divendres, 19 de març del 2010
Sant Josep Remix
Aquesta és la història, els retalls que n'hem pogut col·leccionar fins avui.
El lector i la lectora mitjans trobaran que no té cap ni peus, que és grotesca i que contravé la major part dels valors que avui ens valen. Que fa riure, que fa pena, que és -literàriament- una conya menor.
El col·leccionista (antropòleg, antiquari) atribueix la raresa que provoca el relat a la seva antiguitat. Sense perjudici que la narració tingui un origen extraterrestre (hipòtesi que defensen amb vehemència els germans Ratzinger, i aprop nostre el senyor Rouco, i més aprop encara el bisbe de La Seu).
No volem prendre part en el debat: no som ningú. Tan sols transcrivim les dades que són públiques:
1- Un artesà gairebé jubilat i de nom Yussuf, d'escassa o nul·la hisenda troba una bonica joveneta, i li agrada.
2- Ella (no sabem si per pressions familiars o culturals) accepta el corteig del vellot, i accedeix a ser-ne l'esposa.
3- No queda clar si el vell fuster Yussuf ja duia fills d'anteriors matrimonis, però podria ser.
4- Un cop casats, el fuster torna a casa un vespre i la jove (i bella?) esposa li comunica la següent història: "Avui al matí he anat al pou de Getsemaní a buscar aigua, per fregar els plats del teu sopar d'ahir. Vet aquí que mentre pouava, un jove de bella estampa se m'ha apropat, m'ha parlat a cau d'orella i m'ha dit coses molt rares".
-Els joves ja ho tenen, això. Fan coses així. Però el que importa és... i tu, què has fet?
-Jo? No res. He recollit el càntir i he tornat cames ajudeu-me.
-Però les duies juntes?
-Com?
-Les cames: les duies juntes?
-Oh, i tant! Però el cas és que tot i dur-les juntes, vet aquí que estic prenyada.
-Collons! De quina casa és, aquest jove?
-Ni puta idea, marit meu. M'ha dit que era un àngel.
-Recollons!"
5- Però vet aquí que el vell artesà era home de seny i de pau, i va pensar que no valia la pena organitzar un mullader: puix ell, quan va esposar una jove, sabia en quina mena de riscos es ficava i bé que ho va tirar endavant. El vell, per tant, era home tolerant i pacient. Tant, que es va avenir a fer de pare del nounat que li arribà.
6- Tan tolerant era, que fins i tot va voler ensenyar l'ofici al bastard. I quan el bastard li va dir que no li interessava el negoci familiar i que marxava a rondar pels camins en companyia de rodamons i gent de mala jeia, no li'n feu retret. Presumiblement, fins i tot li va donar quatre sextercis perquè no se li morís de gana.
7- Els germans del bastard (si també eren bastards, o si eren els anteriors fills de l'artesà no ho sabem) eren bons amics i companys d'ell, i un d'ells el va acompanyar en les trifulques un xic quixotesques del noi.
8- Temps envant, el bastard féu coneixença d'una prostituta redimida, i d'això tampoc no consta que ni son pare ni sa mare hi tinguessin res a dir. La va acceptar a la seva comuna i varen seguir junts pels camins.
9- Sembla que el bastard, d'edat igual o superior als 33, es va ficar en política, i això li va procurar una denúncia i la posterior detenció per part de les autoritats. Com que en aquella època no estaven per hòsties, el van executar i llestos. Les autoritats d'aquell temps tenien els conceptes clars.
10- A l'execució i a l'enterrament hi assistí la pobra mare, però enlloc no diu que hi anés l'artesà. No podem saber si aquesta actitud respòn al fet simple que ja hagués fet l'ànec, o bé si l'home al capdavall, estava fins als nassos del fill díscol, el primer Estevet de la història.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
dels millors apòcrifs que he llegit mai :) trobo a faltar que probablement el van cardar al carrer de casa perquè això d'estar-s'hi fins als 30, ja em diràs tu!
ResponEliminaHa, ha! És un altra manera de mirar-se les coses!
ResponEliminaLa possibilitat que fos un barrut hi és implícita, és clar. És probable que Yussuf el fotés fora per gandul. Serà doncs un relat amb elements de realisme costumista?
ResponEliminaVerge santíssima, anireu de pet a l'infern. Jo no, que m'aguanto el riure tant com puc ;-)
ResponEliminaEssent com era que l'esperança de vida llavors era més aviat curteta, jo m'inclino per pensar que el vellet ja l'havia dinyat quan van executar el bordegàs.
ResponEliminaI si pensem que als 30 de l'època un ja era conco conco conco, i que més aviat s'entrava en la vellesa, caldria inferir que el fill d'en Yussuf era un gran bala perduda que no servia per a res.
I si es va posar en política em sembla indicatiu inequívoc que, efectivament, era un barrut.
Amen.
Aquest si que és un evangeli apòcrif de molta vàlua. Ara per fi ha quedat tot molt més clar.
ResponEliminaUn bon resum, breu i concís, d’allò que tal vegada esdevingué, com hagués dit el mestre Pere Quart. M’he fet un bon tip de riure.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn bon resum, breu i concís, d’allò que tal vegada esdevingué, com hagués dit el mestre Pere Quart. M’he fet un bon tip de riure.
ResponEliminaHe suprimit una entrada per què m'he fet el teclat un lio i l'he penjat dues vegades :-(
ResponEliminaQuasi me la perdo! És que quan he vist que la cosa anava de Sant Josep, m'he tirat enrere, però al final encara m'ho he repensat i sort d'això, ara la història sagrada ja em comença a agradar, i força. Mossèn Bosch, que em podria explicar algun dia aquella història -que tampoc no he entés massa bé- dels pans i dels peixos?
ResponEliminaEm sento eufòric amb aquest mossèn. Això dels pans i els peixos està previst, però ara demanaré a nostro senyor una mica d'inspiració per a poder-ho explicar bé.
ResponEliminaMonsenyor: ¿Com ens hem de prendre expressions al·lusives al Yussuf com ara "El Pepito va de curt" o "A aquest li ha florit la vara com a Sant Josep"? ¿Creu, vos, que fem bé emprant-les?
ResponEliminahttp://blocfpr.blogspot.com/2008/04/verhoeven-publicar-una-biografa-de-jess.html
ResponEliminaaixó crec donaria fe a la teva versió.