dilluns, 2 de febrer de 2009

Foc Latent


Fa poc he llegit aquesta novel·la de Lluïsa Forrellad. Allò que s'ha destacat més ha estat el fenomen sorprenent d'una escriptora que va passar més de 50 anys sense publicar, després d'haver guanyat el premi Nadal per allà el 1953. Era sens dubte un argument fantàstic per als de màrqueting i l'han sabut aprofitar.
No els ho critico. En el mercat difícil de la venda de llibres, cal agafar-se a qualsevol cosa per fer-se rellevant.

La història es situa a cavall del segle XIX i el segle XX, en el període que va des de 1875 fins la setmana tràgica. Narra l'evolució ascendent dins la societat de Pol, un noi bastard nascut en terres tarragonines, que acaba essent un burgès ben situat -l'argument apareix en moltes altres novel·les, algunes d'elles amb d'èxit multitudinari recent, suposo que tots tindreu algun "best seller" no massa llunyà i "nostrat" al cap-.

Podríem dir que hi ha de fet dues novel·les en una, podrien ser dues novel·les separades i ser dos protagonistes diferents. Una, la que va des del noi que jovenet es llança a ser temporer i arriba a criat avantatjat dins una torre de Sarrià i la segona, la d'un burgès aposentat. L'autora entrellaça els fets històrics amb els personatges i la seva vivència dels fets que van passant. I és la manera com descriu aquesta "vivència" allò que critico de la novel·la. Trobo que el treball psicològic dels personatges és molt fluix. Viuen allò que "passa" i allò que "els passa" amb un poc convenciment i implicació que és talment com si ho visquessin a través de l'objectiu d'una càmera de vídeo. Ho viuen sense viure-ho, sense sentir-ho. Això els passa a tots els personatges, però és especialment patent en els personatges secundaris. D'altra banda, ideològicament, la novel·la es decanta clarament cap a la dreta, cap a les posicions burgeses.

Allò que destacaria més de la novel·la és l'estil: compta amb un llenguatge ric i detallista que ve de gust llegir. El llenguatge i la sintaxi són rics. I això s'agraeix. Potser la salva justament això...

En fi, coincideixo bastant en allò que ja va dir, ja fa un cert temps, el veí de dalt a "malerudeveure't".

Sense ser una gran novel·la ens pot servir per una lectura relaxada.

2 comentaris:

  1. Per a descansar de tanta novel·leta, jo fa un parell de dies que he començat "Un guàrda civil a la selva", Gustau Nerín, La Campana. Nerín és un antropòleg africanista del grup Horta - Sánchez Piñol. I es troba en el punt mig de tots dos: ni tant intel·lectual ni tan comercial. Bona literatura amb antropologia i història, i a sobre no-ficció.
    Salut

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails