Sovint llegim un llibre o veiem una pel·lícula -o encara més en les sèries televisives- i ens adonem que alguna cosa grinyola. De vegades no en som del tot conscients. Què ha passat aquí? L'autor -o el guionista- enrabassat en la pròpia història, s'embolica i embolica sense fi, fins que no sap com sortir-se'n.
I llavors venen les pocions màgiques, les idees fantàstiques, els resultats inversemblants. Que el personatge desaparegui anant de viatge. O que de cop es desperti per descobrir que tot va ser un somni. Ha esdevingut gairebé llegendària l'espifiada de Dallas als anys vuitanta quan van fer desaparèixer en Bobby i en un exercici prestidigitador van fer que tot el que havia passat a la sèrie durant dos anys havia estat un somni. D'altres vegades la solució no és tan barroera però sí poc creible...
A través de no-sé-quin enllaç, vaig anar a petar a una pàgina on ens mostren la seva particular visió de com s'haurien d'haver acabat alguns relats i pel·lícules: http://www.howitshouldhaveended.com/.
El que aquí us enganxo és també famós: si la solució per destruir Sauró era enviar les àguiles i llençar l'anell al forat, per què no les van enviar d'entrada i ens estalviem matances i desgràcies? No tot és vàlid quan creem un món propi.
Haig de reconèixer que la iniciativa d'aquesta web em transporta i m'engresca. Ves per on podríem imaginar altres finals alternatius, en altres àmbits. Crear altres ucronies.
És un móc vast, i ampli, i que dóna peu a la fantasia. I no és gens nou. Què hauria passat si Saule no hagués caigut del cavall? Què estaria passant ara si els responsables de la crisi fossin a la presó? Què passaria si aquest país de caixa o faixa fos diferent i no votés la dreta?
Ara que d'aquí uns dies ens afegirem a la celebració dels 80 anys de la proclamació de la segona república m'ensomnio.
Què hauria passat si.
On seríem? Quin altre final tindríem?
Els futuribles sempre són interessants com a joc però totes les variables que hi ha ens impossibilita saber què hagués passat realment.
ResponEliminaLa primera pregunta seria:
- El govern del Front Popular hagués governat cohesionat o haurien hagut batusses entre les diverses forces polítiques d'esquerres?
- Hagués durat una legislatura o només un parell d'anys com el bienni progressista inicial?
- Depèn de qui governés la República del 1939, quina postura hagués pres enfront de la Segona Guerra Mundial? Hi haguéssim participat?
- Catalunya hagués aconseguit un estatus especial dintre d'un estat federal autèntic? Els possibles independendistes del moment haguéssin aconseguit alguna cosa malgrat ser un grup minoritari en aquell moment?
En fi, els anys 30 són massa moguts per saber què hagués passat... el que tenim clar és el que va passar sense aquesta oportunitat perduda!
I el que és real és que molt no haguéssim nascut sense la Guerra Civil (degut als moviments i desplaçaments dels nostres avantpassats) i molts no haguéssim mort i haurien nascut molts d'altres.
Bon apunt de reflexió sobre els finals i ben enllaçat amb la commemoració dels 80 anys de la República!
Galderich, tens raó que fer aquesta mena de projeccions és extremadament difícil, ni tan sols si apliquem la tècnica de possibles escenaris. Les coses estan massa entrellaçades com per deslligar-les les unes de les altres. La realitat té masses variables. Jo tinc la impressió que el context era massa difícili que hagués hagut aquesta guerra tat si com no. Si s'hagués retardat uns anys i hagués coincidit amb la 2a Guerra Mundial, tindríem un altre escenari...
ResponEliminaPer seguir amb el tema literari de l'inici del meu post, el que si podem fer és imaginar realitats paral·leles. I aquestes són gairebé infinites.
En fi, que això podria ser un no parar.
Però d'aquí uns dies el que celebrarem és l'aniversari d'un moment alegre, i molt esperançador pels qui el van viure... el que va venir després ja va ser una altra història (la real)
Molt interesant ! jo també penso moltes vegades en altres rumbs de les coses i em pregunto si...llavors...també m'he afegit a la festa dels 80 anys de la República....si no haguès guerra no haguessin morts tants milers i milers de gent...l'estatut de catalunya no s'haguès abolit...el progruès cultural i social s'hagués incrementat ....i ara segurament no estariem en la situació que estem...
ResponEliminaEs la teoria de les provabilitats i com retrocedir en el passat i matar a Hitler portaria una realitat completament diferent, potser pitjor o millor. Per això m'encanta la peli "Regreso al Futuro". Al meu blog anuncio una peli que va d'això, Codi Font, podriem evitar un atemptat com el 11-S si ens trasledessim en el temps tres dies abans?
ResponEliminaEs molt interesant. Quan escrius fas això. Jo he arribat a escriure 4 finals diferents per un conte i els he donat a llegir i m'he quedat amb el que més ha agradat, però potser els altres també son bons.molt interesant
Elfreelang, cada cop que es planteja una pregunta d'aquestes, se'n generen de noves... la guerra, era inevitable? Podem imaginar que el cop d'estat s'hagués reprimit... però què hauria passat més endavant amb la segona guerra? Què hauria passat amb els moviments llibertaris? Resulta un exercici de ficció molt interessant i engrescador. Imaginar finals alternatius, aplicats a la realitat, resulta més complicat, perquè ja sabem que la realitat supera la ficció (i és més complexa).
ResponEliminaAris, quan escrius fas ficció. Els finals alternatius a la història també són ficció, com deia per aquí dalt en Galderich.
ResponEliminaAra m'has fet pensar en el llibre del Salvador Macip el Joc de Déu els personatges també es dediquen a anar canviant el final de la terra...
Interessant la pàgina aquesta. El condicional, però, queda molt maco en la ficció, perquè tota alternativa ho és també. Ara, que en allò que anomenem realitat fer-se massa conjectures no ens porta gaire enlloc, no?
ResponEliminaHo he pensat alguna vegada. Aquí en Tolkien va patinar. El que deuria passar era que a la Tierra Media eren gent poc pràctica. Com aquí, si fa no fa...
ResponElimina*Sànset*
Joan, de fet fer cpnjetures sobre la realitat tan sols ens porta cap a un camí: cap a la ficció.
ResponEliminaLes ucronies són això, ficció pura.
El que va passar,de debò, és el que hi ha.
Sànset, serien gent poc pràctica, però se¡ls va treure de la barretina el sr Tolkien. I mira, per fer una cosa tant i tant èpica, què vols que et digui, una solució més atinadeta ja hauria estat millor, ja...
ResponEliminaI pel que fa a la gent d'aquí... No comment.
Ja ho deia jo, que el Senyor del anells és horrible...
ResponEliminaEl desdoblament de la realitat per a pensar les seves alternatives és tot un gènere. Hi ha una novel·la fantàstica del Philip K. Dick ("L'home en el castell") on imagina que els alemanys van guanyar la guerra, i van ocupar els EUA.
I quan penso en la República espanyola... és clar, sempre trobo els moments claus on la història podia haver pres una altra direcció. Un final diferent a la batalla de l'Ebre? L'entrada dels aliats un cop liquidat Hitler? (això sembla que va anar d'un pèl, perquè la conferència de Yalta ho van parlar).
Ara que hi penso, potser ja tinc l'argument per al post en què celebrarem els vuitanta anys de República...