dimarts, 19 d’octubre de 2010

Els diamants no són per sempre

Ens hem llevat d'hora, però el dia no ens acompanya en la lleu matinada que ens hem fet: s'alça mandrós i humit.

La tardor acaba d'inaugurar l'estació amb altes pressions i boires baixes. La brisa sembla voler emportar-se-les. Amb èxit dubtós.



A prop d'on esmorzem, trobo una joia. Efímera i lluent. Voldria poder-m'hi engalanar i, després, posar-me a ballar. Amb aquesta, no pas amb aquelles que, pornogràficament cares i sagnonoses, cobreixen els colls d'actrius, models, reialeses. Gent de mail viure.


Té el valor d'allò que és inabastable.  La puc mirar. Me'n puc meravellar. Però en cap cas no puc tocar-la. Com podria enlletgir-la, si gosés! Com si una màgia encobrís la bellesa, sé que l'encant es desfaria, com la carrossa de la ventafocs a les 12 en punt.

Em conformo amb fer-li una fotografia.

26 comentaris:

  1. la joia és allò que es veu en el vídeo, això si és per sempre.

    ResponElimina
  2. Sí, Eulàlia, sí... jo també ballaria amb aquests diamants de gebrada, i no pas amb uns diamants de sang. Esplèndids!

    ResponElimina
  3. Eulàlia,

    La naturalesa, formidable en la seva vastitud inabastable, salvatge, immensa i també precisa en el detall d'una joia delicada trobada per atzar.

    ResponElimina
  4. tot un privilegi contemplar-los aquests diamants :) els altres no, que haurien d'estar prohibits.

    ResponElimina
  5. quina passada!!! una gran troballa!!! que bonic!!!

    ResponElimina
  6. Quina joia de foto i vídeo. Això si que val la pena.

    ResponElimina
  7. Meravella de joia la que ens ofereix la natura. No dubtis que si un hom la pogués fossilitzar i vendre-la a preu prohibitiu, hi hauria una mena d’estèril competició, entre rics i nou rics, per lluir-la. Sortosament aquest tipus de meravelles són exclusives pels ulls senzills que són capaços d’ullar-les al bell mig de la trescada, quan la suor també perla el seu front.
    Salut.

    ResponElimina
  8. Wow, Eulàlia, quina meravella!!!!!!

    ResponElimina
  9. Et queda molt bé aquesta joia a la pàgina. Gràcies per fer-nos partícips de l'efímer que ja ho ha deixat de ser.

    ResponElimina
  10. estrip, és cert que el video recull un d'aquells moments màgics que de vegades no sabem apreciar. M'alegro que coincidim.

    ResponElimina
  11. anònim, seria un plaer poder ballar amb els diamants de gebrada...

    ResponElimina
  12. Aquesta és la magnitud i magnificiència de la natura. Ens pot empetitir amb coses feréstegues i també amb detalls ínfims i delicats, maite mas.

    ResponElimina
  13. Estic completament d'acord amb la prohibició dels diamants, Clidice. Aquí he tocat el tema de passada, però es mereix una mica més d'atenció...

    ResponElimina
  14. kika, Ferran, Alyebard: gràcies. Més que mèrit meu ho és de l'aranya que va fer la feina i la metereologia que hi va col·laborar! :)

    ResponElimina
  15. Alberich, encara tenim sort de poder gaudir-ne de franc... i això lliga amb el post i els comentaris d'avui de la Clidice, que espero que no es facin realitat, perquè seria fer renéixer les aduanes... a nivell local. Gaudim mentre puguem de trescar i espeuar-nos...
    I que es fotin els avorrits ricatxos que no poden, encara fossilitzar la bellesa en estat pur.

    ResponElimina
  16. Galderich, tens raó, la fotografia fa que deixi de ser efímer. Però la fotografia no és la teranyina, sinó la seva representació.Una còpia prou fidedigna, si vols, però és una cosa nova transformada per l'ull darrere la càmera en triar l'enquadrament, la posició, la profunditat de camp...

    ResponElimina
  17. Has tocat una de les meves flaques, la de l'art aràcnid de les teranyines, i més quan les perleja la rosada.
    Amb sedalina blanca i un sens fi de pacients gotetes d'araldit transparent se'n poden fer unes delicades rèpliques que, sinó per sempre, resulten força duradores.

    ResponElimina
  18. I l'aranya seguirà teixint, aliena a l'art que ella i la pluja (o la boira) han creat. Ni gaudirà de l'art creat, ni s'enutjarà per la feina extra que les gotes d'aigua li pugin suposar. No sap res, no es fa cap pregunta, simplement va fent el que li mana l'instint...

    ResponElimina
  19. On vas a parar, aquests són molt més xulos! I a més, no fan mal a ningú, no com els altres :(

    ResponElimina
  20. Girbén, es deu necessitar molta paciència! però gairebé tinc temptacions de fer-ne les còpies!...

    ResponElimina
  21. Sànset, sí, no és ben bé el mateix, però sí.

    ResponElimina
  22. Brian, sovint la bellesa és aliena per a qui la fa, i tan sols ho és per a l'ull que observa, com l'erotisme.

    ResponElimina
  23. Leb, són més xulos,m no fan mal, són molt més barats, i molt més efímers, cosa que els confereix encara més valor...

    ResponElimina
  24. Estic patint un atac de nyonyeria i ara mateix els diamants em semblen fascinants. M'agradaria que algun dia fessis aquests apunts sobre el tema.

    A part d'això, la imatge és de les més boniques que he vist mai. Llàstima que no ho he vist mai al natural

    ResponElimina
  25. marta (volar de nit), gràcies pel suggeriment, potser en faig algun altre apunt això de la nyonyeria i diamants podria donar de sí.

    L'atzar em va posar davant la joia. Per tenir ocasió de trobar-ne de semblants crec que cal anar a un bosc d'hora, en un dia de boira, amb les ulls oberts... i la càmera de fotos a punt.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails