divendres, 13 de febrer de 2009

Histèrica de la fonètica

Direu que estic una mica guillada o trillada però no suporto les pronúncies incorrectes. Ja fa temps que podíem veure a la televisió un anunci d'aigua en què una persona deia que aquesta tipus de líquid amb gust de fruita afegit va molt bé perquè refejca: refejca?, pensava jo, serà refreSca. Comentant el fet amb els meus companys d'estudis, em vaig adonar que potser reflectia la pronunciació de les persones que venen d'Amèrica del sud. Bé, d'acord, aleshores potser ho puc acceptar.

El que no accepto és que a RAC105 tinguin una magnífica professional presentant cançons durant moltes hores al dia, la Montse Vidal, però pronunciant toootes les vocals catalanes i no catalanes tancades. Així, es pot escoltar com anuncia el premi d'un vol a tots els que participin en no sé quina història però com que pronuncia vol amb o tancada, no sabem a què es refereix perquè el vol d'avió té o oberta i el recipient per menjar el Friskis (i no Frikis) també. Podem observar altres defectes fonètics si escoltem l'anunci de la pel·lícula The reader, sigui a la televisió com a la falca radiofònica, on la veu de fons llegeix el títol així: The ruider, i es queda tan ample.

I si seguim les notícies podem sentir com el Xavi Coral, als telenotícies del migdia, diu sistemàticament presisió i no precissió, amb el primer so de essa sorda i el segon d'essa sonora. I igualment he constatat que els mitjans de comunicació estan alterant la pronúncia habitual a la zona del barcelonès del mot primavera: aquí sempre l'havíem dit amb e tancada però no sé si per influència de diversos locutors de la zona de Girona, ara se sent dir cada vegada més primavera amb una e immensament oberta. Deu ser un canvi fonètic en curs que potser la gent tria, sense adonar-se, per allunyar-se de la fonètica del mateix mot en castellà.

En fi, digueu que sóc una histèrica i que estic tornant vella i insuportable.

9 comentaris:

  1. Totalment d'acord i més. I escollir cada vegada més, paraules que tinguin la major semblança amb el castellà, p.e. ara ja sempre diuen vas i no got, o botella i no ampolla, o barco i no vaixell... El "pas" de negació se l'han menjat. etc. etc. Justament en tinc un esborrany de post per publicar aquest cap de setmana.
    Per cert... felicitats pel teu sant! (no diuen que tots els sants tenen vuitada?), je,je

    ResponElimina
  2. Suposo que assistim a una autèntica transformació de la fonètica que pot ser definitiva. Quan els mitjans de comunicació adopten finalment un model lingüístic, el model es converteix en "el" model per definició, i s'imposa ràpidament.
    No hi ha tertútlia televisiva ni radiofànica que s'escapi del cas. Se n'hauria de fer un estudi. La mateixa Angelina ja ens dóna algunes claus de l'assumpte: apropament a la fonètica castellana (o catalana nord-occidental) d'una banda, ús caòtic i assistemàtic de la sonoritat o sordesa de la essa, de l'altra. I també fenòmens més curiosos, com la "gironització", que bé podria ser un cas d'ultracorrecció (ja se sap que fa més català "l'accent" gironí).
    En canvi, li diria a l'Assumpta que també cal vigilar això de les ultracorreccions: usar el mot català més distant del castellà no és cap garantia. Usar "vas" o "got" ho veig ben equivalent, i els motius etimològics per a usar "barco" també em semblen bons. Penso en la gent que s'esforça en dir "cercar" i no "buscar", quan de vegades sona molt forçat.
    Jo també veig una pèrdua d'ús i una tendència al caos en les frases fetes i les expressions, que em semblen molt greus perquè aquesta mena de frases contenen un valor històric de la llengua que seria molt lamentable perdre. Hom pot sentir "olla de gats", per exemple. I d'altra banda les divertides translacions: "no hi ha mal que per bé no vingui". I tota la colla de construccions: "se me'n dóna igual"...
    En contacte amb gent jove o molt jove, hom s'adona que la llengua se'ns transforma a grans passes, i no sé veure com ho podem parar: segutament hem d'acceptar que vivim una època de canvis molt poderosos i molt ràpids. Als economistes de la globalització això els sonaria la mar de bé, i ho troben un valor positiu. En canvi, quan parlem de la llengua sempre tendim a les posicions conservadores i puristes.
    Per acabar el rotllo, transcric de memòria i de qualsevol manera una conversa entre dues noies de 15 anys, als Ferrocarrils Catalans.
    Un divendres a les 6 de la tarda, direcció Barcelona.
    -I al final... te vas tornar a liar amb el Javi?
    -Em va dir sispli, sispli, que no m'he vaig enrollar amb la Mònica, tia, que no...
    -Però es van liar o no?
    -Al igual.

    ResponElimina
  3. Potser pel fet d'haver treballat una època de la meva vida en mitjans de comunicació àudiovisuals, penso que tens tota la raó.
    Ja ho han dit abans l'assumpta i en Lluís, es degrada la fonpètica però també es degraden altres coses.
    El problema és que els mitjans "creen dogma", són un referent. I per aquest motiu haurien de ser més meticulosos. Però no ho són.
    També hi ha una manca en la diversitat en l'ús de sinònims, girs, i com deia el Lluís, frases fetes.
    Ara m'ha vingut al cap una anècdota que em va passar durant les festes de nadal. Asseguts a taula vaig dir una frase que a casa utilitzem tot sovint:
    - M'atanses l'aigua?
    El noiet de 14 anys a qui em dirigia em va mirar amb cara d'esparverat i com si no entengués res de res.
    - Què has dit?
    - Que si m'atanses l'aigua.
    - Ah! vaja! que et "passi" l'aigua! Ara t'entenc! És que no estic acostumat que em parlin com a les novel·les.

    Com a les novel·les!?

    ResponElimina
  4. Uf! Que fins ara no havia pogut llegir els comentaris que vosaltres, Assumpta, Lluís i Eulàlia, heu fet amablement a la meva histèria fonètica.

    Lluís: El diàleg dels FFCC el conec, perquè es produeix a qualsevol banda de la ciutat, i estic d'acord amb tu, Assumpta, quan dius que hi ha molts altres mals exemples d'ús a disposició del consumidor, encara que puguem dir 'vas' i 'botella' i 'barco' i caldo' hi ha alteracions profundes que afecten tots els àmbits de la llengua, oral i escrita.

    I Eulàlia: llegint la teva anècdota he recordat el comentari d'una noia catalana que m'explicava per què es negava a llegir llibres en català: 'No els llegiré fins que no s'escriguin amb les mateixes paraules que utilitza la gent del carrer, com parlo jo ara mateix'. I vaig sentir un abisme que s'obria entre ella i jo, profund i fosc, enmig del carrer, perquè hauria necessitat massa minuts perquè acceptés que el que llegeix en castellà és també una llengua literària, una llengua en un registre que no té res a veure amb l'oralitat. Només el costum de la lectura l'ha avesat a llegir sense adonar-se que el seu llibre castellà manté una necessària distància literària.

    Res, estimats, d'aquí a 100 anys el català serà història...

    ResponElimina
  5. No t'u prenguis malamen, prò al teu post acavas amb la frase: "estic tornant vella", ca no té santit. Sarà "m'estic tornant vella".
    O al igual no, al igual.

    I està clar que d'aquí a 100 anys no parlarem català: jo en concret estaré força calladet i tranquil. De tota manera, els que quedin tampoc no hi palaran. Però... perquè ho haurien de fer? Parlaran catanglès, catanyol, nyolanglès, què sé jo. Però així són les coses. Qui els havia de dir a Ovidi, Sèneca i Marc Aureli que el seu elevadíssim llatí havia de desaparèixer? I mira.

    Per cert: acabem d'arribar als 5.000 "hits" al nostre blog, tot i les baixes definitives i les transitòries.

    ResponElimina
  6. Hola Angelina, soy Cristóbal Poza, he encontrado el blog y no cojo en mí de gozo, también he encontrado en mail de Eulália y le he escrito un poquito. Ah¡ que sí, que tienes razón, que la gente pronuncia fatal fatal, que no puede ser. Y ke malegro un montonazo de ke a veces... la vida vá y te besa en la boca...

    ResponElimina
  7. Bones!! No sé si ja és molt tard per escriure en aquest bloc (avui dia 28 de gener de 2010) peró estava buscant a internet el verb "atansar" en particular "m'atanses" ja que sóc de Lleida i allí es diu però he fet cap a una residència plena de mallorquins on sempre que demano el que sigui (m'atanses la sal, el pa, l'aigua, ...) es posen a riure canviant el significat de la paraula (m'atanses per matanses) i ja n'estava una mica tipa i farta i vaig decidir buscar si era jo la que ho deia malament o eren ells els estrets de ment.

    Si tu, Eulàlia, ho dius també, no dec ser la única!


    Per cert, crec que cadascú hauria de pronunciar com en el seu lloc natal (o com els hagin ensenyat) però els mitjans de comunicació haurien de fer un esforç per integrar diferents pronuncies, això que dius que "primavera" ho diuen amb e oberta, dóna riquesa als mitjans de comunicació (si el que ho diu és de Girona) el que està malament és que el barcelonins ho adoptin. Per atra banda, s'està perdent molta pronuncia genuina a causa d'aquests mateixos mitjans!!

    En fi, m'he exaltat una mica!! ;P

    Felicitacions pel bloc

    Clara.

    ResponElimina
  8. Clara: encara que el post tingui un any de vida, encara rebem els missatges. Gràcies per a felicitació i també et dono la raó. És estrany que un país tan reivindicatiu amb la seva llengua no sàpiga respectar les variants que té, i que els mitjans contribueixin tan alegrement a unificar-ho en un barceloní tan poc ric de matisos. Fa poc temps vam tocar una mica el tema arrel de la penosa sèrie "Les veus del Pamano", on pintava un Pallars que als anys quaranta parlava barceloní contemporani.

    ResponElimina
  9. Clara, ara m'acabes de donar, potser, la clau de "perquè" jo dic "m'atanses l'aigua". Tot i que sóc nascuda a Barcelona, el meu pare (tot i que fa anys que ha perdut l'accent) i els meus avis paterns són de Torres de Segre. Potser la cosa ve d'allà. S'han perdut moltes coses però potser alguna en conservem... Ara em ve al cap una altra cosa: a casa mengem "corder". Sempre. Mai mengem xai, ens costa molt dir-ne "xai". En aquest cas l'origen és més evident i en fem "apologia"...

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails