divendres, 21 de gener de 2011

El llarg viatge cap al manglar

El sol cau obliqu sobre els manglars. Potser et pensaves que el sol sempre hi queia potent, feridor, com una espasa. O bé que les fulles i les branques dels mangles lluïen brillants tota la pluja tropical, com si una mà invisible les netegés amb un neguit desmesurat.

Potser et semblava que mai trobaries un manglar si no feies un gran viatge. Un viatge llarg, sense calendari, ni ruta traçada, sense avions, ni aeroports. Sense turisme. Potser fins i tot sense mapa. Un llarg camí fins a terres tòrrides, amb  milers de quilòmetres per endavant i molts dies de travessa.  Agafaries un vaixell, i solcaries el blau extens. No pensis en cap moment bucòlic o poètic, potser viatjaràs en una pastera, i faràs el camí invers d'aquells qui venen a guanyar-se les garrofes a les nostres latituds. Pujaràs una muntanya esquerpa, molt més alta que no t'havies imaginat des de la vall estant. Respiraràs feixuc l'aire fresc i, després d'un merescut descans, baixaràs vessant avall, per l'altra banda, camí enllà. Quan arribis a la plana estaràs a les portes del desert. Una caravana plena de pols de desert. La sabana quilomètrica. El riu. La desembocadura.

El manglar.



Quan hi arribis pensaràs que el viatge ha estat curt, fet i fet.
Fet i fet, podria haver durat mitja horeta més. O un any.





- Mama! Vigila amb els cocodrils!




Ara, caldrà tornar. On són les bicicletes?

10 comentaris:

  1. Si el manglar i el pi han sobreviscut la fúria urbanitzadora, vol dir que tenien alguna cosa màgica.

    ResponElimina
  2. Cal anar amb compte, que les branques dels mangles-fiqueres mai són de massa fiar.
    Ens ho recorda la fi del Pere Gallerí: ...tururú, com vares tu morir.
    Tenim el món sencer a tocar i no ens n'adonem. Bé, vosaltres tres sí!

    ResponElimina
  3. M'agrada -vigila amb els cocodrils- -on son les bicicletes- les vareu trobar?

    ResponElimina
  4. Lluís, segur que hi ha alguna cosa màgica en l'entorn del manglar i el pi, perquè sí, han sobreviscut les pressions urbanístiques. L'ex alcalde se n'atribueix el mèrit, però sense un fort moviment social que en reivindicava la seva preservació ara no existirien ni un ni l'altre...
    La màgia existeix.

    ResponElimina
  5. Girbén, les branques del manglar-figuera (sabia que a tu no et podia enganyar), estaven a un pam de terra. Massa aprop dels cocodrils!

    Tu ens ho recordes cada dia: que cal tenir els ulls ben oberts per gaudir del món que tenim a tocar.

    ResponElimina
  6. somni i malson, benvingut (o és benvinguda?) Sí, sempre que tinguis la predisposició de somniar. I això pot passar als llocs més insospitats!

    ResponElimina
  7. Aris, sí, les varem trobar. I el retorn no va exempt d'una certa dosi d'aventura...

    ResponElimina
  8. T'ha quedat un apunt molt ben lligat i estètic. Ens hauràs d'explicar si vau trinxar els cocodrils per fer-ne pneumàtics de bicicleta ...

    ResponElimina
  9. S'agraeixen les lloances, Joan. No ens va caldre trinxar els cocodrils... van ser encantats amb unes paraules màgiques secretes que salvaguarden les meves filles. Un cop dites es van amagar discretament, vam poder arribar a les bicicletes i seguir el nostre camí...

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails