dimecres, 22 de desembre del 2010

Pau Riba, Pastora, Riell Bulevard i altres artistes no convidats (misteris blogaires)

Entro al blog i m'adono que alguna cosa ha passat. Una pila de nous visitants i pàgines visitades il·lustra el gràfic de la pàgina d'estadístiques.


A primer cop d'ull, no entenc res. És evident que els darrers posts no són cap meravella i més aviat deixen què desitjar, com per generar tant de trànsit. Les ludopaties o la pobresa  no generen tant d'interès i tampoc no he esbombat res personal que provoqui la tafaneria, com ara fa uns mesos, en què vam més que triplicar en nombre visitants en un sol dia.

De sobte, me n'adono.

Fa cosa d'un any, poc més o menys, per aquí el Riell Bulevard ens vam embrancar a parlar, en diversos posts, sobre Pau Riba.


Si no recordo malament, tot va començar un dia que en Lluís va publicar un post sobre la importància del cognom, o més aviat, sobre com sobreposar-se al pes del cognom. D'allà vam enfilar tota una sèrie de posts i comentaris en què ens emplaçàvem, sense que finalment es concretés res, a anar a veure un concert de Pastora.

El que ens hauria agradat era veure un concert intergeneracional que aplegués Pau Riba i Pastora, però, en fi, al final les propostes s'esvaeixen, es fonen i s'escolen com aigua entre els dits. El darrer que en queda de tot allò és un comentari d'en  Jordi de Tiana del passat novembre on m'anunciava un concert al proper mes de març.

Ara de sobte, les visites a aquelles pàgines s'han multiplicat. I totes provenen de recerques a google de les paraules "pau riba", bé "pau riba fills" i d'altres termes similars.

No cal ser una mustela per veure què ha passat. Dilluns, TV3 va emetre el programa El convidat, amb Pau Riba, i segurament el programa ha generat l'interès per saber "més" sobre el personatge. I vet aquí que aquells que es dediquen a googlejar es topen amb aquells vells posts.

Tot plegat em duu a pensar. Tot d'una, d'una forma totalment accidental, una sèrie de gent s'haurà passejat per aquest bulevard. Dubto que tornin, ni que deixin petja. Probablement nosaltres tampoc els en deixarem. Aquests visitants passen silenciosos, de puntetes, no deixen comentaris i el seu rastre és numèric, fred.

El blogs segueixen essent minoritaris i íntims i la televisió és massiva i generalista. I a mi ja m'està bé que sigui així. D'alguna manera, durant aquest parell de dies que dura la cosa, ens devem haver complementat.

I això tampoc no és una mala notícia. Imagino.

39 comentaris:

  1. És la màgia de Google. Rescatar posts oblidats de temps enrera :-)

    ResponElimina
  2. doncs ja saps que tens que fer: demana la llista de convidats a Albert Om i comença afer entrades amb els seu personatges.
    bromes a part, un té que fer el que li agrada i si a sobre pujant les estadístiques, millor.

    ResponElimina
  3. Crec que tots tenim d'aquests visitants, però tots aquests móns paral·lels poden conviure.

    ResponElimina
  4. Els fantasmes del bloc, aquells que passen i només queden a les estadístiques. No saps qui són, on van, ni què busquen. I tan mateix, hi són.

    ResponElimina
  5. La d'estrats que arriba a tenir la realitat..., veus, jo m'he quedat rumiant amb la foto... I no en l'obvietat del Pau sinó en els esguards borrosos que l'acompanyen: els Mil Simonis!, fixa't tu! un àlies ocasional dels "Mil Pesetas": el Miquel, la Hara, l'Oriol i el Roger, amb l'afegit del Don Simón.
    I quin greu haver de cancel·lar a darrera hora el "trip" muntanyenc amb el Roger...
    Els estrats que deia abans.

    ResponElimina
  6. Em temo que jo sóc un d'aquests però ja veus que no passo de puntetes i que, a més, he tornat. Per cert, el programa em va semblar infumable i això de infumable no ho dic amb segones veient les respostes entretallades d'en Pau Riba

    ResponElimina
  7. Si que va ser força estrambòtic el programa, no sé si és perquè era difícil extreure'n "talls" bons del personatge o perquè tampoc tenien massa clar que coi anaven a fer, que també ho sembla de vegades. No deixen de ser xocants, però, aquests visitants fantasmes. El meu apunt amb més "sortida" és un que vaig titular "El cranc ermità", sembla que els pobres estudiants es queden ben bé amb un pam de nas ;) Bon solstici!

