Pujo carrer verdi amunt i, quina sorpresa, em trobo n'Allau i companyia. Petons. Vas al cinema? Sí , sí. I què vas a veure? Codi Font. Nosaltres també, ens veiem dins. I ja no ens vam tornar a veure.
Fa temps que he deixat de comentar les pel·lícules que miro. Me n'adono que el darrer cop que en vaig fer un apunt va ser a mig agost. No sé què ho fa. És com si sentís que tinc poc a aportar. Ves a saber. El cas és que segueixo anant al cinema, però no comento res de res, com a mínim aquí al blog. Però ara l'Allau sent suriositat i em demana el meu parer.
Com és habitual en mi, no explicaré res de l'argument, sinó de les meves impressions... A més, en aquest cas trobo que saber-ne alguna cosa t'esguerra ja els primers minuts de pel·lícula. Tan sols diré que l'evolució del dia de la marmota et porta a la idea interessant sobre les realitats paral·leles. Per aquells qui busquin una pel·lícula de ciencia ficció amb teoria científica incorporada, aquesta no és la seva pel·lícula: d'explicació científica, la justa per tal que allò sigui creïble. De fet, ni tan sols vaig retenir en quina història quàntica es basava, era irrellevant. En resum em sembla un treball ben fet. Amb els ingredients justos i cuinats de forma eficaç. Des de direcció a la resta d'implicats. No tinc la referència d'haver vist Moon així que no puc comparar amb el treball previ de Duncan Jones (prometo esmenar aviat aquest buit). Els guionistes han fet bé la seva feina repartint les dosis justes d'acció als moments adeqüats, estalvien minuts inútils i deixen descansar l'espectador quan toca, tot i que la història d'amor és una mica fluixeta, què vols que et digui, però de vuit minuts en vuit minuts, què vols?
Estem davant d'una pel·lícula comercial, no ho perdem de vista. Però una pel·lícula comercial ben feta, i això és d'agrair. Per passar l'estona entretinguts, sense més, però sortir amb la sensació que t'han respectat una mica com a espectador.
Una bona opció per saltar-se algun dels Barça-Madrid amb què ens amenacen, com deia la zel.
Així m'agrada, dos comentaris sobre una pel·lícula. Com sembla coincidiu força sobre el tema... Serà qüestió d'apuntar-s'ho.
ResponEliminaA mi moon em va agradar molt, tot i que també passa això que no va més enllà. Però tota l'estètica de moon es "2001" i això ja es molt agosarat, avui en dia que tot es fa digitalment tipus avatar. us recomano moon, tot i que també et quedes una mica pensant, però, que carai, es la seva primera película
ResponEliminaGalderich, sí, és cert, en aquest cas coincidim bastant.
ResponEliminaAris, jo amb aquesta vaig tenir una estètica déjà vu que no sé identificar. Potser diria "Contact", però encara no ben bé, no ho sé...
ResponEliminaEstic d'acord, Eulàlia, que la història d'amor és fluixeta, potser perquè en el fons el guió no la requeria. Però tampoc molesta i li dóna al Gylllenhal una mica d'alegria entre tant patiment.
ResponEliminaHome sí, allau, una mica d'alegria ja li convenia al noi.
ResponElimina