No sé què ho fa. Segurament Carl Jung hi tindria a dir alguna cosa en tot això, però l'home ja fa temps que cria malves i si en vull trobar la resposta, potser l'hauré de buscar molt més intensament, enfonsant-me en els seus llibres; i llegir allò que s'hi diu i també allò que s'hi suggereix.
Hores d'ara no em cal exposar l'admiració que em desperta Joan Perucho, després de les peruchiades -que diria la Matilde- que van provocar de casa al club i els mil dimonis, i a les quals jo m'hi vaig afegir molt tangencialment.
Parles de Joan Perucho i ves que que comencen a passar coses. Com un nou toc d'atenció, com aquell qui diu, ep! que això encara no s'ha acabat, nois... El dia 13 és la data. Ja era hora.
No sé si és casualitat. O sincronicitat. O ves a saber...
Una gran notícia, aquesta recuperació doble!
ResponEliminaVes que no siguis una sort de pitonisa tu també ...
ResponEliminaPer això no me n'he pogut estar de dir-la, Salvador...
ResponEliminaJoan, no sé massa què respondre. Ma mare sempre em diu que tinc alguna cosa de bruixa... és clar que jo diria que ella també. Deu ser hereditar-hi.
ResponEliminaNo puc deixar de recordar les dotze hores de xerrada, del vespre a l'alba, que ens vam passar el Guillamon, el Nubla i un servidor. Una excursió lluny de camins que va incloure el Montseny literari, el nostre underground i el Pau Riba, les libacions constants de Pla i, també, els carlins dits per Perucho.
ResponEliminaJa friso pel 13 que ens anuncies.
Una bona notícia sincrònica!
ResponEliminaGirbén, quines dentetes, amb la trobada que expliques!
ResponEliminaGalderich, jo visc constanment amb aquesta mena de sincronies i cada cop em sorprenen...
ResponEliminaEulàlia,
ResponEliminaLa reedició d'escriptors com Perucho sempre és una gran notícia. L'obra de Perucho és una mostra de talent, imaginació i fantasia molt difícil d'igualar. Benvinguts, doncs, els nous exemplars.
Me n'alegro perquè el Llibre de cavalleries ja és difícil de trobar, jo no el tinc i ara el podré recuperar. Me n'alegraria més si el dissenyador que ha fet la portada de Les històries naturals hagués tingut el detall de llegir l'obra, perquè demostra que no entén ni de literatura ni de disseny.
ResponEliminamaite mas, molt benvinguts, francament, perquè sembla mentida que fossin tan difícils de trobar...
ResponEliminaLluís, coincideixo. La coberta és francament desafortunada.
ResponElimina