dijous, 4 de març de 2010

Cafè


La Laura observava son germà mentre ell, amb la mirada fixa en un punt indeterminat situat uns quants metres davant seu, agafava el sobret de sucre i el sacsejava. Un cafè expresso fumejava davant seu a la terrassa del bar. Altres vegades ja l’havia vist amb aquest posat absent.

- Enric, el papa s’està morint.
- I per dir-me això m’has fet venir?
- No et sembla una raó prou important?
- El pare va morir fa temps, per mi.

Un cop de puny sobre la taula i el terrabastall de tasses i plats espetegant per terra la van sobresaltar.

- No en vull parlar.

Petrificada, el va veure com s’allunyava carrer amunt.

7 comentaris:

  1. Títol del comentari: Dur el cafè al meu molí.
    Me n'acabo d'adonar que si suprimeixo el complement "per mi" a la quarta línia del diàleg i deixo la frase en:
    -El pare va morir fa temps.
    Llavors he aconseguit un deliciós conte de zombis.

    Signat: Howard Philips

    ResponElimina
  2. sorry! no ho he pillat. Dec estar espés.

    ResponElimina
  3. El més fort és que aquestes coses passen... i molt! En conec uns quants casos!

    ResponElimina
  4. I tant que hi ha casos! Com aquest i pitjors, és increïble el sofriment que es pot amagar darrere dels lligams familiars. La família biològica no sempre exerceix com a tal...

    ResponElimina
  5. res els hem d'estimar epro a vegades hi ha rencilles familiars insalvables

    ResponElimina
  6. Aquest relat pot ser una història en sí mateix.
    Un conte curt. O bé l'inici d'alguna cosa més llarga.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails