A la nit, la pluja repica sobre el sostre. Ens espera un dia rúfol.
Dins del llit ens amanyaguem mandrosos. Obrim el porticó i observem la pluja, una estona. Fora mandra. Cafè amb sucre. Jo, amb una mica de llet.
Sembla que la pluja para. No cal venir al Pirineu per estar-nos dins de casa.
A les Bulloses ens reben dos dits de neu sota els nostres passos. Paisatge en blanc i negre.
Avui descobrim el Capcir, sota el núvols. En fem un tast. Tornarem.
Els verds de la primavera esclaten més lluents, en tornar.
A casa preparem el nostre llac de Matemala, les nostres flors, la nostra primavera.
Llarga vida a les lliçons més tendres!
ResponEliminaAra recordo -deu fer-ne dos anys-, a l'Estany Mal de Guils encara mig gelat, aquelles parelles d'ànecs migrants que nedaven pel terç lliure de glaç.
-Quac! quac!
la primavera es aquella estació que sembla que fara calor, però aleshores plou i torna a fer fresca...
ResponEliminaGirbén, aquest cop el llac no era ni mig, glaçat ni bulloses ni Matemala, aigua d'un gris profund, que reproduien els núvols del cel... quac, quac!
ResponEliminaAris, ja ho diuen, primavera de contrastos... i de refredats!
ResponEliminaQuina enveja! Fa dies que no trepitjo neu. Veig que et mous molt per aquesta zona. Deixem recomanar-te un parell d’excursions (si és que ja no ho has fet):
ResponElimina1. El sender que surt de Les Bulloses i que recorre els 9/10 llacs que te el Desert del Carlit.
2. Les gorges de Carançà.
Ja m’ho explicaràs.
Un udol.
Cada vegada més m'agraden els teus vídeos que ho resumeixen tot amb quatre colors.
ResponEliminaFelicitats per a les actrius que ajuden!
Llop, avui ets la segona parsona que m'anomena el desert del Carlit (l'altre no podia ser un altre que el nostre admirat Girbén). Tot i que en tinc referències de tots dos indrets encara no ens hi hem acostat. Tot arribarà!
ResponEliminaAquest any m'he quedat sense neu :( ai, quina enveja!
ResponEliminaUna descripció bucólica.
ResponEliminaQuanta poesia i tendresa en aquests vídeo primaveral que ens has regalat !
ResponEliminaEnhorabona i feliç i eterna primavera!.
L'ànec i la granota són demolidors!
ResponEliminaGalderich, ja he felicitat les actrius i m'han mirat com si m'hagués trastocat...
ResponEliminaM'engresques a anar fent provatures en això dels videos. (continuarà)
Clidice, jo crec que l'única que he xafat, ha estat aquesta.
ResponEliminaLa meva germana ha hagut de buscar la neu a altres latituds...
Alberich, m'alegro que t'agradi. això dels videos és una mena d'addicció, te'ngresques i no pares :)
ResponEliminaJoan fan por, eh?
ResponEliminaBona escapada... i poder anar a gaudir de les darreres neus, encara millor!
ResponElimina*Sànset*
Absolutament genial!!!!! M'ha agradat moltíssim l'apunt i sobretot el video. Mentre el veia pensava que jo també hauria volgut posar-hi floretes! Intentaré memoritzar aquesta lliçó i aplicar-la algun dia. Aplicar la creativitat així és una joia.
ResponEliminaPuigcarbó, potser sí que és bucòlic... tot i que no era necessàriament la meva intenció. Potser una mica oníric. Això sí.
ResponEliminaSànset, la neu va ser accidental. Una mostra més de la primavera...
ResponEliminamarta (volar de nit), quan vulguis et crido per posar floretes o el que s'escaigui.
ResponElimina(i gràcies pels elogis...)