dissabte, 10 de juliol del 2010

L'escriptor-personatge




Arran del post de l'Allau, i els posteriors comentaris sobre tafaneries literàries, se'm planteja un tema col·lateral però íntimament vinculat, apuntat lleugerament en els comentaris posteriors:  les percepcions que els lectors tenim dels autors.

És evident que tot autor posa "alguna cosa de sí mateix" en allò que escriu. No podem abstreure'ns del tot de nosaltres mateixos en el fet d'escriure. Per més fantasiosa que sigui una obra, l'autor no se'n pot allunyar completament. I al capdavall és ell qui ha triat aquells mots i no uns altres, aquelles imatges, aquelles expressions. És ell qui tria quin missatge transmet.

Ara bé, si bé és cert que qualsevol artista -sigui quin sigui l'art que triï per comunicar-se- posa alguna cosa de sí mateix en l'obra, també ho és que no per això el coneixem de cap manera. I jo diria que ni tan sols ho fa qui s'hagi dedicat a estudiar estretament la seva biografia.

En l'actualitat alguns autors creen el personatge de l'escriptor.
És a dir, sabent-se personatge públic, rere les entrevistes, busquen la notorietat, es fabriquen un vestit a mida per projectar una determinada idea d'ells mateixos. Aquest personatge és alhora una creació literària.

Si mirem qualsevol biografia d'un escriptor, i la documentem amb el gruix de documentació àudiovisual, amb documents que semblen "de primera mà" com entrevistes, documentals amb fragments de declaracions, filmacions, etc. veiem l'escriptor real o la seva projecció? O la projecció d'aquell qui escriu la biografia, com apuntava en Brian? Arriben a una paradoxa interessant: Com més coneixem d'un autor, més ens n'allunyem. En realitat,  coneixem la seva imatge pública, la que ens volen fer creure.

Vist així, coneixem allò que ens volen fer conèixer. Perquè veiem una "imatge projectada". Una imatge irreal que pretén ser real.

8 comentaris:

  1. l'escriptor no té rostre, la seva cara és la cara de l'instant i sempre impostada a l'ùs.

    ResponElimina
  2. La majoria de vegades l'escriptor no té rostre. Però en d'altres es crea una màscara grotesca i deforme.

    ResponElimina
  3. Eulàlia, i si simplement(?) intentem conèixer qui tenim al costat? Amb això ja tenim feina de per vida, no cal anar a buscar literats pesats i fraudulents.

    ResponElimina
  4. Gràcies Eulalia. De fet tu vas una mica més lluny. Jo em referia a la dificultat de conèixer objectivament una realitat complexa -i no hi ha res més complexe que la personalitat humana-. Però tu afegeixes un grau més de dificultat: l'autor literari, sobretot si és una patum, es crea el seu propi personatge que actua a mode de màscara o barrera; si ja és difícil conèixer una persona a partir de la sola observació dels seus actes, quan més no ho serà si s'amaga darrera una disfressa?.

    ResponElimina
  5. Allau,
    Tens molta raó, conèixer les persones que tenim al costat és molt difícil, i alhora molt més important, que els literats, i requereix esforç mutu. De vegades dóna resultats dolorosos i de vegades, gratificants. Però sempre val la pena intentar-ho, en la vida real i amb les persones que estimes. Tot i que de vegades la vida et dona bufetades inesperades, en l'intent. Jo no volia anar cap aquest aspecte de la vida, tan sols complementar el tema literari que vas apuntar

    Brian,
    Impossible, certament i segurament no dur enlloc intentar-ho.

    ResponElimina
  6. Jo mai he volgut saber com és l'autor d'un llibre. Tinc ben clar que si té una projecció pública notòria, aquesta personalitat serà falsa, per tant ni em preocupo. Tampoc l'intento descobrir en els escrits. És el creador, sí, però sempre m'ha agradat atorgar-li un paper més neutre, com d'intermediari, és a dir, la persona que amb una habilitat clara ens transmet les idees i els conceptes que tanmateix ja tenim dins nosaltres o que s'han tingut al llarg de l'existència. L'única diferència és que normalment ho saben explicar millor.

    ResponElimina
  7. Vida, estic d'acord. De vegades pot semblar que conèixer el context de l'autor t'aportarà coses noves, una visió més àmplia i profunda. Crec que saber més coses de l'autor i el seu context són coses que es fan en els clubs de lectura, d'alguna manera, però no em sembla que sigui rellevant per apreciar l'obra... Jo tampoc acostumo a fer-ho.

    ResponElimina
  8. Pot ser il•lustratiu per conèixer l’autor, veure’l mercadejant amb la seva obra i els seus editors. Jo ho he vist en el món de l’art plàstica: un bon amic exposant i una senyora dient-li que aquell quadro era molt bonic però no li quedava bé damunt del moble de no sé que...La dona demanant que n’hi fes un de semblant i l’artista prenent-ne nota per intentar complaure-la i contractar un treball... Tot té més d’una dimensió: la creativa, la projectiva personal i la comercial. No sé si es bo barrejar-ho gaire, doncs sovint trobem contradiccions i amb l’art, com en moltes altres coses, quan se’n va la màgia, potser se’n va tot.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails