compto).

    Ja veig que tens una excel·lent cap de premsa, llàstima que perdi el seu talent en una cràpula com tu.

    En fi, no em pensava que iniciaria una relació epistolar amb una persona del teu calibre moral...



    Eulàlia (si no et sap greu, amb accent)

    (Per als alter egos: gràcies, m'heu fet riure un munt... genials respostes...)

    ResponElimina
  4. Gracias, gracias, estimada Eulalia (me vas a perdonar, pero no veo en mi ordenador este acento tan raro). Verás que digo ordenador y no PC, siglas que me niego a usar y tu sabrás comprender.
    Voy ahora mismo a ver de entre mis redactores quien ha sido ese que tanto elogias. Sepas que todos son descendientes de Rodrigo Díaz, Don Lope, o bien don Luis de Góngora o en última instancia del sucinto Quevedo.
    Sim embargo, ahora mismo no me suena ese Alberto Yego. Voy a ver. No padezcas, que lo voy a saber.

    ResponElimina
  5. Ja t'imagino, benvolguda lideresa, buscant per les tecles no ja l'accent sinó totes i cadascuna de les lletres. M'agradaria veure la teva agilitat al PC. Entenc perfectament que et surtin pústules en veure aquestes sigles. Potser tantes com a mi quan veig les del PP. Em temo que tan sols fer l'intent d'escriure-les ja em comencen els picors.

    Bé, Esperança (aquesta lletra tampoc no la trobes al teclat, m'imagino), que els teus assessors (o súbdits, o esclaus) et segueixin fent la feina bruta... I tu, no et tallis, dedica't a "brillar"! Ja sigui calçada amb mitjonets estrafolaris i o vestida d'estrelletes blanques esteses sobre fons vermell...

    Per acabar dir-te que "A todo puerco le llega su San Martín". (I això, suposo que sí que ho entendràs...)

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails