De vegades, a l'hivern, pot donar la impressió que tot s'atura i emmudeix. Però no és així, en realitat tot segueix el seu ritme. Lent i pausat. Podem percebre signes gairebé imperceptibles del canvi. Arreu. M'agrada observar-los.
Baixo del tren i m'embriaga l'aroma: la mimosa torna a florir. Aquest any sembla que ve amb més retard (o era que els anys anteriors venia massa d'hora?). Tinc la impressió que aquest hivern no ha estat gaire fred.
Als testos treuen el cap els narcisos.
Al jardí floreixen les violetes, tan fràgils.
Fa un dia assolellat i de sobte m'adono que la llum ha canviat, ja no és tan tènue i entelada. El dia allarga.
Alguns ocells canten esvalotats.
La vida no para.
Avui en arribar a casa tenia en un búcar un meravellós ram de mimosa; en veure'l he pensat amb tu... ja veus les coses que compartim, malgrat aquesta distància que es torna estúpida a colpets de tecla i visions de finestra on l'aigua omple el cristall de la pantalla.
ResponEliminaPetonets i que tingues bon cap de setmana i molta llum...