Les notícies que provenen del Vaticà o del diari Osservatore romano (ve a ser el mateix) em provoquen dues reaccions ben dispars.
Algunes m’exalten i m’emprenyen. Em posen de mala llet.
D’altres, simplement, em fan petar de riure.
Avui he llegit una de les segones. El diari El Periódico publica que el Vaticà es disfressa d’anàlisi científica (dic jo que deu ser per celebrar el carnaval) i fa un estudi estadístic basat en les confessions (ah! però no eren “secretes”?) per discernir quins són els pecats més sovintejats. I no tan sols en fa un rànquing sinó que fa un pas més enllà i en fa una distinció per sexes.
Així, aquesta investigació tan profitosa arriba a la conclusió que els homes cometen “luxúria” i en canvi les dones “supèrbia”.
No em digueu que no és per petar-se. En qualsevol bar, en qualsevol taxi del món en una conversa típica i tòpica de les diferències d’ambós sexes n’haurien extret una conclusió similar. Però ara ja podem estar tranquils. La cosa prové de l’església. I d’una anàlisi “científica”, a sobre!!
I jo em pregunto, per a què serveix saber una cosa com aquesta? Per a res, ja t’ho dic jo. O potser per recordar al personal que existeixen aquests conceptes castradors, els “pecats”.
No fos cas que se n’oblidessin i el món anés molt millor.
Imatge: Els 7 pecats capitals. El Bosco
Que bonic que és pecar... si es té la consciència neta.
ResponElimina:O i les que som superbiosament luxurioses? com ens comptabilitzen? o potser era luxuriosament superba? o ... ai! sort que no sóc clienta d'aquesta gent, sinó el meu confessor tindria una crisi de fe :P
ResponEliminaClídice, ves amb compte! crec que a les "superbiosament luxurioses" (i altres variants) els monsenyors del Vaticà els tenen un destí ben establert: les lloguen com a "majordones" de mossens. Això sí tan sols per fer "unions místiques".
ResponElimina(No fa pas massa he acabat de llegir Calaveres atònites de Jesús Moncada. Allà apareix un monòleg d'una majordona que prepara una revolució que no té desperdici. És d'ell de qui manllevo el concepte d'"unions místiques")
Jo també pense que l'església hauria de fer unes altres coses , per exemple, vendre tot allò que té i repartir-ho entre els pobres; a partir d'aquest moment podríem posar-nos a parlar d'aspectes més místics, però no abans; qüestions com aquestes fan riure, per no plorar de vergonya.
ResponEliminaperquè és ben cert que, en el cas que hi haja Déu, ostres, quantes estupideses haurà d'aguantar d'algunes persones que dirigeixen l'església i les bajanades que diuen.
Príncep de les milotxes: Fa molts anys vaig fer el turista per Roma (I pel Vaticà, és clar). No entenia de cap manera aquelles monges i rosegaltars meravellant-se de les riqueses del Vaticà. A mi tot allò em feia pensar que qualsevol que cregués, en veure allò l'únic que podia fer era deixar de creure. Naturalment m'equivocava (com en tantes altres coses a la vida).
ResponEliminaL'església es preocupa tan sols dels pecats. I de fer sentir culpable la gent. Ha estat (És) un gran llast per la humanitat. I malgrat puguin haver casos que actuin de bona fe (com Casaldaliga que comentaves a en Lluís l'altre dia), en realitat es basen en el mateix concepte: la culpa. Malgrat que diguin que es basen en l'Amor. No és cert: tan sols és la culpa.