Sí, ja ho sé. Diuen que les segones parts mai no són bones. I potser ho hauria d'haver sabut d'antuvi...
La primera part presentava una història senzilleta d'aventures, però amb un guió acceptable i ben construït al cap i a la fi. Introduïa els espectadors a la història dels minimoys amb una certa dosi d'intriga i imaginació i un munt d'efectes digitals que la feien atractiva.
En aquest lliurament no hi ha res de nou, res que sigui destacable. Un capítol per fer passar per caixa els espectadors -nens i pares que els acompanyen-. Minuts on no hi passa res, on no t'expliquen res, ficats en calçador per allargar el relat fins poder dir que han fet un llargmetratge.
Però el pitjor havia d'arribar. La forma barroera d'acabar-la. On estaven els guionistes? De parranda? Unes imatges en blanc i negre i una veu en off dient més o menys:
"Aconseguirà Arthur vèncer el malvat Malthazard?" No us perdeu el proper lliurament de les aventures d'Arthur i els minimoys a: Arthur i la Guerra dels dos móns!"Així. Tal com raja. S'ha begut l'enteniment en Luc Besson?
No m'ho podia creure. Encara tinc la boca desencaixada de l'astorament. Una autèntica presa de pèl.
A mi la primera em va agradar. Veuré la segona malgrat tot...
ResponEliminaA mi també em va agradar la primera, Salvador. Com a mínim ara ja estàs avisat. Crec que segurametn se l'haurien pogut estalviar i fer una única amb la segona i la tercera - això sense haver vist la tercera, és clar-.
ResponEliminaPerò aquell final... buff!
NO HE VIST LA PRIMERA, PERO ES QUE LUC BESSON EN GENERAL, ni fu ni fa, ja en vaig veure una d'ell futurista QUE LA PROTAGONISTA ERA MIA JOCOVICH, el quinto elemento o el sexto, es deia. Molt ben feta. molts efectes especial, i prou.
ResponEliminaDe cine en sé ben poc (suposo que per oposat als grans espais oberts) i, com que no he vist res de l'Arthur, callo.
ResponEliminaSi que sé que el Luc Besson acaba d'estrenar a França la seva versió de l'Adèle Blanc-Sec, el gran personatge del dibuixant Jacques Tardi.
S'estrenarà mai aquí?