diumenge, 21 de març de 2010

Ali & Toumani, des del cor d'Àfrica

M'agrada que em sorprenguin i, de pas, aprendre coses. Per això de tant en tant, molt menys del que deuria, sintonitzo el programa Delicatessen d'Icat fm. M'agrada com l'Albert Puig, amb el ritme pausat de l'hora de sopar, va destil·lant músiques per gaudir, per escoltar, però sobre tot per sentir.

Divendres va ser un dia d'aquests. L'Albert Puig va obrir el programa amb música provinent del bell mig d'Àfrica, de Mali, de la mà d'Ali Farka Touré i Toumani Diabaté als quals no coneixia -cosa no gens estranya, vivint com vivim d'esquenes al continent africà-.

Una sorpresa agradable, que podeu escoltar al podcast del programa, i també a un dels youtube que he trobat.

5 comentaris:

  1. El cas del Toumani Diabaté és d'aquells que fan pensar: nascut "griot", de la casta "griot" (que no és, com sovint és diu, de bruixots sinó de "comunicadors de la tradició oral); i ha acabat tocant amb Ketama, Taj Mahal o la Björk... Quin viatge!
    Si fa o no fa com el que va fer l'Ali Farka Touré.
    Recordo algunes peces seves dels 80 que eren diabòlicament ballables.

    ResponElimina
  2. Mali és un dels "proveïdors" de música més prolífics del vell continent :) m'encanta aquesta música :)

    ResponElimina
  3. Tens raó, vivim d'esquenes a Àfrica i per tant a la seua música. És una música molt evocadora.

    ResponElimina
  4. A mi em sembla que la música africana té alguns bons altaveus, no crec que hi visquem d'esquena. És clar que en coneixem una part mínima, tenint en compte que poser són més frescos i creatius que molts "productors" occidentals. En tot cas, els malinesos són una bona porta d'entrada. I aquests en concret, boníssims. Perfecte per entrar a la primavera tan esperada.

    ResponElimina
  5. Dos dels grans de Mali,coneguts internacionalment per mèrits propis.Jo ja els coneixia una mica per motius personals i m'agraden molt.Al principi em costva apreciar els griots,fins que te'ls estimes.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails