Sant Josep Remix

Aquesta és la història, els retalls que n'hem pogut col·leccionar fins avui.
El lector i la lectora mitjans trobaran que no té cap ni peus, que és grotesca i que contravé la major part dels valors que avui ens valen. Que fa riure, que fa pena, que és -literàriament- una conya menor.

El col·leccionista (antropòleg, antiquari) atribueix la raresa que provoca el relat a la seva antiguitat. Sense perjudici que la narració tingui un origen extraterrestre (hipòtesi que defensen amb vehemència els germans Ratzinger, i aprop nostre el senyor Rouco, i més aprop encara el bisbe de La Seu).

No volem prendre part en el debat: no som ningú. Tan sols transcrivim les dades que són públiques:

1- Un artesà gairebé jubilat i de nom Yussuf, d'escassa o nul·la hisenda troba una bonica joveneta, i li agrada.

2- Ella (no sabem si per pressions familiars o culturals) accepta el corteig del vellot, i accedeix a ser-ne l'esposa.

3- No queda clar si el vell fuster Yussuf ja duia fills d'anteriors matrimonis, però podria ser.

4- Un cop casats, el fuster torna a casa un vespre i la jove (i bella?) esposa li comunica la següent història: "Avui al matí he anat al pou de Getsemaní a buscar aigua, per fregar els plats del teu sopar d'ahir. Vet aquí que mentre pouava, un jove de bella estampa se m'ha apropat, m'ha parlat a cau d'orella i m'ha dit coses molt rares".
-Els joves ja ho tenen, això. Fan coses així. Però el que importa és... i tu, què has fet?
-Jo? No res. He recollit el càntir i he tornat cames ajudeu-me.
-Però les duies juntes?
-Com?
-Les cames: les duies juntes?
-Oh, i tant! Però el cas és que tot i dur-les juntes, vet aquí que estic prenyada.
-Collons! De quina casa és, aquest jove?
-Ni puta idea, marit meu. M'ha dit que era un àngel.
-Recollons!"

5- Però vet aquí que el vell artesà era home de seny i de pau, i va pensar que no valia la pena organitzar un mullader: puix ell, quan va esposar una jove, sabia en quina mena de riscos es ficava i bé que ho va tirar endavant. El vell, per tant, era home tolerant i pacient. Tant, que es va avenir a fer de pare del nounat que li arribà.

6- Tan tolerant era, que fins i tot va voler ensenyar l'ofici al bastard. I quan el bastard li va dir que no li interessava el negoci familiar i que marxava a rondar pels camins en companyia de rodamons i gent de mala jeia, no li'n feu retret. Presumiblement, fins i tot li va donar quatre sextercis perquè no se li morís de gana.

7- Els germans del bastard (si també eren bastards, o si eren els anteriors fills de l'artesà no ho sabem) eren bons amics i companys d'ell, i un d'ells el va acompanyar en les trifulques un xic quixotesques del noi.

8- Temps envant, el bastard féu coneixença d'una prostituta redimida, i d'això tampoc no consta que ni son pare ni sa mare hi tinguessin res a dir. La va acceptar a la seva comuna i varen seguir junts pels camins.

9- Sembla que el bastard, d'edat igual o superior als 33, es va ficar en política, i això li va procurar una denúncia i la posterior detenció per part de les autoritats. Com que en aquella època no estaven per hòsties, el van executar i llestos. Les autoritats d'aquell temps tenien els conceptes clars.

10- A l'execució i a l'enterrament hi assistí la pobra mare, però enlloc no diu que hi anés l'artesà. No podem saber si aquesta actitud respòn al fet simple que ja hagués fet l'ànec, o bé si l'home al capdavall, estava fins als nassos del fill díscol, el primer Estevet de la història.