    ResponElimina
  8. DooMMaster, normalment ja passa això, de forma constant: la gent busca no-sé-què i et troba. El que ha sorprès aquest cop és el volum sobtat de les visites...

    ResponElimina
  9. Aris, ara hi corro! No tindràs el telèfon de l'Om, per casualitat?

    Podríem fer-ne un aforisme:
    "No cal que busquis l'audiència, l'audiència et busca a tu".

    (no et preocupis: seguiré fent el que em passi pel barret, no sé fer-ho d'altra manera, al cap i a la fi ho faig per divertir-me.)

    ResponElimina
  10. Això de tenir fantasmes al blog, m'inspira, Joan.

    ResponElimina
  11. Girbén, van ser les cares borroses dels mil simonis el que em van atrapar quan buscava la fotografia pel post. Sempre em sobta els estrats que podem arribar a trobar... m'agrada haver generat aquests en la meva tria..

    ResponElimina
  12. Quim, m'alegro que hagis passat de nou i t'hagis mostrat, aquest cop!.
    Jo el programa, no el vaig veure quan el van emetre (no tinc televisió) ahir vaig fer el fet i la veritat, com que no he vist cap dels altres programes em vaig quedar bastant sorpresa. No sé com ho faria jo, però em sembal que estant tanta estona, segurament es podria treure més suc...

    ResponElimina
  13. Clidice, em quedo amb la frase que no dsabien què coi anaven a fer...
    Bon solstici, cranc ermità (he anat a llegir el post, per cert sobta l'absència de cometnari, ai, els inicis!)

    ResponElimina
  14. Jo una de les entrades més curioses que tinc és:
    "Marius Serra quiet resum". No hi ha setmana que algú no entri amb aquesta cerca... i ja fa temps que li vaig dedicar un apunt. A mi em diverteix molt això de mirar quins són els paràmetres que utilitza la gent per arribar a entrar per casualitat en el meu bloc!

    ResponElimina
  15. Caram, això sí que és un treball de camp (bé, potser ben bé de "camp", no) de sociologia aplicada. No sé si seràs una mustela, però a mi no se'm hauria acudit mai fer totes aquestes associacions i deduccions. (D'entrada no tinc ni idea de fer servir aquestes eines).

    ResponElimina
  16. Quins temps aquells, quan havíem d'anar a concert amb un embut verd al cap, com a identificador! Ubi sunt? Allò era vida virtual!!

    ResponElimina
  17. Galderich, sí que és divertit!. A Riell els hits periòdics són en posts que vam dedicar a temes eròtics fa un temps, concretament un titulat Club d'intercanvi de parelles. Ja se sap, el tema genera interès... antropològic, naturalment. ;)

    ResponElimina
  18. Ui, Brian, gairebé que em fas enrojolar. La veritat és que és curiós passejar-se pel que fan els teus visitants.
    Tafaneria pura.

    ResponElimina
  19. matilde, qui ho sap, on son!
    Espero que no hagis llençat l'embut verd. No se sap mai si els temps aquells es decidexen a tornar.

    ResponElimina
  20. Em passa amb “La boia”...Hi ha gent que entra a una web de Calella de Palafrugell , veu que lloguen apartaments al Port Pelegrí i entren al meu blog...i en el lloc d’un topònim hi troben una parida...:)

    ResponElimina
  21. Les reflexions que fas sobre el caràcter dels blogs estan bé, i deus tenir raó. Però en aquest cas crec que allò que hi pesa realment és la figura del Pau Riba, que resulta magnètica perquè a Catalunya n'arriba un cada cent anys, i això sent optimistes. Sort en tenim, però...!
    Als Mil dimonis he escrit molt poc sobre Riba, però curiosament l'endemà de l'emissió del programa vaig rebre un comentari a un vell post on deia: vul conèixer el Pau Riba.
    I de moment, aquest home és qui més clarament ha provocat que els posts sobre ells siguin menys efímers que d'altres. Gràcies, Pau!

    ResponElimina
  22. Alberich, sí tots tenim entrades tangencials qe no tenen a veure amb allò que escrivim, aquí als comentaris ja heu dit uns quants exemples...

    ResponElimina
  23. Lluís suposo que el fenomen és complex i té diverses maners de veure'l. De tota manera tens raó en què la figura del Pau és magnètica i especial. I em temo que menys valorada del que hauria de ser en realitat -en alguns cercles-.
    Ell en el programa va deixar caure una cosa com que és cpnegut i apreciat, tothom el para, però no ompla concerts.

    Recordaràs, Lluís que aquí al Riell Buñlevard vam viure l'època de màxima audiència, comentaris i ens vam obrir a un nou públic just amb aquells posts de Pastora i Pau Riba. Això no pot ser casual.

    ResponElimina
  24. si munteu una anada al concert voy
    Pau Riba enganxa però a mi que més m'enganxa és en Caïm.
    L'amor per les dones deu ser de la saga Riba Son uns enamoradissos i després...tot queda en res
    Ara es torn d'una afonica que fa malbe un programa de radio

    ResponElimina
  25. per recollir s'ha de sembrar, Fa més d'un any vaig penjar un comentari sobre el Cerebrino Mandri que el varen deixar de vendre, i encara a dia d'avui rebo visites a aquell post. Fins i tot vaig rebre un correu d'Estats Units demanant-me'n una senyora per la seva mare per si encara hi era a temps de conseguir-li.

    ResponElimina
  26. És curiós quan passen aquestes coses. Jo sóc una de les persones que després de veure el capítol del Convidat amb en Pau Riba es va posar al Google per verificar el que em semblava haver entès...però no vaig fer cap al teu blog...

    Utnoa

    ResponElimina
  27. mes que Pau Riba recordo haber entrat al vostre blog per Pastora com alguns coneguts meus tot i que mai varem deixarne cap comentari pero es just aclarir que el que voliem tots es fer una trobada i anar junts a veure un ensaig de Pastora o concert i costellada si sesqueia, pau riba diguem ne que..va ser a raiz de Pastora

    ResponElimina
  28. estic emocionada. vau fer escrits sobre en pau riba a riell bulevard? jo encara no us llegia. fa mil anys jo també vaig escriure alguna cosa sobre ell. podríem fer intercanvi de cromos.

    El programa de l'albert om em va indignar. Em va sembla molt irrespectuós, com a mínim. També recordo la frase que va dir en Pau que era conegut però que no omplia. Però l'únic cop que l'he vist, a l'apolo, era ben ple.

    ResponElimina
  29. Puigcarbó, Amb el Cerebrino Mandri m'has arribat a l'Ànima. renoi ets ben internacional!

    ResponElimina
  30. Utnoa, ves que em sap greu que no em trobessis, així ens hauríem pogut conèixer ;)

    ResponElimina
  31. Biel la meva anàlisi no pretén ser fiable. com sempre és una idea i prou. Alguns deuríeu venir per pastora. I molts d'altres per Pau Riba. Les estadístiques darreres, però són indiscutibles: les paraukes que cerquen a google és Pau Riba i poc més. El busquen a ell, no als fills.

    ResponElimina
  32. marta (volar de nit), m'encanten les emocions que ens despertem.
    Mmmm, ara m'agrada molt la idea: fem un ontercanvi de cromos blogaire? Tu enganxes el meu cromo i jo enganxo el teu. Fa? o no fa? Parlem-ne pel "privé" si vols.

    ResponElimina
  33. indignar marta? i perque? Pau Riba indigna? ell? el que diu?

    ResponElimina
  34. Aquesta tal Nuri sembla una ex enfadada:) Tranquila dona. Aquest no és el lloc x parlar de aixo.
    I qui fa mal be un programa de radio? en Pau?Bon article per cert

    ResponElimina
  35. Jordi de Tiana, no crec que es referís al Pau Riba, la marta, sinó al programa en sí, en el qual hi havia poca sintonia entre l'Om i el Pau. Són d'universos diferents i l'entrevistador li va treure molt poc suc. No puc parlar per la Marta, però em penso que era això.

    ResponElimina
  36. Lluis Soriano, benvingut a Riell bulevard i gràcies. Si que sembla una mica enfadada, la Nuri... Esperem que el nou any li porti més bon humor.

    ResponElimina
  37. viva pastora!!
    Feel the magic
    sent la magia d'aquest 2011
    PASTORA FOREVER
    Cuanto necesitaba un respiro!!!!!!!

    ResponElimina
  38. Elisa, no sé com interpretar el teu comentari, més enllà que ets una incondicional de Pastora, és clar.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails